Germà Alois de Taizé: “Hem de fer un esforç per vincular els joves al Sínode”

Vatican News La Comunitat de Taizé organitza una vigília ecumènica de pregària a la plaça de Sant Pere abans de la fase romana del Sínode sobre la sinodalitat. Un acte que el papa Francesc ha anunciat que serà el 30 de setembre i que per al prior de la Comunitat de Taizé, Alois Löser, és una oportunitat per implicar tots els cristians en el procés viscut per l'Església catòlica universal. En una entrevista posterior a la presentació de l'acte, Löser també assegura que "cal fer un esforç per vincular els joves al Sínode".

La vigila, sota el lema 'Junts', l'han preparat durant diversos mesos representants d'una cinquantena de realitats eclesials de diversos orígens confessionals. I és aquest ecumenisme el que també subratlla Löser sobre el Sínode: "Des del principi, el papa Francesc va parlar d'una dimensió ecumènica del Sínode, d'una obertura". "Això ens va donar una gran alegria a Taizé", diu.

Des de la Comunitat de Taizé també es pregunten com implicar els joves en aquest procés sinodal i també a la resta de comunitats. Per això, a l'obertura del Sínode, l'octubre del 2021, el germà Alois va proposar fer aquesta vigília: "I no només pels pares sinodals, sinó pel Poble de Déu; i no només pels catòlics, sinó també pels altres”.

“Ens va alegrar i va sorprendre que la idea fos acceptada immediatament", explia Löser. El papa Francesc el va animar a continuar amb aquesta idea i a parlar amb el secretari general del Sínode dels Bisbes, el cardenal Grech.

Com s'ha de promoure la vida de pregària entre els cristians no catòlics que no participaran en el Sínode?

L'esdeveniment porta per títol és 'Junts', una reunió del Poble de Déu de tot un cap de setmana. Convidem els joves de tot Europa a venir a Roma a passar el cap de setmana, on seran acollits, allotjats a parròquies, en comunitats i tindran moltes activitats programades per dissabte.

Per organitzar-ho tot plegat, ja hem fet dues reunions preparatòries a Taizé en què van ser presents diferents representants d'altres esglésies. De fet, aquí a Roma per a la roda de premsa de presentació de l'esdeveniment, hi han estat presents representants d'altres esglésies que han parlat de l'esdeveniment com una cosa que els afecta i en què volen participar.

Què poden aportar les altres confessions cristianes a la manera com l'Església catòlica viu la sinodalitat?

La sinodalitat es viu de manera molt diferent en les diferents tradicions. Però crec que allò que busquem a totes les Esglésies és realment que tots els batejats assumeixin les seves responsabilitats per participar en la construcció de l'Església, de la comunió de l'Església. Per mi, l'Església no es construeix només de dalt a baix, sinó també per tots els batejats, per crear realment relacions evangèliques i participar en una Església que pugui ser ferment de pau al món.

Quin és el vincle entre sinodalitat i ecumenisme?

La sinodalitat es basa en l'escolta de tots els batejats. Per a aquest Sínode que prepara l'Església, s'ha programat una llarga fase de preparació. És aquesta fase d'escolta en la qual ens trobem ara. Va començar a les parròquies, a les diòcesis i ara és en l'àmbit europeu.

El baptisme ja ens uneix a altres cristians. El baptisme ja crea una comunió i això és el que crec que vol expressar aquest Sínode.

Aquest Sínode també se celebra en un context particular, amb la guerra a Ucraïna, que posa a prova l'ecumenisme perquè destrueix els vincles dins del món ortodox, i entre ortodoxos i catòlics. Com evitar que l'ecumenisme es faci miques en aquest tipus de situacions?

Especialment, ara amb Ucraïna, realment hem de reforçar els lligams i mantenir-los amb tots aquells que volen crear la pau ara, i amb tots aquells que resen per la pau. Crec que és molt important també ara, en aquest moment de preparació del Sínode, estar a prop dels qui pateixen aquesta guerra i pregar amb ells. Vaig ser a Ucraïna per Nadal per celebrar la festa a Kíiv i Lviv. S'estan fent moltes visites i crec que cal fomentar-ho.

A Taizé, com ha evolucionat la vocació ecumènica amb aquesta guerra a Ucraïna?

Durant aquest temps de guerra, hem mantingut els nostres vincles amb les diferents esglésies d'Ucraïna. I això és el més important. Esperàvem que aquesta guerra servís perquè les esglésies d'Ucraïna s'unissin més, i així ha passat aquí i allà, però no de la manera que esperàvem. Les esglésies romanen separades i les hem de visitar per mantenir els vincles amb les diferents tradicions d'Ucraïna.

A Taizé, acolliu joves que també estaran a primera fila d'aquesta vigília ecumènica de finals de setembre. Per què és tan important el paper dels joves a l'ecumenisme i la sinodalitat?

El que veiem és que el nombre de joves que ja no tenen una forta connexió amb l'església està creixent, cada cop és més gran. Això no vol dir que no busquin, que no tinguin una recerca espiritual, que no es facin preguntes, fins i tot sobre Crist, però tenen menys vincles amb les institucions de l'Església. Crec que realment hem de fer un esforç per vincular els joves amb el Sínode.

El cardenal Hollerich ha anunciat que el Sínode anirà precedit de tres dies de recés espiritual per als participants. Per què és tan important la dimensió espiritual del Sínode?

Perquè parlem millor junts si som veritablement conscients que estem units en Crist. Però aquesta unitat en Crist necessita llocs i temps, un espai per expressar-se, per viure de debò. No és només una teoria. Si no la vivim realment en temps de pregària i de recés, aquesta unitat no pot desenvolupar la seva força de comunió.