Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Els diccionaris descriuen el significat del vocable democràcia amb expressions semblants a aquesta: “Forma de govern en què el poble exerceix la sobirania a través de l’elecció dels seus governants”. I també: “Comunitat o estat governat democràticament”. No obstant això, tots sabem de governants elegits democràticament que, un cop han assumit el poder que el poble els ha concedit, actuen de manera molt poc democràtica. Amb aquesta expressió volem dir que exerceixen el poder sense garantir degudament els drets i llibertats fonamentals dels ciutadans que els han elegit democràticament.

En l’actualitat és habitual que els estats reconeguts com a democràtics hagin proclamat els drets i llibertats fonamentals dels ciutadans en les Constitucions respectives. Per exemple, la Constitució Espanyola de 1978 dedica tot el Títol primer a descriure els drets i llibertats fonamentals damunt dels quals construïm la nostra democràcia. El primer dels articles d’aquest capítol estableix: “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya” (article 10). La ignorància pràctica d’aquest precepte constitucional posaria en greu risc la nostra democràcia. Reconeguem i lamentem, una vegada més, que la nostra democràcia no és pas modèlica en aquest aspecte. Es a dir, podem millorar.

Un d’aquests drets fonamentals és el dret de tothom a l’educació, que ha de ser necessàriament exercit en un marc de llibertat d’ensenyament. No cal dir que l’abast del dret a l’educació i les implicacions de la llibertat d’ensenyament són acuradament descrits en la Declaració Universal dels Drets Humans i en els tractats i acords Internacionals assumits per tots els estats veritablement democràtics.

En l’àmbit del dret a l’educació i de la llibertat d’ensenyament, potser convé recordar que els pares són subjecte de drets fonamentals quan es tracta de garantir l’educació dels seus fills; per exemple, els pares han de poder exercir el dret a decidir el tipus d’educació que desitgen per a ells, inclosa la formació religiosa i moral, com també el dret d’escollir l’escola que considerin més adient segons les seves conviccions o preferències. Tot això comporta que les persones físiques i jurídiques gaudeixin de llibertat per a crear i dirigir escoles, i per a oferir projectes educatius clarament diferenciats i assequibles a tothom. La uniformitat no és pròpia de les democràcies, perquè impedeix l’exercici d’una veritable llibertat.

Com a conseqüència indiscutible, els governants tenen l’obligació de garantir a tots els ciutadans l’exercici del dret a l’educació i de la llibertat d’ensenyament sense cap tipus de discriminació. En els països democràtics, les lleis aprovades pels legítims representants dels ciutadans tenen aquesta finalitat, cap altra.

Ben segur que alguns dels qui heu tingut la paciència de llegir fins aquí ara us pregunteu: A què ve aquest discurs?

Respondré amb més preguntes que són, també, respostes:

                ― Quina mena de país és el nostre que, després unes eleccions democràtiques, sempre apareix algú que creu que ha arribat l’hora d’ignorar el dret de tothom a l’educació en un marc de llibertat d’ensenyament, com si aquesta opció fos l’única manera de bastir una veritable democràcia?

                ― No seríem més democràtics si els governants afavorissin que tots els pares poguessin exercir el dret d’elecció d’escola i el tipus d’educació que desitgen per als seus fills?

                ― No seríem més democràtics si els governants fomentessin l’exercici de la llibertat d’ensenyament i l’existència d’escoles amb projectes educatius diferents, a l’abast de tots els ciutadans sense discriminació de cap tipus?

                ― Quina explicació pot tenir que, des de 1978, els partits polítics del nostre país s’hagin mostrat incapaços d’arribar a acords globals sobre la manera de conjugar aquestes tres paraules: democràcia, educació i llibertat? Quin país estem construint?