Dones espirituals en comunitat: l’exemple de l’església evangèlica

(OAR) El passatge de Gaiolà és un carreró estret i poc transitat. Un oasi que trenca amb l’enrenou que hi ha als voltants de la Sagrada Família. No fa olor de crema solar i no hi ha turistes fent cerques en els seus dispositius mòbils. A només sis-cents metres de l’obra de Gaudí, hi ha l’església evangèlica del barri, on el col·lectiu de dones que hi pertany du a terme tot un seguit d’activitats comunitàries per i amb el veïnat.

A l’edifici de tres plantes trobem la Sara, pastora i professora de castellà, la Núria, responsable de l’obra social o l’Isa, encarregada del pla comunitari. Elles i altres voluntàries, com la Mercedes o l’Esther, s’encarreguen de la logística i l’execució de les activitats que acull l’església. Són les Dones de Ministeri del Consell Evangèlic de Catalunya.

Una de les plantes de l’edifici s’utilitza de magatzem d’aliments: galetes, llet, sucs i altres aliments no peribles estan perfectament ordenats i classificats en prestatgeries. “Ahir a la tarda, amb un grup de voluntaris, vam estar descarregant i guardant tots els aliments”, explica la Núria. Els productes els recullen setmanalment persones vulnerables que venen derivades des de serveis socials, “si nosaltres detectem que hi ha alguna família en risc de vulnerabilitat, avisem les treballadores socials i elles en fan el seguiment“.

Les responsables del projecte han detectat que la demanda de productes bàsics “ha incrementat considerablement”. Segons les xifres del Banc d’Aliments, un 30% de les persones que no havien demanat mai ajuda alimentària ho han fet per primera vegada arran de la crisi de la covid-19.

Una prova pilot: oferir dos-cents menús diaris

Aquest ha estat un dels motius pels quals han decidit encetar una prova pilot, oferir dos-cents menús diaris per a famílies vulnerables. Les peces de la logística encaixen a la perfecció: neveres a punt, arriba el camió amb els repartidors, un equip de voluntaris recull i classifica els aliments sense trencar la cadena de fred, convoca les famílies un cop arrenquen els camions de tornada i va repartint i comprovant que els seus noms apareixen a la llista entregada per serveis socials. “Comencem fent una entrega de dos-cents menús que consten de dos àpats complets: dinar i sopar. Si ens en sortim, ampliarem l’oferta i donarem un menú similar cada dia de la setmana”, explica Isa Serrano.

Tant la Sara com la Núria valoren molt positivament la implicació dels i les voluntàries. “Això fa que aquí no s’aturi l’activitat a l’estiu, els serveis bàsics no entenen de vacances”. “Totes les famílies necessiten menjar, estiguem al mes de febrer o d’agost. Aquí repartim els aliments durant tot l’any. Som dels pocs espais que estem oberts els 365 dies de l’any”, conclou la Núria.

El primer grup de dol evangèlic

Les Flors d’Edelweiss va ser el primer grup de dol evangèlic, “i de les primeres iniciatives a Catalunya”, diu orgullosa Mercedes León. Tot va començar l’any 2007 quan parlar del dol no només era un tema tabú i dolorós “sinó que encara ho era més si es tractava de la pèrdua dels teus propis fills”. El grup el van començar formant quatre dones, entre les quals hi havia la Mercedes. “Les trobades eren setmanals i fèiem una mena de teràpia: a poc a poc, anàvem parlant, però, si hi havia un dia que estàvem massa remogudes, respectàvem els nostres temps i espais”. Es feien dir les Flors de Neu o Edelweiss perquè “tenen una aparença delicada, però són resistents i sobreviuen a les adversitats climàtiques”. Ara que ja han passat més de quinze anys, les pioneres continuen vinculades al grup per acompanyar altres dones que passen pel mateix procés que elles van viure. Ara es fan dir Salmo 30, que fa referència al versicle bíblic que diu “has cambiado mi lamento en baile“.

Diversitat religiosa a les segones jornades de “Fe(r) i dones”

Mariela Iaria, responsable de Dones de Ministeri del Consell Evangèlic de Catalunya, ens explica com es vehicula la religió al territori. “L’activitat religiosa va lligada a la comunitària, no podem viure d’esquena a les necessitats comunitàries del territori on estem arrelats”, assenyala. Per a Iaria, participar en les jornades organitzades des de l’Ajuntament de Barcelona, que s’han celebrat del 29 de juny fins al 6 de juliol, ha estat un orgull perquè “visibilitza el paper actiu que desenvolupem les dones a les nostres comunitats“. Segons explica, “és lògic, el nostre paper de lideratge, perquè tots som iguals davant de Déu”. Ara bé, reconeix que això no sempre ha estat així a la pràctica i que els espais s’han anat conquerint a poc a poc, de la mateixa manera que ha avançat la societat. Les dones tenen un paper molt més actiu en els darrers anys i celebra “que això es reflecteixi en el dia a dia i des de les institucions públiques”.