Vés al contingut

notícies relacionades

Els titans de la Seu Vella de Lleida

(Ramon Bassas - CR) La Mar Pérez em treu d’un error. «No, la Seu Vella de Lleida no està dessacralitzada, s’hi fan cerimònies religioses de forma ocasional». Jo em pensava que el canvi de seu i, sobretot, el fet que des del 1707, quan Lleida cau a favor de Felip V i converteix l’antiga catedral en una caserna, s’havia dessacralitzat. «És que jo un dia la vaig visitar amb un senyor que coneixia i que encara hi havia fet el servei», m’excuso. No tan sols no és el cas, sinó que «aquest silenci en una nau tan immensa em fa estar prop de Déu». Poca broma, doncs. 

A la Mare de Déu de la Roca, la més desconeguda

(Ramon Bassas - CR) Meritxell Ruiz va ser durant un any i mig consellera d’Ensenyament i ara dirigeix l’Escola Pia a Vilanova i la Geltrú. Però és de Reus, «i això no es perd mai», sentencia. Així que la seva proposta per aquest estiu és la d’anar a conèixer diferents ermites del Baix Camp, la majoria vinculades al pelegrinatge en festivitats marianes.

La Sagrada Família conciliar de la Seu d’Urgell

(Ramon Bassas-CR) Si fa uns dies en Damià Amorós ens recordava la figura de l’arquitecte racionalista —traspassat fa poc— Josep Puig Torné a Sarral, avui torna a sortir amb la visita que ens recomana en Bernat Puigdollers a la Seu d’Urgell per la secció L’estiu a casa.

El neoclassicisme de Sant Esteve i el Tura d’Olot

(Ramon Bassas - CR) La Carme Grau acaba de sortir d’una experiència que l’ha impactat força, i que ha viscut com a un dels moments més durs per ella i per la seva família. La seva mare, de 87 anys, amb una demència i altres patologies, va resultar infectada pel covid-19 al principi de la pandèmia, després d’operar-se a causa d’un accident. «Ens ha fet patir molt i ens ha unit molt», recorda. «Com que estava ingressada, no vaig poder estar amb ella, ni poder-li agafa la mà i fer-li companyia. No ho desitjo a ningú» ―continua―.

El romànic de la Vall Fosca

(Ramon Bassas-CR) En Josep Montoya és un diaca missioner al Pirineu, ordenat fa onze anys. Viu a Valldoreix però cada setmana puja a la Cerdanya, fent equip ―«un tàndem», apunta― amb la seva dona, la Conxita Salvadó, impartint els sagraments en una sèrie de pobles de la comarca. Fins fa poc, feia aquest mateix servei al Pallars Jussà, concretament a la Vall Fosca, que és l’indret que ens convida a visitar avui en el marc del monogràfic L’estiu a casa.

Des de l’acròpolis tarragonina

(Ramon Bassas-CR) La Sofia Mata de la Cruz no ens pot recomanar cap altra cosa que la Catedral de Tarragona i al Museu Diocesà de la mateixa ciutat, que dirigeix. "Escombro cap a casa", es justifica, "conec tots els racons de la Catedral".

Amb Chesterton a Sitges

(Ramon Bassas-CR) La Sílvia Coll-Vinent està immersa en posar en marxa el Centre de Documentació G. K. Chesterton. «I Sitges és un lloc emblemàtic del viatge de Chesterton a Catalunya del maig de 1926. Els habitants de l’època el recorden que pujava cap al tard a l’església, després del seu passeig per la Ribera», ens diu.

Els sants Metges moderns de Sarral

(Ramon Bassas –CR) El dia que van batejar en Damià Amorós van servir el convit a l’ermita de Sant Cosme i Sant Damià de Sarral i troba que precisament aquest lloc ha de ser el que ens recomani per visitar-lo en aquesta secció d’estiu. També hi té records d’algun Dijous Gras, “quan als alumnes del col·legi Salvador Ninot de Sarral ens portaven a dinar a l’ermita”.

Veure la fe

monogràfics

MONOGRÀFIC