Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge II de durant l’any. Cicle A. 
Barcelona, 15 de gener de 2017. 

Moltes persones en escoltar el mot ‘espiritual’ o ‘espiritualitat’ es posen en guàrdia i sospiten el pitjor. Com si l’espiritualitat fos:
–una malaltia infecciosa o rara
–o una herència maleïda
–o el símptoma fatal d’un desequilibri neuronal greu
–o un no tocar de peus a terra
–o una mena de demència
–o somniar truites.

Què vol dir realment el mot ‘espiritualitat’?
Vol dir viure una relació personal intransferible i única
amb l’esperit de Déu
amb la força de Déu
amb la gràcia de Déu

És possible això?
Sí que ho és quan s’experimenta a Déu com a font de vida total i plenària. 
Què té això d’estrany o d’anormal?
Res. Absolutament res.
Més concretament. Davant de la mort, l’Espiritualitat desvetlla sempre l’amor a la vida perdurable i eterna. 
Per tant, viure espiritualment és viure contra tota mena de mort.

Viure espiritualment és afirmar la vida
–a pesar de les debilitats
–a pesar de les pors
–a pesar de la malaltia, la culpa o els límits de tota mena que ens amenacen.

Espiritualitat és
–defensa dels valors positius
–pura normalitat
–lluita contra tota mena de mal
–garantia de vida perdurable, feliç i eterna.

Qui viu obert a l’Esperit de Déu vibra i s’identifica amb tot allò que el fa créixer com a persona i com a creient i refusa tot allò que mata. 

Conseqüència clara: Res a témer. Ben al contrari: aquesta actitud positiva ens ensenya a viure sense armes. 
–viure en la pau
–viure en l’alegre convivència
–viure en franca aliança
–viure en creativa solidaritat amb tot el que és positiu a la vida. 

Per tant, es tracta de viure la vida tal com Déu la veu, la vol i l’estima:
–vida bona
–vida agermanada
–vida formosa
–vida engrescadora
–vida oberta a l’esperança i a la certesa de la felicitat eterna.

Preguntem-nos: L’hem descoberta, nosaltres, aquesta renovada manera de viure?
Tenim motius sobrats per a fer-ho.
Per què?
Perquè Déu és el nostre màxim aliat.
Siguem-li agraïts. 
Col·laborem amb Ell i descobrirem la gràcia de viure. 

Viure l’Espiritualitat
–no és somniar truites
–no és somniar despert
–no és desentendre’ns dels problemes
–no és apuntar-se a les covardies
–no és pactar amb els egoismes

Viure l’Espiritualitat cristiana:
–és vèncer el raquitisme covard i egoista. 
–és vèncer la tristesa existencial.
–és superar pors i angoixes estèrils.
–és vèncer desànims frustrants.

Perquè sabem que Déu està amb nosaltres
i perquè units a Ell som i serem majoria absoluta. 
La victòria final, més enllà de la mort, és i serà nostra.