La comunitat musulmana comença el Ramadà

OAR La majoria de comunitats musulmanes de Catalunya comencen, segons l'observació de la Lluna, aquest dilluns el Ramadà, el mes de dejuni per l'islam. Hi ha una part de la comunitat musulmana que el començarà el 12 de març. Durant trenta dies aproximadament, les comunitats musulmanes catalanes comencen un període de recolliment complint amb el quart pilar de l'islam. El Ramadà acabarà el 9 o 10 d'abril amb l’Îd al-fitr.

Ramadà és el nom del novè mes del calendari lunar islàmic i comença, com tots els altres mesos, amb l’aparició del creixent lunar després de la lluna nova. La visió del creixent és, doncs, el que marca l’inici del mes. Pel fet de tractar-se d’un calendari lunar, l’inici dels mesos no sempre coincideix amb el dels mesos del calendari solar i, a més, cada any l’inici dels mesos lunars s’avança aproximadament deu dies respecte al calendari solar. Això explica per què el mes del Ramadà va rotant per totes les estacions de l’any.

És durant el mes del Ramadà que els musulmans compleixen el quart pilar de l’islam, que és el dejuni o abstinència de tot menjar, beure o relació sexual (sawm) des de l’alba fins a la posta de sol. Les condicions més rellevants per portar a terme aquest dejuni, prescrit com a acte voluntari, són ser musulmà, haver assolit la majoria d’edat i trobar-se en bon estat de salut. En cas de viatge, malaltia o altres complicacions, la persona en queda exempta i es poden recuperar els dies que no s’hagi fet dejuni més endavant.

Els musulmans es lleven abans de la sortida del sol per fer l’esmorzar abans d’iniciar el dejuni (suhûr) i fan la ruptura del dejuni (iftâr) després de la posta de sol. Com que l’Alcorà es va començar a revelar en una nit del Ramadà (laylat al-qadr), els musulmans i musulmanes l’acostumen a llegir més sovint durant aquest mes.

Durant el mes del Ramadà, l’oració de la nit sol anar seguida d’una oració optativa (tarâwih), que té lloc a la mesquita, en la qual cada nit es va llegint una part de l’Alcorà fins que es completa. Cal recordar que és precisament durant el mes del Ramadà que el profeta Muhammad va rebre la primera revelació, i és durant aquest mes que va néixer l’islam.

El mes del dejuni té un alt component eminentment social i comunitari, que el converteix en quelcom més que una pràctica individual. Durant el mes del Ramadà preval l’aspecte relacional i familiar, que adquireix una rellevància destacada: és un període de socialització. És un període singular en el qual es pot observar com s’expressen diverses maneres d’entendre el que suposa ser musulmà en un context no musulmà.

Què és l’Îd al-fitr?

L’endemà de l’últim dia de Ramadà se celebra la festa de la ruptura (Îd al-fitr). És la festa que marca el final del dejuni del Ramadà, i se celebra el primer dia del mes de shawâl. És un dia de gran alegria, la comunitat es reuneix a primera hora del matí per fer una petita pregària comunitària i seguidament dediquen el dia a visitar familiars, amics i amigues i persones necessitades o que estiguin soles.

La felicitació que es fa entre les persones musulmanes amb motiu de la festa és ‘îd mubârak! Abans de la pregària de la festa, el cap de família ha d’entregar una almoina (zakât al-fitr) equivalent a un àpat per cada membre de la unitat familiar. Durant tres dies consecutius, les musulmanes i els musulmans celebren el final del dejuni, reforçant els seus lligams amb la comunitat. Juntament amb la festa del sacrifici (‘Îd al-adhâ), és una de les dues festes del calendari islàmic. Totes dues festes tenen una durada de tres dies.