Un flashback cinematogràfic, a guisa d'un viatge a través del túnel del temps, ens situa el 18 d'agost de 1150, quan al Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, a instàncies de Bernat de Claravall, dona unes terres de la Conca de Barberà a l'abadia de Fontfreda, perquè s'edifiqui un monestir cistercenc. Un any després, dotze monjos arriben al lloc per formar la primera comunitat i començar-ne la seva construcció.
Tornem a l'actualitat. Fra Octavi Vilà, abat de Poblet, és nomenat pel papa Francesc bisbe de Girona. Integra en el seu senyal heràldic elements del bisbat gironí amb elements propis de la vida cistercenca, bandes grogues i blaves al costat del lliri blanc, reflex de la devoció mariana. Extreu el seu lema episcopal del Tractat De consideratione de Bernat de Claravall, que integra vida mística i acció. El seu escrit es dirigeix al seu deixeble i amic el papa Eugeni III, quan li comunica les característiques que ha de tenir un pontífex, entre les quals destaca: «Præsis ut prodes», és a dir, «estiguis al capdavant per servir». Un cop ordenat bisbe de Girona, Poblet compta amb un nou abat, fra Rafel Berruè, que anteriorment era prior.
El papa Francesc, el 17 d'octubre de 2015, va pronunciar un discurs per commemorar el 50è aniversari de la institució del Sínode de Bisbes. A la cimera del Poble de Déu se situa el Col·legi Apostòlic, culminat per l'apòstol Pere, com la roca. Així com en la societat la màxima autoritat, qui la presideix, està a dalt del tot, a l'Església la piràmide queda invertida: el cim es troba per sota de la base. Com més amunt, més avall. Quanta major és la presidència, més gran ha de ser l'actitud de servei. En el seu últim sopar, Jesús renta els peus dels seus apòstols. La proposta evangèlica de Jesús és profundament innovadora: «Sabeu que els caps dels pobles els tiranitzen i que els grans els oprimeixen. No serà així entre vosaltres: el que vulgui ser gran entre vosaltres, que sigui el vostre servidor» (Mt 20,25-26). D'això es tracta. No de servir-se dels altres, sinó de servir els altres. Un lema que ens impulsa a reflexionar sobre l'autoritat com a servei per allunyar-nos de les ànsies del poder. Fra Octavi afirma que «Un bisbe no pot fer la vida de monjo, s'allunyaria del que li toca fer». Com sant Bernat de Claravall, es tracta de ser home d'acció sense renunciar per a res a l'espiritualitat i a la mística. Sempre per servir.
Els càrrecs polítics, les responsabilitats eclesials, les presidències de qualsevol tipus i àmbit no s'han d'exercir per a l'exaltació pròpia dels qui els ostenten, sinó per al servei dels destinataris de la seva funció. Tasca molt difícil, però que no admet excepcions de cap mena.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.