Víctor Rodríguez –CR Estaven a bona part de les portes principals dels pisos, a les entrades de cases de poble i als cancells de masies i cases de pagès. Les trobàvem a vegades al davant, d’altres per darrere, just al costat del timbre o al capdamunt del marc de la porta. En moltes cases antigues encara hi són, un xic escrostonades o amb una capa de vernís a sobre, i és que el temps passa factura a tot i a tothom. Avui, a la col·lecció d'articles 'Coses d'Antes' de Catalunya Religió, parlem de les plaques -o xapes- del Sagrat Cor que es posaven a les portes de les llars del nostre país. La majoria, com hem dit, estaven dedicades al Sagrat Cor, malgrat que també n’hi havia sota advocació de la Mare de Déu o de la Sagrada Família.
Tenien diverses formes, de finestra amb arc gòtic, ovalades o senzillament resseguint la silueta de Jesús. Majoritàriament, eren platejades, però també es feien amb esmaltació de porcellana, fossin més grans o més petites, totes tenien uns petits orificis per ser clavades sobre fusta. La intenció era clara i doble. En primer lloc, la de protecció de la llar i de les persones que hi vivien i, en segon lloc, la d’identificar que aquella casa era una llar cristiana.
La placa més característica, i probablement la més comuna, començava amb la frase "BENDECIRÉ las casas en que la imagen de mi corazón sea expuesta y honrada. Las personas que propaguen esta devoción tendran escrito su nombre en mi corazón y jamás serà borrado de él". I és que ben segur que aquestes plaques van tenir una tirada molt més fecunda després de la consagració d’Espanya al Sagrat Cor de Jesús, un fet que va tenir lloc l’any 1919 al Cerro de los Ángeles sota el regnat d’Alfons XIII.
Probablement per aquest fet i gràcies a les dictadures que anirien venint a posteriori, algunes de les plaques ja van encarnar totalment el nacionalcatolicisme que es viuria anys a venir amb frases molt més directes i, per tant, menys espirituals, com la de "Reino en España". Malgrat que la majoria van ser escrites en castellà -les que tenien text- també se’n poden trobar algunes en la nostra llengua gràcies a iniciatives particulars o bé d’institucions que vetllaven per la llengua alhora que per la salut espiritual del país, com el Foment de Pietat Catalana, entitat que va ser clausurada a inicis del franquisme.
Cal dir també que a casa nostra, aquesta placa venia a reforçar el sentit i funció que ja feia el nostrat i típic quadre o rajola del "Déu Vos Guard". Un missatge que malgrat els temps que corren, encara és molt present als rebedors de cases i evidentment encara és una forma viva i bonica de salutació.
Si mai no n’heu vist cap, de placa del Sagrat Cor col·locada en una porta, us convido a remirar algun dels capítols de la mítica i enyorada sèrie de les Teresines. Cada cop que un veí pica al timbre, sigui l’Angelina, la Marieta, la Paca, l’Eugenio o la Montserrat, tindreu oportunitat de veure-hi la placa. I és que només un capítol d’aquesta sèrie de La Cubana ja donaria per fer molts articles de ‘Coses d’Antes’.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.