Coses d'Antes

VÍCTOR RODRÍGUEZ –CR | No hi havia altaveus i esglésies i temples estaven plens de fidels. Per això calia poder veure i sobretot, escoltar el sacerdot quan es dirigia a l’assemblea de fidels. Avui, a Coses d'Antes, parlem de les trones, aquestes plataformes elevades proveïdes d’una escala i que situades en un lateral de les naus de les esglésies permetien que el capellà pogués veure, ser vist i sobretot, ser escoltat en predicar l’homilia o el sermó.

VÍCTOR RODRÍGUEZ –CR | Per Setmana Santa, el silenci és més present que mai. I a les esglésies hi ha el costum d’emmudir les campanes des de Dijous Sant fins a la celebració de la Vetlla Pasqual. Durant aquest cicle, curt, però intens i importantíssim dins el calendari cristià, hi havia un antic instrument que tenia la funció de substituir les campanes en aquests dies de dolor i d’espera. Avui, a Coses d'Antes, parlem de la matraca de campanar.

VÍCTOR RODRÍGUEZ –CR | Va haver-hi un temps que la mort era molt més present a la societat, no perquè la gent es morís més i més jove, que també, sinó perquè no s’evitava tant de parlar-ne com ara.

VÍCTOR RODRÍGUEZ –CR | No en queden gaires i ben segur que els que queden sovint resten muts, arraconats o bé exposats en museus parroquials. Avui parlarem dels 'tenebraris', uns grans canelobres fets especialment per a un ofici concret, el de tenebres, oficis que tenien lloc durant la Setmana Santa.

VÍCTOR RODRÍGUEZ –CR | Visitant alguns temples del nostre país, principalment els més reeixits, ens pot picar la curiositat veure a l’altar una mena d’ombrel·la de colors vistosos, groguencs i vermells, així com un petit campanar portàtil similar a una creu processional. Estem parlant del conopeu i del tintinacle. Si els veuen, sàpiguen que es troben en una basílica.

VÍCTOR RODRÍGUEZ –CR | Els catalans sempre hem estat preocupats per la llengua. Patim tant pel nombre de parlants com per l’evolució qualitativa de la llengua, cada cop més pobra, estructuralment castellanitzada i excessivament estandaritzada. Una preocupació semblant fou la de mossèn Ricard Aragó i Turón, sacerdot català que va viure i treballar bona part de la seva vida sota el pseudònim d’Ivon l’Escop.

VÍCTOR RODRÍGUEZ –CR | La Guerra Civil va provocar, en totes les esferes de la societat, un abans i un després i evidentment, molts canvis socials, religiosos, polítics i econòmics abans, durant i després. Dient això no dic cap novetat que ningú no sàpiga.

VÍCTOR RODRÍGUEZ –CR | Sortien quan calia, sortien quan tocava, quan dissortadament tocava i sortien tocant. La campaneta ressonava i el fanal il·luminava el camí, assabentant del pas del Viàtic cap a casa d’algú que ben aviat "donaria l’ànima a Déu".