Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) Per segon any consecutiu la comunitat musulmana celebra el Ramadà en pandèmia i amb restriccions. El Ramadà, el novè mes del calendari musulmà, és el quart pilar de l’Islam. Un mes de dejuni en què la pregària s’intensifica i en què el trencament del dejuni, l’iftar, és moment clau per fer comunitat.

Parlem amb en Zouhair El Hairan, membre de l’Associació EuroArab, i amb la Faouzia Chati, presidenta de l’Associació de dones marroquines de Catalunya per saber com viuen ells el Ramadà enguany.

En Zouhair explica que per a ell el Ramadà és una festivitat molt especial que ha observat a casa des de petit i adolescent. Suposa, afirma, “una ruptura en la seva rutina”, que l’ajuda a “centrar-se en si mateix” i a recordar que és una pràctica religiosa que ell fa “voluntàriament per un fi religiós, espiritual i comunitari”.

Viure el Ramadà en pandèmia

L’any passat el Ramadà va coincidir també en plena pandèmia, i en confinament. La principal novetat d’enguany és que almenys les mesquites sí que són obertes. Una de les restriccions, la del toc de queda fins a les 22 hores, sí impacta de ple en algunes pràctiques ben pròpies del Ramadà, com és el res del Magrib i la celebració d’iftars comunitaris. 

Les mesquites, com la resta de centres de culte, compten amb un aforament permès del trenta per cent. En Zouhair explica que l’aforament es regula a través d’una persona responsable, que no és l’imam, qui comptabilitza  el nombre de gent que va entrant, amb un aparell comptabilitzador. “Pel que jo he vist al Centre Islàmic on vaig es respecten molt les mesures”. Es respecten, expliquen, les distàncies de seguretat, fins i tot hi ha un paper perquè el front no toqui el terra ni la catifa quan preguen, i hi ha gel hidroalcohòlic arreu. 

Tampoc a les mesquites es fa el típic iftar, el trencament del dejuni, ni s’ofereix consumir menjar allà com era tradició. “Com ara no es pot fer el que fan les mesquites és que abans de l’iftar s’entrega el menjar per endur, i obert per a tothom, siguis musulmà o no. Està molt pensat per a la gent necessitada però és obert a tothom”.

Un altre dels problemes derivats de les restriccions per la pandèmia és no poder anar a trencar el dejuni amb la família si aquesta viu fora de la pròpia comarca. “L’iftar, la ruptura del dejuni, és un moment molt familiar, es fa en conjunt, i aquest any s’ha complicat fer-ho”.

I si hi ha alguna restricció que ha tingut més impacte en el Ramadà és la de no poder celebrar iftars al carrer, comunitàriament, i oberts a tothom qui vulgui. “A mi m’agrada molt gaudir dels iftars, sembla menys Ramadà sense els iftars comunitaris”, es lamenta en Zouhair.  

Els iftars comunitaris ajudaven, creu aquest jove musulmà, a donar visibilitat a la festivitat. “De vegades en els mitjans es parla de l’Islam però es fa sovint com si fos una festivitat aliena, com un folklore i no per la importància que té”. Malgrat això, també creu que a Catalunya ja hi ha molts joves musulmans que han nascut aquí i que han assistit a l’escola. “La gent ja té almenys coneixement sobre la nostra festa perquè els joves ja han anat a l’escola aquí, parlen català i castellà, o tenen amics que no són musulmans”.

La Faouzia Chati fa anys que organitza a través de l’associació de dones marroquines de Catalunya iftars comunitaris. Ho feia en un local tancat en ple barri del Raval i enguany els ha traslladat al claustre de la parròquia de Santa Anna.

L’any passat vivint el Ramadà en confinament la Faouzia va celebrar l’iftar als jardins de Sant Pau del Camp per poder oferir menjar als joves sense llar del barri. La policia no els hi va permetre i van acabar a les tres xemeneies. “Recordo un dia que plovia molt i que anàvem d’arbre en arbre amb el menjar, ho vam passar fatal”.

Trencar el dejuni en una església catòlica

En previsió i pensant en com fer-ho, enguany la Faouzia va pensar en Santa Anna. Ella ja col·labora habitualment a l’hospital de campanya com a voluntària i li va demanar al rector, Peio Sánchez, l’espai del claustre per poder trencar el dejuni durant el Ramadà. Ho fan diàriament, a dos quarts de nou del vespre, i per tothom qui ho vulgui. 

“La gent que aquí no té a ningú i no té llar ve trencar el dejuni amb nosaltres”. També ho fa, explica, tot un col·lectiu d’homes musulmans que estan treballant a Barcelona i que tenen la família lluny. Arriben molt tard a casa i no poden comprar ni cuinar tan tard. “Ells també venen a trencar el dejuni amb nosaltres”. 

I com reben els musulmans trencar el dejuni en una església catòlica? La Faouzia reconeix que a la gent li sobta però que aprofita per explicar que “és exemple d’interculturalitat i que les religions serveixen per unir i no separar. Això tothom ho entén”.

La gent, reconeix Zouhair El Hairan, “s’adapta al final”, entenent que la pandèmia “és prioritària”. I les restriccions també han possibilitat més activitats online i a través de les xarxes entre la gent més jove. “Aquest any hi ha menys contingut online tot i que n’hi ha hagut i n’hi ha però no tantes com l’any passat”. A Instagram hi ha hagut gent jove fent directes per explicar la importància de la pregària a l’Islam, o explicació de bons comportaments propis durant el mes sagrat. “En menys intensitat que l’any passat però sí entre la gent jove”.