Jesús Alturo pronuncia l'homilia religiosa a les “Homilies d'Organyà” de la Fira del Llibre

Bisbat d'Urgell Els exteriors de l’església de Santa Maria d’Organyà van acollir la nit d'aquest dissabte la lectura de les modernes “Homilies” i el lliurament dels premis literaris “Homilies d’Organyà”, en el marc de la Fira del Llibre del Pirineu.

L’acte fou presidit per l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives i l’alcalde de la Vila d’Organyà, Celestí Vilà, així com per la ministra de Cultura, Joventut i Esports d’Andorra, Mònica Bonell; i comptà amb la presència d’autoritats locals i de nombroses personalitats polítiques i de l’àmbit social de la comarca i d’Andorra. També hi fou present l’actual rector de Santa Maria d’Organyà, Jordi Vasquez.

Després de la lectura pública de l’homilia laica, a càrrec de l’escriptor Martí Gironell, el doctor Jesús Alturo va pronunciar l’homilia religiosa. Després de desglossar un complet marc referencial per les “Homilies” d’Organyà, va posar èmfasi en alguns aspectes novedosos de les primeres homilies que es coneixen en català, com la raó de la seva existència en humils quaderns i no en un còdex historiat: “I per què les primeres homilies en català apareixen en uns humils quaderns, resta minúscula de la biblioteca d’una canònica regular integrada per un petit nombre de canonges, però tots ells de notable cultura? Perquè els canonges regulars de sant Agustí desenvolupaven tasques pròpies de la pastoral parroquial. I, entre les seves funcions, hi havia, naturalment, la predicació als feligresos laics.”

També va parlar de qui podria ser-ne l’autor o autors, que ell considera que foren autòctons de la canònica de Santa Maria d’Organyà i a qui anaven dirigides: “Qüestió més complexa és la de determinar on i per qui es va fer la traducció al català d’aquestes homilies. La traducció es realitzà a Organyà mateix per part d’un o de diversos membres de la comunitat de Santa Maria? Els arguments a favor i en contra d’aquesta hipòtesi, en l’estat actual de les recerques, no són determinants. Distinta és la problemàtica del lloc de la còpia, per a la qual una resposta a favor de Santa Maria d’Organyà té moltes més possibilitats. Més tenint, des d’ara, el paral·lel de la còpia del Llibre dels jutges feta amb força probabilitat pel canonge i capellà de Santa Maria d’Organyà Traver Radolf”. Alhora va afrontar el tema de la traducció: “Darrerament, sembla que hom discuteix la hipòtesi tradicional que considerava que les nostres homilies són una traducció al català a partir d’un homiliari escrit en provençal, a la qual llengua s’hauria traduït de primer en base d’una versió original en llatí. No puc entrar ara a fons en aquesta discussió. Però, per part meva, no veig absolutament cap argument determinant que faci pensar en una traducció directa del llatí; més aviat al contrari”.

Alturo va fer una reflexió a l’entorn d’un fragment de l’Evangeli de Sant Mateu, que tot i que no existeix avui entre els fulls conservats, segurament sí que n’havia format part quan el recull d’homilies estaven en ús parroquial. Destacà que “La llei màxima del cristianisme és l’amor. I diria que, segurament, l’amor que més s’atansa a l’ensenyat pel Diví Mestre, el que més, desprès de tots i més íntegre, és el de les mares i dels pares i el de les padrines i dels padrins, per a qui llurs fills i néts sempre són vistos benèvolament i dolça, ornats de tota perfecció i de les més nobles qualitats. I està bé que així sigui, i tant de bo que tots ens miréssim amb els mateixos ulls”.

D’aquesta manera la parròquia de Santa Maria d’Organyà va viure l’acte més simbòlic de la Fira del Llibre, amb el lliurament dels Premis literaris Homilies. Enguany, 32 autors hi van presentar les seves darreres novetats i es podien visitar 27 estands d’editorials, llibreries i il·lustradors. El programa supera la trentena d’actes, des de divendres a la tarda fins diumenge al migdia.