Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri-CR) Va ser un dels cardenals sorpresa del consistori de l'any passat. Gregorio Rosa Chávez, bisbe auxiliar del Salvador, va ser escollit cardenal pel papa Francesc sense ser ni tan sols arquebisbe. Rosa Chávez no estava en cap quiniela eclesiàstica, però havia estat un dels capellans més propers a l'arquebisbe màrtir Óscar Romero i un dels principals promotors de la causa de beatificació. Un nomenament amb els que el Papa marca el camí.

Rosa Chávez ha fet els darrers deu dies una llarga estada a Catalunya. En contacte amb l'Hospital de Campanya de la parròquia de Santa Anna de Barcelona, va fer primera una estada d'uns dies a Montserrat i conviure uns dies amb els monjos de l'Abadia. També va visitar la comunitat de Sant Benet de Montserrat. De dimecres a divendres ha tingut diverses trobades a Tarragona i a Barcelona. Ha donat algunes claus per entendre el nucli de l'eclesiologia que mou al papa Francesc. Què vol dir una església pobra i per als pobres. Una conferència al Seminari de Tarragona amb els Comitès Óscar Romero, una xerrada a la Fundació Joan Maragall, l'estada amb els voluntaris i usuaris de l'Hospital de Campanya i una celebració amb comunitat originària del Salvador a Catalunya, han estat alguns dels moments de la seva visita.

Un canvi de model

"Quan veus al papa Francesc, semblen bessons amb óscar Romero". Així ha explicat aquests dies el cardenal Rosa Chàvez la similitud entre el projecte vital de Monsenyor Romero i del papa actual. L'arquebisbe de El Salvador va ser assassinat el 1980 perquè la seva denúncia profètica a favor dels drets humans i contra les injustícies el va convertir en un personatge incòmode per les elits econòmiques i polítiques del país.

I el papa actual el que planteja també "és un canvi de model... un model que no l'aguanta ningú, ni els pobres, ni la mare Terra". Rosa Chávez recorda que el papa defineix al pobre com "aquell a qui no escolta ningú". En canvi, "quan s'escolta al pobre, canvia el rostre de la persona".

La presència permanent de la pobresa Llatinoamèrica és el que ha fet que les darreres dècades l'episcopat anés desenvolupant una teologia dels pobres i del poble. Amb influències de la Teologia de l'Alliberament, però filtrada per la Doctrina Social de l'Església. És la teologia que ha quedat recollida en els successius documents de les trobades que des de 1979 organitzen els bisbes llatinoamericans: Rio de Janeiro, Medellín, Puebla, Santo Domingo. En la darrera, a Aparecida el 2007,  Bergoglio va ser un dels redactors del document final.

Uns documents que parlen de" la pobresa com actitud espiritual, però que després demana  un compromís". Un compromís assistencial, de promoció humana, i també d'influència en les polítiques públiques per promoure un canvi de model.

L'opció pels pobres no és opcional

El cardenal salvadorenc remarca que Joan Pau II ja havia marcat aquest accent social i que "Benet XVI parlava de l'opció pels pobres com una opció evangèlica, no ideològica". En canvi, encara hem de preguntar-nos "quants cristians creuen que l'opció pels pobres és només una opció optativa i no una opció de fe?"

"Romero ho va explicar molt bé: veure la realitat des dels pobres com a rics ens obliga a tenir una altra perspectiva, una altra òptica". Com a exemple, el cardenal explica a Catalunya Religió el que ha vist aquests dies a Barcelona. Parla d'una dona que ha conegut a Santa Anna: "Quan aquesta senyora està amb el seu potet demanant caritat davant d'una tenda de luxe del centre de Barcelona ens recorda que en el món de l'abundància hi ha aquesta realitat de la pobresa".

Afegeix que encara és més important que no se li prengui la dignitat: "És la mateixa dona que rep una abraçada de mossèn Peio, el rector de Santa Anna. És bonic veure com una persona es posa dempeus. La seva dignitat és un signe d'un món que ha de canviar".

Els enemics del Papa

Una de les claus que dona Rosa Chàvez per entendre el compromís de Romero "és que es va anar posant enmig del poble i es va fer poble". Reconeix que en aquell moment "al Romero el van abandonar els bisbes i el Vaticà però el va acompanyar el poble, els pobres". De fet, creu que "al beat Romero el van matar dues vegades: després de l'assassinat el vam matar amb calúmnies". El canvi és que avui "el papa Francesc diu el mateix que Romero".

En la conversa amb Catalunya Religió el cardenal Rosa Chàvez reconeix que "el papa Francesc té molts enemics perquè la seva proposta desestabilitza". La proposta del papa "obliga a desinstal·lar-se, a caminar, i quan un està molt còmode, amb moltes facilitats, el papa li trenca l'equilibri".

Rosa Chávez creu que a església llatinoamericana Francesc té un ampli suport perquè representa tot el recorregut fet per la teologia al continent: "És el clímax d'un procés, de voler caminar amb la gent i que la gent escolti una notícia que es diu Jesucrist". Assegura que el papa i el seu magisteri és molt ben acceptat i que "les excepcions ja han sortit a la llum pública".

Teologia del poble

Posant l'accent en la dignitat de cada persona, Rosa Chàvez ha remarcat aquests dies que "no s'ha d'entendre el poble com una massa ignorant, sinó com una comunitat organitzada on tots apostem pel bé comú". Aquesta és font de la teologia del papa Francesc, "la teologia del poble, no és una teologia de laboratori". I per això Francesc també vol recuperar "una fe que s'expressa en els santuaris i en la religiositat popular que els savis ens havien pres".

En definitiva "el Papa demana que tota la pastoral sigui per preguntar-se què vol de mi el Senyor. La pastoral moltes vegades fracassa perquè no porta a la trobada amb Crist".

Una jerarquia al servei del poble

El canvi de model que proposa Francesc també afecta l'Església. El cardenal Rosa Chávez també s'hi sent implicat. Aquests dies ha remarcat que "el Concili Vaticà II va fer una revolució eclesiològica ". El que passa és que parlar "de la jerarquia al servei del poble de Déu es fa molt ràpid, però quan es posa en marxa és una revolució".

En aquest sentit remarca que "el Papa és molt enèrgic dient el que no ha de ser un pastor, se sent molt lliure i el que diu ha de sacsejar la nostra consciència, la dels pastors". I reconeix que "en teoria la majoria dels pastors ho entenem i tenim el desig de caminar, però és comprensible que a vegades ens falti la pràctica"

Una altra de les claus que ha donat Rosa Chàvez per entendre el papa Francesc és la d'una Església que camina: "El Papa somia una església en camí i això demana poc equipatge". Sobretot "el model del Papa demana profetes, homes lliures de tot poder temporal". I "aquesta és l'Església que ens va deixar Romero però que li va costar la vida".

A Catalunya

A final d'aquesta estada a Catalunya el cardenal Rosa Chávez explica a Catalunya Religió la positiva impressió que se n'emporta. Ha tingut dos focus principals: "La presència de Montserrat és molt important, és un punt de referència. I després l'Església de base, a Santa Anna, que és una llum que ens indica cap a on han d'anar les coses". "Dues realitats que encaixen molt amb les meves inquietuds personals, que mostren ànima cristiana que avui està  present a Europa", conclou.

L'ara cardenal havia estat a Catalunya a mitjans dels anys 70 amb un grup de capellans quan estudiava a Lovaina i ja havia fet una visita a Montserrat i a Manresa.

La cultura és l'ànima d'un poble

El que li va quedar en aquella visita marcat va ser veure com "aquí estaven en plena campanya de defensa del català i recordo uns adhesius que posaven 'Llegeixo, escric i parlo en català'". Diu que allò el va impactar molt i que veu "una mena de continuïtat amb el que està passant ara". Explica que "em va agradar veure la defensa de la identitat cultural perquè per mi és molt important: la cultura és l'ànima d'un poble, és l'ADN d'aquí, lligat a una llengua que lluitaven per recuperar".

 En aquest context diu que "m'ha agradat tenir com a punt de referència el que va passar fa quaranta anys". En un moment "tens", senyala que "aquesta és postura de l'Església: des de la identitat obrir-se als altres". Això és el que ha de portar a "un enriquiment mutu, a un diàleg obrint-se als altres, a una capacitat de donar i rebre".

Rosa Chávez creu que el problema és que "quan hi ha una polarització això es va perdent". Però pel que ha vist aquests dies li sembla que "aquesta dinàmica de sentit comú és la que es va obrint pas, a vegades amb tensió, però a El Salvador hem passat tensions més grans i les vam superar". La seva aposta és que "el diàleg i la negociació és l'únic camí dels humans".