(Jordi Llisterri –CR) Deu anys de l’agència catòlica de notícies Flama. Aquest dimecres ho van celebrar amb un acte i una missa a l’Església de Betlem de Barcelona. El teòleg i consultor del Pontifici Consell per a la Nova Evangelització, Xavier Morlans, va ser el ponent principal de la celebració parlant de comunicació i Evangelització.
(Opus Dei) “Què s'espera d'un bon pastor?” A aquesta pregunta han contestat diferents persones -tant d'Església com de la societat civil- en la taula rodona del primer dia de les 50 Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura. Per a l'arquebisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives, s'han de compaginar dues exigències: “Els sacerdots han de ser segons el cor de Déu i com el poble els espera”.
(IEMC) Enguany, l’Institut Emmanuel Mounier de Catalunya (IEMC) i la Facultat de Filosofia de Catalunya han decidit atorgar el Reconeixement Emmanuel Mounier 2015 al jesuïta José Ignacio González Faus, pel seu permanent compromís en defensa del desenvolupament humà, la pau, els drets de les persones i la plena convivència en tota la seva trajectòria, sobre la base de la recerca de l’autèntica fe cristiana i
(Armand Puig – El Periódico) Les religions tenen diversos desafiaments en el seu camí d’aproximació a l’Absolut i a l’Inefable. Un dels més difícils és que alguns dels qui es diuen creients empren el nom de Déu per matar altres persones, sovint de forma indiscriminada, creients o no creients, a voltes fins i tot persones que pertanyen a la mateixa religió.
(Opus Dei) «Què s'espera d'un bon pastor?» és el títol de les Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura d'aquest any dedicades a la formació dels preveres.
(Jordi Llisterri –CR) Ara fa 50 anys que amb l’aprovació de la constitució Lumen Gentium (n. 29) el Vaticà II recuperava la figura del diaconat permanent. Ministres de l’Església que poden estar casats i que poden celebrar alguns sagraments com el baptisme, el matrimoni o les exèquies. I sobretot un ministeri que té una dimensió de servei.
(Jordi Llisterri –CR) “L’Església no vol salvar individualment l’home, sinó que vol constituir un poble”. Segons l’historiador italià Andrea Riccardi aquesta ha de ser la resposta de l’Església davant la globalització. Una resposta que es troba en el Concili Vaticà II quan defineix “l’Església com a poble i comunitat”. Un missatge que ha rellançat el papa Francesc: “la paraula poble ha tornat al nostre llenguatge”.
(Jordi Llisterri –CR) Assossegar-se, meravellar-se, indagar, dialogar, criticar, decidir, i transformar. Aquests són els set moviments que demana l’exercici filosòfic i que va exposar aquesta setmana Francesc Torralba en l’acte d’ingrés a la Reial Acadèmia de Doctors.
