Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Laura Mor –CR) “Quan una persona no arriba a final de mes, no pot esperar a demà”. I omplir el carro de menjar és una prioritat. Urgència i immediatesa es fonen aquests dies en els serveis de distribució solidària d’aliments, els DISA, de les parròquies. Depenen de Càritas i funcionen gràcies a la col·laboració desinteressada de centenars de voluntaris.

És el cas de Tamara Frunze, del centre DISA de Càritas parroquial de Santa Maria del Mar de Salou. Ja fa deu anys que hi col·labora com a voluntària. Des d’aleshores, el temps que hi dedica és una manera de dir “gràcies i de tot cor” per l’ajuda que va rebre en un moment de dificultat. “Jo també passava un mal moment a la vida, amb la seva ajuda he pogut tirar endavant”, explica.

Des que es va refer, s’ha ofert “pel que fes falta”. Ara, com a voluntària organitza els lots d’aliments i atén les famílies que els arriben. És conscient de què significa una urgència social: “Si una família s’apropa i demana menjar a Càritas, sabem que el necessita ja, en aquell moment”. En aquesta entitat també col·labora com a traductora de rus. Orienta famílies refugiades que arriben d’Ucraïna, tant per arreglar els papers com per aconseguir allotjament.

Obligats a estar a casa

Nascuda a Moldàvia, Tamara Frunze viu a Salou des de 2008, on ha arrelat. S’hi ha casat i té dos fills, una nena i un nen. Treballa en un hotel en temporada turística, a l’estiu i per Setmana Santa. Ara els hotels estan tancats i ella no ha pogut treballar: “Estem obligats a estar a casa”, recorda amb resignació. Amb tot, aquesta vegada no han estat ells els que han requerit d’una empenta: “Gràcies a Déu, el meu marit té feina: treballa a la construcció i aquests dies ha estat actiu”.

Per la seva banda, explica Tamara, treballar en el sector hoteler per temporades li permet estar pels fills. Com a mare valora el fet d’acompanyar-los amb les tasques escolars i veure’ls créixer. Els mesos que no treballa, en temporada d’hivern i durant el curs escolar, és quan dona un cop de mà al servei d’aliments de la parròquia.

“Amb 430 euros no es pot tirar endavant”

Aquests dies, com ha explicat Càritas Catalunya, les peticions s’han triplicat en molts casos. Tamara també ho ha viscut a Salou. “Ha vingut moltíssima gent des que va començar la quarantena”, assegura. “Sense poder sortir a treballar, amb ingressos mínims i un subsidi de 430 euros, una família no pot tirar endavant”, hi afegeix.

A Salou hi ha dos centres DISA, connectats per Càritas interparroquial que intenten cobrir les necessitats bàsiques d’aliments d’aquestes famílies. Des de l’inici del confinament han tingut les portes obertes. A la parròquia de Santa Maria fan repartiment cada dimarts i dimecres. Abans de la crisi pel coronavirus atenien entre 50 i 60 famílies, els dos dies. I aquestes setmanes han arribat a repartir 130 lots.

Cares noves i veïns que col·laboren

Quan els arriba un cas, el deriven a l’assistent social. Allà en fan el seguiment, d’acord a la seva situació econòmica i familiar. De l’informe que se’n deriva, el centre DISA rep la informació pertinent a les necessitats d’alimentació. Amb tot, mai no han negat una primera ajuda. I aquests dies, a la cua, han vist moltes cares noves.

També hi ha hotels a Salou que col·laboren amb el DISA. Per exemple, amb paquets que ja no vendran i que encara no han caducat. En el cas dels supermercats, els donen fruita i verdura fresca. Fins i tot, els veïns que tenen horta han portat fruita per afegir a les bosses: “Els primers dies portaven taronges, llimones, segons la fruita del temps”. Tamara subratlla que “aquestes col·laboracions espontànies no són d’ara, sinó que sempre hi són”.

El gruix d’aliments provenen de la Unió Europea i també del Gran Recapte que organitza el Banc d’Aliments a finals de novembre i que mobilitza prop de trenta-mil voluntaris arreu del país. A banda dels aliments que arriben en espècies, Càritas parroquial completa els lots comprant allò que faci falta. Una compra que és possible gràcies als donatius econòmics que també reben, de forma directa, i a través de les col·lectes de missa.

“M’agradaria que al meu país també funcionés així”

La revisió i la preparació dels lots són tasques que fan els voluntaris. En el cas de Tamara Frunze, també ajuda a Càritas en la campanya de Reis, per fer arribar regals als infants de famílies vulnerables. Com valora aquesta xarxa de voluntariat? “Al meu país no es fa així, són més estrictes; però jo crec que el canvi és bo i positiu, m’agradaria que al meu país també funcionés així”, diu.

Com a cristiana ortodoxa, celebra la seva fe amb l’Església romanesa de Tarragona i de Reus. Però no dubta a entrar a l’Església catòlica per col·laborar quan hi ha una necessitat: “Tots donem i rebem alguna cosa”, conclou.