Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(CR) El germà Alois Löser, prior de la comunitat Taizé, s'ha dirigit als assistents de la pregària de Taizé que ha tingut lloc aquest diumenge a la Sagrada Família. En el seu breu parlament s'ha referit a la importància de pregar amb els infants, ha dedicat unes paraules a la nova torre de la Mare de Déu i ha parlat de Gaudí com un "arquitecte de la llum". També ha recordat els "lligams d'amistat" que uneixen la comunitat amb Barcelona. 

Un missatge que Alois ha fet acompanyat de quatre nens i nenes, davant l'altar, i del germà Bernat que ha traduït les seves paraules en francès.  

Podeu llegir el missatge íntegre a continuació:

Missatge del germà Alois, prior de Taizé a Barcelona (12.12.21)

Sempre és un motiu de gran alegria tornar a Barcelona, per tants lligams d’amistat que ens uneixen des de tant de temps… Alguns joves, en arribar a Taizé, diuen: «aquí m’hi trobo com a casa». Avui, amb els meus germans, també puc dir que, aquí, m’hi trobo com a casa. El vostre arquebisbe Joan Josep no deixa mai de convidar-nos a tornar a Barcelona.

M’agradaria agrair, a ell i al Patronat de la Sagrada Família, la seva invitació per ser aquí i pregar amb vosaltres.

No puc oblidar l’acollida que Barcelona ens ha ofert durant les tres trobades europees que han tingut lloc a la vostra ciutat. Veig la nostra cita d'avui com un moment privilegiat d'aquesta llarga peregrinació de confiança. Especialment, ara que viurem la trobada europea de Cap d'Any per internet i no serà fins al juliol que ens podrem trobar plegats a Torí. 

Aquesta tarda la nostra oració és molt festiva. Estem en el temps d'Advent. Ho fem donant gràcies a Déu per la vida de la mare de Jesús. Ella esperava la vinguda d'algú que donés nova esperança al seu poble. Avui la recordem inaugurant la Torre de la Mare de Déu en aquesta basílica. A la lloança extraordinària que constitueix aquest lloc afegim els nostres cants i donem gràcies.

Acabem de sentir el relat d’una festa, d’un casori. Celebrar un matrimoni és un esdeveniment molt humà. És una festa d’esperança. L’evangelista Joan ens diu una cosa que al germà Roger, el fundador de la nostra comunitat, li agradava repetir: «Déu ens vol feliços». És per aquest gest festiu, canviar l’aigua en vi, que Jesús comença a comunicar la bona notícia que Déu és ben a prop nostre.

El que més ens sorprèn és la manera com la mare de Jesús està atenta a tot el que passava a la festa, a tot all  d’humà que passava, volia que la felicitat continués. Ella sabia observar. I coneixia la nostra humanitat, sabia construir signes de fraternitat.

Les seves paraules senzilles i espontànies mostren la seva confiança en Jesús. «No tenen vi», «Feu tot el que ell us digui». Ella sabia en qui dipositar la confiança i ens condueix cap a ell.

Com a dona, com a mare, sabia fer-se present sense demanar res a canvi. Ella estava sempre atenta a les necessitats de la vida, grans o petites; solidària, sense tenir por del sofriment. Ella fa present Jesús en la història humana, essent la primera en la comunió dels sants i figura de l’Església.

Potser és això el que indica l’estrella del capdamunt de la Torre de la Mare de Déu. L’estel com a presència del cosmos. En la vocació cristiana, ella ens mostra el camí cap a Jesús.

Entrar a la Sagrada Família és deixar-se inundar per aquesta llum. Antoni Gaudí era un arquitecte de la llum. «La Glòria és la llum, la llum fa goig i la joia és l'alegria de l'esperit», havia dit. Gaudí trobava la llum en retornar a la natura i en ella hi podia copsar alguna cosa de l’absolut de Déu que tant desitjava comunicar. Creia que fins i tot les pedres podien ser un cant de lloança. Aquesta estrella il·luminada de dia i de nit ens ho recorda a tots, creients o no, o creients d’altres religions.

Als catalans els agrada mirar el firmament, mirar les estrelles, com les que es veuen des de la muntanya i des del mar. Vosaltres teniu qui «il·lumina la catalana terra», que és «Estrella d’Orient», tal com canta el Virolai. Els estels ens fan aixecar els ulls, com també ho fan les pedres de Gaudí. Alçar la mirada per sortir de nosaltres mateixos i veure-hi més enllà. Les estrelles ens fan tornar a l’esperit d’infància. Alçar la mirada per tal de viure aquí baix com germanes i germans, en comunió amb tothom i amb tot.

Al principi de la Bíblia, el poema de la creació fa aparèixer els astres i els estels a la volta del cel i Déu veié que all  era bell. Va ser un regal per la primera parella humana. Aquesta basílica és una meditació de la creació. Amb formes, amb pedres, amb colors i amb materials diversos, ens diu que tot és bell, que tot és u. Fins i tot les columnes tortes de Gaudí ens fan alçar la mirada. Heus aquí una invitació a fer que tota la nostra vida sigui bella.

Aquest vespre cantem molt, tal com ens agrada fer a Taizé. Això ens convida a acceptar el repte de fer de tota cosa un cant de lloança, unint all  humà i all  terrestre, all  visible i all  invisible. Amb la convicció que aquesta és la nostra responsabilitat.