El llibre de la JOBAC busca ser un estímul pels joves cristians

AINA ARGUETA -CR "Amb aquest llibre volia remarcar que l'estil d'Església i de vivència cristiana de la JOBAC continua existint i un bon nombre de cristians i cristianes ens continuem sentint identificats a tirar per aquí". Així ha reivindicat el teòleg Josep Lligadas el moviment de Joves Obrers de Barris i d'Ambients Populars (JOBAC) que va tenir un fort arrelament a la província de Barcelona des del 1974 fins al 1992. En el seu llibre La Jobac, una proposta eclesial i social intenta formular els plantejaments de fons que van popularitzar i fonamentar aquest moviment d'acció catòlica.

El llibre busca explicitar les línies de fons que movien a la JOBAC mirant d'assenyalar aquelles mancances que ara es poden veure. Amb tot, Lligadas reconeix que també té la intenció que sigui "un estímul pel moment actual" on aquest estil de vivència cristiana és valuós, però minoritari.

L'autor ha declarat que sempre ha pensat que la JOBAC era la millor realització que s'ha trobat de l’estil d’Església i de vivència cristiana amb el que s’identifica i el que seguia més fidelment l'estil de vida de Jesús. "La JOBAC tenia una determinada manera de fer sense la qual no es podria entendre el seu èxit", assegura el teòleg. Ha recordat l'entitat amb un caràcter vitalista, convençuda del que feia, amb ganes de fer i incloure a tothom, festiva i contenta.

Una de les característiques remarcades ha estat la presència del cant en qualsevol activitat. "Els i les joves de la JOBAC participaven en activitats de tota classe en qualsevol lloc", ha afegit explicant com el moviment era un motor de canvi pels mateixos joves que hi pertanyien.

Un dels aspectes que ha mencionat Lligadas ha estat la importància que va tenir a la JOBAC el pertànyer a les classes populars, al mateix temps que tenien una vinculació constant amb les parròquies. "No importava si aquells joves participaven molt o poc a la vida parroquial, la tenien allà i era un punt de referència", ha continuat.

En el llibre, editat pel Centre de Pastoral Litúrgica (CPL), es recullen diferents testimonis de militants del moviment on expliquen l'impacte que ha tingut formar part de la JOBAC en la seva vida posterior.

"Ha quedat petjada de la JOBAC en la JOC actual"

Un dels temes parlats a la presentació ha estat la fusió de la JOBAC amb la Joventut Obrera Cristiana (JOC) l'any 1992, que va tenir com a resultat el moviment JOC-JOBAC que amb el temps ha acabat esdevenint en la JOC. El president del moviment en l'actualitat, Jordi Carrasco, ha explicat que ha quedat petjada de la JOBAC en la JOC actual. Tanmateix, ha remarcat que "molta gent que s'havia sentit exclosa per la JOC, en el seu moment, va poder reincorporar-se dins de la JOBAC", i, és per això, que el moviment actual és fill de la JOC-JOBAC.

Carrasco també ha destacat que sent militant adquireixes recursos que després et donen eines a la vida, com l'organització de grans esdeveniments, aprendre a saber engrescar a la gent o la gestió de problemes socials. "El moviment t'aporta coses que no s'aprenen en cap altre àmbit de la vida", ha assenyalat.

Sobre la temàtica del llibre, la vicepresidenta de Justícia i Pau, Maria Bargalló, ha explicat que li era molt propera perquè havia estat membre de la JOBAC. Des del seu parer, el moviment va tenir una sèrie d'encerts, com encarnar-se en els ambients populars com a referència. "Ens trobàvem al carrer, a l'Associació de Veïns, a l'esplai, a l'Església; era el lloc de la vida", ha assegurat. Bargalló també ha destacat l'ambient festiu i de comunitat que engrescava. "A la JOBAC tot era una festa", ha conclòs.

A la presentació realitzada a la seu general de Comissions Obreres (CCOO) també ha participat el president del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, Toni Mora, que ha assenyalat com moltes vegades "ser cristià no agrada a les esquerres i als moviments obrers on militem". Però que el llibre recorda "tota la feina que va fer la JOBAC en l'Església del segle XXI en construcció permanent". La ponència ha estat moderada pel director de la Fundació Cipriano García de CCOO, Marc Andreu, el qual ha assenyalat la curiositat de presentar un llibre de teologia en una seu laica, com és la del sindicat.