(Ramon Bassas –CR) La Fina Valldaura sempre em sorprèn. Ara m’assabento que és jutge de pau d’Oristà, el municipi de La Torre d’Oristà, que és d’on és. La coneixia perquè forma part de l’equip de L’albergueria, centre de difusió cultural del bisbat de Vic, “un lloc de diàleg i retrobament entre l’art i l’espiritualitat, un lloc d’acollida de diferents enfocaments i tendències que sovint es plasmen en exposicions o altres activitats”, segons la Fina.
(Ramon Bassas –CR) En Javier Lechuga té 32 anys, molts dels quals dedicats a la seva germandat, la de ‘Nuestro Padre Jesús Nazareno y María Santísima de la Esperanza’, de Mataró, al barri de Cerdanyola, d’on en fou ‘Hermano Mayor’. Des d’aquest compromís, també ha format part del consell pastoral de la Parròquia de María Auxiliadora, al barri, del consell arxiprestal de Mataró i de la Comissió de Setmana Santa de la ciutat. Tot i que és dissenyador d’interiors, ara treballa de venedor comercial de petits i grans electrodomèstics en l’àmbit professional.
(Ramon Bassas –CR) “Quines vacances?” em respon la Laura de Castellet quan li pregunto si en farà. “Jo treballo durant l’estiu com la resta de l’any”, m’aclareix. Caram. De fet, és ben bé com si fos al revés i tot l’any estigués de vacances, penso. Ho va poder comprovar aquest confinament, quan va quedar reclosa en un poble petit del Pirineu. “Malgrat tot, podia sortir a caminar; vaig aprendre molt d’una natura sense cap mena d’alteració humana”.
(Ramon Bassas –CR) Home discret i més aviat d’aparença tranquil·la i calmada, el manresà Jordi Simon i Vilarasau no para. “Durant més de 10 anys em vaig dedicar al món del periodisme escrit, televisiu i radiofònic. i des de fa més de 10 anys acompanyo i formo a persones per al seu desenvolupament personal, professional i espiritual”, es presenta.
(Ramon Bassas –CR) En Josep Otón té unes ganes enormes d'anar-se’n a estiuejar a Horta de Sant Joan després d’aquests mesos bojos. "El confinament ha coincidit amb una capsulitis de l’espatlla que, en aquesta situació excepcional, ha empitjorat», diu. Necessita descansar i no para de pensar-hi. «És que és un poble preciós, amb molta història, espais naturals increïbles i, sobretot, un lloc tranquil. Val molt la pena". Seguim amb el Monogràfic 'Estiu a casa'.
(Ramon Bassas –CR) Bé pels seus llibres i escrits, o bé pels seus compromisos en diversos projectes, podem dir que la Laia de Ahumada ha tocat temes força variats. «Jo soc doctora en filologia catalana i m’he dedicat a estudiar l’escriptura femenina de l’època moderna, de fet, però també sóc escriptora i m’he ocupat de temes d’espiritualitat».
