“Les dones som Església, la construïm i la sostenim”

(Laura Mor –CR) Ningú qüestiona la ingent tasca de les dones a l'Església, però sí la seva visibilitat pública. L'estructura eclesial dificulta encara la igualtat de gènere. No només pel que fa a l'exercici dels ministeris, sinó també en la participació de llocs de responsabilitat i la prèdica del seu pensament teològic i espiritual. És el diagnòstic compartit de la teresiana i activista social Viqui Molins i la teòloga Neus Forcano. N'han parlat a Barcelona aquest dilluns al vespre durant el diàleg 'Cap a un 8 de març dins l'Església', moderat per la periodista Montse Santolino i organitzat dins del Cicle dels Dilluns dels drets humans, que convoquen Cristianisme i Justícia, Mans Unides i Justícia i Pau.

“El Regne és tota una manera de viure, on homes i dones treballem en conjunt; si vivim des de la idea del Regne, vivim des de la igualtat”, ha apuntat la religiosa M. Victòria Molins en la seva intervenció. La impulsora de l'Hospital de campanya a l'església de Santa Anna ha dissociat el poder de les aspiracions del moviment feminista. Per a ella, l'Evangeli de Jesús s'ha de viure en clau de servei.

El poder dels talents i la veu pública

“Hauríem de canviar la idea de poder com a capacitat de ser eficaç”, ha matisat Neus Forcano. La professora filòloga i professora de Llengua i Literatura, que també és membre de l’Associació Europea de Dones per a la Recerca Teològica, ha alertat sobre el perill del determinisme biològic: “Si tinc uns talents concrets, he de poder-los oferir al món; no poden reduir-nos només a la domus o a la família”. Així ha defensat que “tenir poder és ser escoltats i escoltades”.

Forcano s'ha fixat en la projecció pública de la veu de les dones: “La nostra cultura atorga més autoritat i poder a les veus greus i masculines”. Un rerefons que “tenim molt interioritzat” i que fa que avui “les veus de les dones no se sentin en l'esfera pública”.

La teresiana Viqui Molins s'ha identificat amb la vocació de les profetesses i ha subratllat també la necessitat d'escoltar la veu de la dona dins l'Església. Per fer-ho s'ha servit de la figura de Teresa de Jesús: “La meva patrona, la meva amiga, la meva mare, ja al segle XVI Teresa de Àvila va ser una pionera del feminisme a l'Església”. S'ha referit en concret al seu magisteri espiritual, la llibertat per contradir autoritats -“sovint masculines”-, i el seu treball en defensa de la dona.

Molins, que és autora de més de seixanta llibres sobre pobresa i marginació, ha atribuït el seu feminisme al Concili Vaticà II: “La meva conversió està més a prop de la teologia de l'alliberament, que té un paper fonamental en el respecte a la dona i als pobres”.

De la piràmide a la comunitat

Mirant el passat recent, Viqui Molins ha valorat les millores viscudes en relació a la dona a l'Església. “Fa uns anys no podia ni parlar davant de capellans”, ha apuntat. I mirant endavant, ha proposat afrontar “tres qüestions innovadores”: el magisteri teològic i espiritual de les dones, la seva llibertat d'esperit i que participin dels llocs de responsabilitat.

La religiosa creu que aquest darrer punt “és on estem més endarrerits”. Com a alternativa ha reivindicat “passar d'una Església piramidal a una estructura més comunitària”. I amb convenciment, hi ha afegit: “Si l'Església canviés d'estructura, nosaltres tindríem un lloc molt important en aquestes comunitats”, ha dit.

Ha posat com a exemple les primeres comunitats cristianes i la necessitat de passar “d'una Església per sobre de tot” a apostar “per un Jesús per sobre de tot”. I, amb l'exemple de Maria Magdalena, ha dit que “quan parlem de Jesús, la dona té un paper meravellós”.

Dones que sostenen l'Església

El torn obert de paraula ha portat el públic a repassar la tasca ingent que porten a terme moltes dones en diversos serveis eclesials. “Les dones som Església, la construïm i la sostenim”, ha reafirmat Forcano. Però també ha assenyalat que “no podem ser il·lusos” i que “en algun moment ens tocarà denunciar i criticar perquè aquestes estructures de poder hi són i trepitgen fort”.

“Dins de l'Església el 8 de març de l'any passat vam veure posicionaments molt contraris”, ha dit la periodista Montse Santolino en obrir el debat. Ha comparat així les paraules de dos bisbes amb motiu de la vaga del 8-M. Per una banda, el bisbe de Donosti, José Ignacio Munilla, va titllar les feministes d'“endimoniades”; i per una altra, l'arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, va defensar que “la Verge Maria també faria vaga el 8 de març”.

Santolino ha assenyalat que el papa Francesc també manté “una certa ambigüitat respecte aquest tema”. Ha dit que condemna la violència a les dones, però, fa servir “arguments que parlen del feminisme com una amenaça”. En aquest escenari, la periodista ha reivindicat la feina de les “dones amb autoritat espiritual” i ha preguntat a l'auditori “quines són les prioritats per avançar cap a una igualtat efectiva dins l'Església”.

El compromís del feminisme

En el seu anàlisi, Neus Forcano ha subratllat que “el feminisme té un vessant de compromís i d'acció”. Aquest moviment reivindicatiu, per exemple, ha teixit històricament complicitats amb el moviment obrer. Així mateix, ha definit la teologia feminista com a “teologia contextual, encarnada”.

En aquesta línia ha dit que “si es parla de feminisme hauríem d'aspirar a que la veu pública de la dona no sigui només per a ser tractades com a víctimes”. Com a referència positiva, la professora ha descrit la trobada de Jesús amb la samaritana al pou de Jacob: “La samaritana és totalment conscient que Jesús està transgredint els codis, però la conversa tira endavant”. És així com “la samaritana trenca barreres ètniques, socials i religioses”. En ella es produeix un reconeixement individual que li permet sortir a predicar allò que ha viscut. En llenguatge d'avui: una dona apoderada.

Recupereu el debat, aquí: