bisbe

(Jordi Llisterri –CR) Probablement serà el llibre definitiu sobre la desaparició del bisbe Manuel Irurita. Han passat més de 80 anys de la seva mort, ha tingut un procés de beatificació inacabat que ha durat dècades i encara no s’havia aclarit què havia passat amb el bisbe de Barcelona. Un bisbe enterrat amb honors de màrtir a la catedral però que hi ha testimonis que diuen haver-lo vist viu tres anys després de la seu suposat assassinat.

(Laura Mor/Jordi Llisterri –CR/Sant Feliu de Llobregat) El 2004 el valencià Agustí Cortés va ser nomenat primer bisbe de la nova diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, format per les parròquies del Baix Llobregat, l’Alt Penedès i el Garraf. Cortés havia estat secretari particular de l’arquebisbe de València, professor de Teologia i rector del seminari. El 1998 va ser nomenat bisbe de la petita diòcesi d’Eivissa. Quan va arribar al territori desconegut del Llobregat va voler posar en marxa la nova diòcesi amb una participació real de capellans, laics i religiosos.

(Laura Mor/Jordi Llisterri –CR/Tortosa) Tortosa és un bisbat que a molts els queda lluny. Al sud. Dos terços del territori del bisbat a Catalunya i un terç al País Valencià i vertebrat per l’Ebre. Una diòcesi on sembla que mai no passa res. Però els darrers anys d’allà han sortit tres bisbes catalans i passant per Tortosa en poc temps han arribat a Barcelona dos cardenals arquebisbes. Enrique Benavent va ser nomenat bisbe de Tortosa el 2013, després de vuit anys com a bisbe auxiliar de la seva diòcesi natal, València.

(Laura Mor/Jordi Llisterri –CR/Terrassa) Fora del seu bisbat i dels ambients eclesials a molts els costaria posar nom al bisbe de Terrassa. Com si només existissin els bisbes de les grans capitals catalanes o els que tenen algun protagonisme efímer per polèmiques a la premsa. El 2001 Josep Àngel Saiz Meneses va ser nomenant bisbe auxiliar a Barcelona amb el cardenal Ricard Maria Carles. I el 2004 va ser nomenat el primer bisbe de Terrassa.

(Jaume Pedrós –CR) Un bon pastor: crec que són les paraules que millor defineix la persona i l’obra del bisbe Francesc Xavier Ciuraneta. Un bon pastor, amable, atent a tots els àmbits o camps de la vida diocesana. En vuit anys va deixar una bona empremta.

(Laura Mor/Jordi Llisterri –CR/Girona) Francesc Pardo tenia tot el que s’ha de tenir per ser nomenat el 2008 bisbe de Girona. Coneixedor de la vida de les parròquies en el territori, per la seva experiència com a rector i vicari episcopal primer al Penedès i després al Vallès Oriental. I coneixedor de la realitat pastoral de l’Església catalana. Va participar i dirigir diversos organismes pastorals interdiocesans i va ser membre de la ponència del tema 4 del Concili Provincial Tarraconense sobre la coordinació entre els bisbats catalans.

(Laura Mor –CR) Si alguna cosa s’ha fet visible aquest estiu arran de la mort del bisbe Pere Casaldàliga és la seva capacitat d’impactar al cor de la gent. I de gent ben diversa. Encara n’arriben moltes reflexions i ressons. Els homenatges i els actes de comiat també són una bona ocasió per recordar què el movia. Com la missa que es va fer per la Mare de Déu d’agost a Balsareny.

(Claretians) El proper dimarts 8 de setembre se celebrarà a Barcelona una eucaristia d’acció de gràcies pel bisbe claretià Pere Casaldàliga i Pla. La celebració tindrà lloc a les 18:30 h a l’església de l’Immaculat Cor de Maria de Barcelona, al número 47 del carrer Sant Antoni Maria Claret de Barcelona.