3r diumenge de Quaresma. Cicle C.
Barcelona, 28 de febrer de 2016.
El temps de Jesús estava molt estesa la idea, la convicció de què les desgràcies que els hi passaven a la gent eren càstigs de Déu.
El mateix si les desgràcies provenien de la maldat d’un polític cruel –cas de Pilat– que si es produïen per un fet casual –la caiguda de la torre de Siloè.
És la idea segons la qual les persones religioses haurien de tenir bona sort mentre que les altres –gent de mala fama– se les castiga.
Però Déu ni castiga als uns ni premia als altres. Els béns i els mals succeeixen en la vida perquè la vida, les persones, la societat són com són. Ni als èxits ni als fracassos els hi hem de buscar explicacions sobrenaturals.
Si ho féssim, Déu resultaria ser un capriciós, un injust i, fins i tot, esperpèntic.
El que Déu, de fet, vol és la conversió, és a dir: que canviem de mentalitat, que millorem en pensaments i en accions.
I, sobretot, que donem bons fruits.
És el que l’amo de la figuera esperava i no es va produir.
No penséssim pas que els oients d’aquesta paràbola tenien en el seu cap idees teològiques sobre la gràcia o la pastoral que ara tenen algunes persones enteses, o que es pensen que ho són.
Què és el més obvi?
El més obvi, clar i entenedor és que donar bon fruit vol dir “ser útil” o, amb altres paraules, que no passem per la vida ocupant inútilment un terreny com la figuera que no donava cap fruit.
Preguntem-nos:
Quins fruits donem, nosaltres, en el dia a dia del nostre viure?
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.