Congrés Fundació Escola Cristiana: “No es pot separar pedagogia i identitat”

CR La segona part del Congrés Quorum23, organitzat aquest dijous per la Fundació Escola Cristiana de Catalunya s’ha dedicat a la reflexió sobre la identitat i la missió, “el més fonamental de les escoles cristianes”, han recordat des de l’organització. Una reflexió que ha comptat amb ponències i una taula rodona i que ha explicitat com l’anunci de la fe a l’escola “és possible i necessari”.

L’arquebisbe de Tarragona i president del Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió Catòlica a Catalunya, Joan Planellas, ha adreçat unes paraules de benvinguda a la tarda en què ha remarcat com proposar la fe a l’escola: “L’anunci de la fe ni s’imposa ni es posposa, es proposa”. Una proposta que ve de lluny, que és actual, “i necessària en un món complex, canviant i sovint sense rumb”.

Ara bé, com mostrar la identitat educativa en un món digital, saturat en molts casos de propostes i distraccions? La periodista i directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, Míriam Díez, ha exposat les claus de l’èxit digital perquè la proposta de l’escola cristiana sigui coherent i atractiva.

Díez té clar que “si no es parla de Nostre Senyor a les escoles cristianes, no en parlarà ningú”, i ha expressat com creu que l’escola cristiana “té una identitat amable i inclusiva”. En les claus en el món digital ha volgut recordar que “breu no significa superficial”, i ha encoratjat a pensar en els alumnes de l’escola com a “veritables influencers”.

La tarda ha continuat amb una taula rodona per respondre a la pregunta ‘per què una escola cristiana en el segle XXI?’. S’ha comptat amb el doctor en filosofia i lletres i professor universitari, Joan-Carles Mèlich; amb el jesuïta i rector a Nador (Marroc), Àlvar Sánchez; amb la responsable de pastoral dels centres Gabrielistes a Catalunya, Claustre Besora, i amb la jurista, politòloga i articulista, Montserrat Dameson.

Mèlich és un defensor de l’antropologia cristiana com a part fonamental dels coneixements que tota persona hauria d’adquirir. “Ningú pot permetre’s no conèixer la Bíblia si vol entendre la construcció de la nostra civilització”, ha afirmat. L’amor, “l’Àgape, és al cor del missatge evangèlic i aquest és un missatge per a tothom, universal”, ha reconegut.

Però quins són els intangibles de l’escola cristiana? Per a l’Àlvar, qui va trobar Déu i la missió a l’escola d’alumne, la identitat d’una escola “és el regust de país, a tradició, a la terra”, uns elements que es noten a partir dels aprenentatges, “aquells que ens situen davant del misteri de l’Altre. Acompanyar “aquesta llavor de vida”, ha afirmat, “és el regal de la docència”.

I pot ser l’escola un espai de recerca de sentit i vocació? Claustre Bessora advoca per potenciar a l’escola “la pedagogia samaritana”. Ella creu que “no es pot separar pedagogia i identitat a l’escola cristiana”. Una unió entre dos conceptes que també defensa Montserrat Dameson. Des de la seva pròpia experiència l’escola va ser “el lloc per sentir lliurement certes inquietuds espirituals”, i malgrat descobrir la fe a la parròquia, l’escola va ser per a ella “el lloc on saber preguntar per aquelles inquietuds”.

La tarda ha finalitzat amb la dinàmica del perfil de sortida de l’alumnat que han conduït Eva Aguiló, cap de l’àrea educativa de la FECC, i Eloi Aran, cap de l’àrea d’identitat i missió de la FECC”. Una dinàmica que ha volgut exemplificar a partir de paraules escollides durant tot el dia pels ponents participants del Congrés, com l’alumne de l’escola cristiana hauria de ser “empàtic, reflexiu, lliure, salvat, autèntic, generós, i un llarg etcètera”.

El congrés ha comptat com a finalització festiva amb l’espectacle ‘La Bona Gent’, a càrrec de Quim Masferrer.