Vés al contingut
Per Lluís Serra Llansana . dl. 15/11/2021
A Gerasa

De vegades la malaltia ve de cop. La majoria de vegades, a poc a poc. Arriba de manera gairebé imperceptible, però gradualment s’apropia del pensament i de les emocions. El cos reacciona sense saber interpretar, sovint, l’abast de les molèsties, que es transformen en dolor creixent i en patiment. Diagnòstics mèdics, no sempre fàcils, intenten desentranyar les causes que bateguen sota els símptomes. Medicació per tornar la salut i analgèsia per fer més portable la situació. La malaltia es resisteix als intents de ser eliminada. Les defenses cauen una darrere l’altra. L’agenda experimenta molts canvis. Els compromisos no sempre es poden mantenir. Els temes secundaris perden interès. La mirada interior descobreix dins d’un mateix la pròpia vulnerabilitat. Un entorn de pandèmia aguditza les sensacions personals. La dalla de la mort no és cap fantasia, sinó una realitat que sega vides en unes estadístiques sense clemència. El sofriment insisteix impertorbable amb la seva presència lacerant, de manera que no hi ha fugida possible. Suportar-lo fins que passi i arribi un nou episodi, tan inesperat com temut. Sales d’espera a urgències. Proves mèdiques. Queden pocs agafadors per aferrar-se a alguna cosa segura perquè tot és fràgil. Família i amics segueixen amb interès la teva evolució. S’agraeix el seu suport, però en el fons se sap que el patiment en última instància és personal i intransferible. Pren protagonisme allò que és essencial de la vida i la mort no és una possibilitat oblidada. Déu no crida ni s’imposa. Només murmura. No es tracta de fer, sinó de deixar-se endur. Cedeixes el volant de la teva existència a altres mans, les seves. Quan el soroll deixa pas al silenci, la seva veu comença a ser perceptible. Es troba dins i recordes una altra vegada que la teva interioritat és habitada. Potser aleshores descobreixes que el sofriment t’ha fet passejar per les nombroses estances del Castell que explica santa Teresa: «Unas en lo alto, otras en bajo, otras a los lados; y en el centro y mitad de todas estas tiene la más principal, que es adonde pasan las cosas de mucho secreto entre Dios y el alma.» Potser saps que, encara que sigui per un instant, has estat a l’estança principal, de manera que desitges el guariment, sempre que el preu no sigui l’oblit d’aquesta experiència, que t’omple de sentit la vida.

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.