L’Església catalana acomiada el bisbe Soler i Perdigó i Girona es queda sense bisbes

Galeria d'imatges

Jordi Llisterri –CR Girona s’ha quedat sense bisbes. En pocs anys ha enterrat el qui era bisbe fins a la seva mort, Francesc Pardo, i els dos bisbes emèrits, Jaume Camprodon i Carles Soler i Perdigó aquest dimarts al matí. El funeral de Soler i Perdigó s’ha celebrat a la catedral de Girona i l’ha acompanyat representants de tota l’Església catalana. És el tercer funeral episcopal que s’hi celebra des de l’entrada del bisbe Pardo el 2008. El bisbe ha estat enterrat a la sepultura que hi ha al centre de la nau de la catedral.

La celebració ha estat presidida per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, amb gairebé tots els bisbes catalans i l’abat emèrit de Montserrat. S’ha excusat el cardenal Joan Josep Omella que era a Madrid per una conferència. Mentre se celebrava el funeral, en aquesta conferència ha repetit que “espera” que el nou bisbe de Girona arribi aviat. El nunci ha delegat la presència en el primer conseller de la Nunciatura Apostòlica, Roman Walczak, que ha llegit el missatge de condol enviat des de la Santa Seu.

Planellas ha detallat el treball de Soler i Perdigó a Girona. Però també ha destacat la seva dedicació a les institucions interdiocesanes, especialment com a secretari general de Concili Provincial Tarraconense de 1995, “en estreta col·laboració amb l’arquebisbe Ramon Torrella de Tarragona i amb les altres diòcesis amb seu a Catalunya”.

L’arquebisbe ha remarcat que l’aleshores bisbe auxiliar de Barcelona “va entendre perfectament el paper rellevant que tenia Tarragona amb relació a les altres diòcesis”. I que “el Concili Tarraconense no es reduïa a un problema de simple reorganització i coordinació de la pastoral”. Des del primer moment Carles Soler va creure que “es tractava d’aplicar en la praxi concreta els rics ensenyaments del Concili Vaticà II a casa nostra” en un moment eclesial “en què es parlava poc de sinodalitat”.

De la personalitat del bisbe emèrit de Girona -que Planellas va conèixer directament quan ell era capellà d’aquest bisbat abans de ser escollit arquebisbe de Tarragona- ha destacat que “es mostrà proper a qualsevol iniciativa que aglutinés persones, que fomentessin comunitat, que impliquessin vivències conjuntes i vida d’Església”. En una extensa homilia també ha fet una reflexió sobre la proposta cristiana davant la mort: “En aquest precís moment de dubte, incertesa, incredulitat i necessitat de respostes que no hi són, apareix el desig d’eternitat”.

Durant el funeral també s’ha conegut el testament espiritual que el bisbe Carles Soler va deixar escrit el 2017. A més de l’agraïment per tot el que havia rebut al llarg de la seva vida, el text conclou dient que “perdono de cor tots els que em poden haver ofès i demano perdó als qui jo hagi pogut ofendre, desatès o no els he donat testimoni coherent de la meva fe i amor fratern en Jesucrist”.

L’administrador diocesà, Lluís Suñer, ha adreçat unes paraules inicials als 300 assistents al funeral. Ha agraït als bisbes la seva presència: “En moments com aquests, orfes de bisbe, us ho agraïm més que mai”. Ha estat l'única referència a la situació de Girona que espera bisbe mentre veu com es van proveint altres diòcesis. Suñer també ha recordat les paraules que repetia habitualment el bisbe Carles Soler, cridant a afrontar la realitat “amb esperit generós i coratjós”.

Entre les autoritats civils que han assistit al funeral hi havia l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, i diversos regidors, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, i representant el Govern, el director general d’Afers Religiosos, Carles Armengol.

La celebració ha finalitzat com l’abril del 2022 en el funeral de Francesc Pardo. Envoltat de bisbes, capellans, religiosos i fidels, el fèretre de Soler i Perdigó ha estat sepultat a la tomba soterrada que hi ha al centre de la nau de la catedral. “Doneu-li Senyor el repòs etern i que la llum perpètua l’il·lumini”, ha estat una de les darreres pregàries que s'ha pogut escoltar.