Els números un per un...

Sempre m’ha impressionat la manera de parlar de les tragèdies. S’acostuma a parlar de números, és a dir de quantitats anònimes que ens esgarrifen. I és normal. És una manera de mesurar la magnitud del mal.

Aquests dies tots estem pendents de les notícies que ens parlen del terratrèmol dels nostres germans del Marroc. Cada vegada que ens diuen el nombre de morts i de ferits, ens adonem més de la magnitud del desastre. I, sens dubte, això –la importància de les quantitats- forma part de l'esdeveniment. És a dir, de la notícia periodística en el moment present i de la història quant, passats uns anys, es parli del “famós terratrèmol marroquí de l’any 2023, que va deixant tants morts i tants ferits”.

Però jo penso -ara i sempre que em parlen de tragèdies multitudinàries- en la “intra-història”. La de cadascuna de les famílies afectades, cada fill perdut, cada pare, mare, esposa o espòs, germà o germana... Amb nom i cognom, amb la seva història personal i amb el seu entorn. És un dolor que mai es podrà mesurar amb números i estadístiques.

I, ¿sabeu l'única cosa que em consola? Que per a Déu no és un número més dins d’una estadística, sinó una persona única i estimada que Ell ha creat per amor. Sí, ja sé que és un consol que necessita la fe, però penso que és l'únic que conec i al que sempre ens podem aferrar.

Quan parlo amb els meus amics marroquins –en tinc tants!- m’entenen perfectament. Perquè la majoria d’ells en tenen d’aquesta fe. La seva Religió no és la meva, però la seva fe en Déu és la mateixa. I Déu està per sobre de les Religions.

En aquests moments una gran amiga i col·laboradora del nostre Hospital de Campanya de Santa Anna està a Marràqueix ajudant els seus germans damnificats. Des d’aquí les nostres pregàries.

I és que, com deia Sant Pau, els hi volem consolar amb el consol que nosaltres som consolats per Déu.