festivitat

CR | “Tothom qui puja a Montserrat queda captivat”. Aquesta afirmació la feia l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, durant la seva homilia a la vetlla de Santa Maria de Montserrat d’aquest divendres. Una vetlla que ha servit també per recordar els 125 anys de la visita espiritual de Torras i Bages, l’inici de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, i per fer un reconeixement públic de la tasca del monestir de Montserrat que, ha recordat Vives, “porta mil anys d’un continu anar servint l’Església i el país, i això no té preu”.

LUCÍA MONTOBBIO –CR | Sukot és una de les festes més importants en el calendari religiós jueu. Dura una setmana a Israel i per la comunitat jueva que viu fora d’aquest territori dura vuit dies. La paraula “sukot” és el plural de la paraula “sucà” que en hebreu significa cabana o tenda. Per això, aquesta celebració també es pot dir “festa de les cabanyelles” o “dels tabernacles”. Es recorden les cabanes que van protegir el poble jueu durant els 40 anys que van viure al desert. Concretament, durant la travessia del desert cap a la llibertat, de l’Èxode d’Egipte cap a la terra promesa. Enguany, la celebració comença el 29 de setembre i s’acaba el 8 d’octubre.

CR | “Què ens motiva per venir a Montserrat a banda de la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat?”, ha preguntat el bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés, durant la seva homilia avui a la basílica de Montserrat. I és que el significat de Maria, de la Mare de Déu, ha centrat tot el seu discurs.

OAR | Les persones jueves recorden l’èxode del seu poble cap a la terra promesa i donen les gràcies per les collites de tardor amb la celebració del Sucot, o festa dels Tabernacles, que se celebra fins el 16 d'octubre. A Barcelona, la comunitat jueva torna a celebrar la festa instal·lant una sukkà (cabana) a la plaça de Sant Just, al districte de Ciutat Vella, i una altra a la plaça del Carme, a les Corts. 

LUCÍA MONTOBBIO –CR | L’exaltació de la Santa creu és una festa cristiana que celebra tant la comunitat catòlica (el 14 de setembre), com la comunitat ortodoxa (el 14 de setembre, els que segueixen el calendari gregorià; el 27 de setembre, els que segueixen el calendari julià).

(Lucía Montobbio –CR) Aquest diumenge la comunitat jueva celebra el Xavuot, una festa en què es commemora l'entrega de la Torà per part de Déu a Moisès al Mont Sinaí. La festivitat pren un tarannà agrari perquè també recorda el començament de la collita del blat juntament amb l'inici de l'estiu. És tradició que les famílies i amics s'apleguin entorn la taula per compartir àpats farcits de productes làctics, aliments que recorden la promesa d'una terra rica en mel i llet.

(Bahá’ís de Barcelona) Del 21 d'abril al 2 de maig, les comunitats bahá'ís de tot el món celebren la seva festivitat més sagrada: el Ridván. Aquests dotze dies especials se celebren amb reunions obertes a tothom.

(Lucía Montobbio –CR) La Péssah és el nom de la Pasqua Jueva. Se celebra el mes de Nissan, el primer des de l’any per la comunitat jueva, que es correspon amb el mes de març o abril. Enguany la festa comença el 16 d’abril i acaba el 23 d’abril. Durant aquests vuit dies es recorda, principalment, l’alliberament del poble hebreu d’Egipte, guiats per Moisès. És per això que també es coneix amb el nom de “festa de la llibertat”. D’igual manera, es commemora l’inici de la primavera i la protecció del poble jueu davant la desena plaga.