Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Llegim a la premsa que les converses entre els actuals socis de govern s’han reactivat després del parèntesi de la Setmana Santa. També que a les trobades hi ha hagut un intercanvi de documents sobre mesures concretes del futur programa de govern del nou executiu. I, entre aquests temes, dues qüestions: la col·laboració público-privada i la defensa de l'escola concertada.

Sobre la primera qüestió, opinem que la situació provocada per la pandèmia ens enfronta a un nou desafiament en matèria econòmica del qual no tenim precedents. Un cop temperada la crisi sanitària, bé perquè s'erradiqui de manera definitiva o bé perquè es pugui "conviure" amb la pandèmia, l'activitat empresarial serà imprescindible per superar la crisi econòmica en què ens trobem. Serà essencial la col·laboració pública-privada entre el Sector Públic i el Sector Empresarial, que permeti combinar la posició del sector públic com a gerent de la prestació de serveis públics, amb l'aprofitament de les sinergies i l'experiència que pot aportar el sector privat en la gestió de determinats sectors de l'activitat.

I què dir sobre l’escola concertada si no és que optem clarament per la coexistència de centres públics i privats, tal com s'ha establert en les democràcies europees? Des del més estricte respecte als drets i llibertats fonamentals de les persones, s'ha de garantir que els pares puguin escollir el centre que considerin més adient per als fills. Els sectors públic i privat han d'estar al servei de la societat, han de complementar una oferta que possibiliti una real llibertat d'elecció. Els centres escolars privats sense afany de lucre s’han de considerar i ésser tractats com a entitats d’interès públic i rebre el suport i el consegüent control per part de les administracions públiques, com es ve fent sense polèmica amb la sanitat, clar exemple de col·laboració público-privada.

Està fora de tot dubte que cap Estat pot arrogar-se la potestat d'imposar una escola única, encara més si aquesta escola té com a pilar una ideologia oficial. El dret de pares i fills ha de ser prioritari al de qualsevol Estat. Aquests han de tenir la possibilitat d'escollir entre diferents tipus d'educació (pública, privada, confessional, laica, ideològica...)

Això no obstant, a hores d’ara hem d’admetre que per poder exercir el dret a triar un tipus de centre i, encara més concretament, un centre en particular, es requereix que hi hagi una efectiva i raonable pluralitat de centres entre els quals escollir. I és un fet que aquesta possibilitat, per molt diverses circumstàncies, entre les quals les geogràfiques, no està oberta amb la mateixa amplitud a tots. Però no és menys cert que el fet que hi hagi qui no pot exercir una llibertat en les mateixes condicions que altres sigui raó per suprimir aquesta mateixa llibertat, sinó per esforçar-se a crear les condicions que permetin un nombre cada cop més gran de persones que passin a exercir-la.

Les prestacions públiques destinades a activitats mitjançant les quals s'exerciten les llibertats públiques tenen la seva finalitat i raó de ser precisament en fer possible als ciutadans l'exercici d'aquestes mateixes llibertats. La finalitat i raó de ser del finançament públic de tots els centres educatius, que mantinguin la seva activitat dins d'uns determinats costos, és fer possible als ciutadans l'exercici de la seva llibertat d'educació. Són els ciutadans els que tenen el dret que, mitjançant l'adequat finançament públic, se'ls ofereixi gratuïta l'educació bàsica. Finançar l'educació per tal que tots els ciutadans puguin optar efectivament pel tipus d'educació que considerin més adequat i, en conseqüència, portar els fills a un centre en el qual s'imparteixi aquest tipus d'educació és una exigència de justícia educativa. No n'hi ha prou de proclamar formalment les llibertats públiques, sinó que cal crear les condicions que en facin possible l’efectiu exercici. No n'hi ha prou de proclamar la llibertat d'ensenyament si només poden exercir-la una minoria de privilegiats. Justícia educativa és fer possible a tots l'exercici de la llibertat d'educació.

Al seu torn, l’element cultural que el cristianisme aporta a la nostra civilització fa que no el puguem ignorar, sota perill de perdre totalment el nord en el sentit cultural. L'educació concebuda des del punt de vista cristià és integral, va dirigida a perfeccionar l'home en tots els seus aspectes; els de coneixement històrics i culturals no és l'únic ni potser el més important, però no es pot deixar de banda. Una societat on s’ignoressin les arrels culturals del cristianisme (com en part li està passant al món occidental), seria un món buit culturalment i intel·lectual i un camp abonat per a les idees de l'hedonisme fàcil i de la simplificació empobridora.

Superat el concepte tradicional de Servei Públic, l'activitat prestacional de l'educació ha de dur-se a terme en concurrència amb el sector privat, i aquest sector s'integrarà en el sistema d'interès públic per a prestar l'activitat qualificada com a Servei d'interès públic. La prestació pública d’aquest Servei ha de dur-se a terme en condiciones de gratuïtat, universalitat i mutabilitat. Sense obviar que el Servei d'Educació incideix en valors culturals i ideològics, de manera que al ciutadà no li és indiferent el subjecte prestacional. Al ciutadà li interessa la qualitat de l'ensenyament; però també la manera d'ensenyar i els continguts que és transmeten al llarg del període educatiu.

No es pot permetre que l’escola concertada es converteixi en una moneda de canvi per a la governabilitat del país, perquè, en el fons, no es discuteix un pla de govern, sinó una manera de concebre la nostra societat. I al nostre país, la LEC és un bon referent en aquest sentit, per tal que en un futur el servei d’interès públic d’educació es presti per un conjunt de centres docents, de titularitat pública i privada, amb l’objectiu comú de satisfer a la ciutadania un dret fonamental, en règim d’igualtat, complementarietat, suficiència, eficàcia, interès comú i universalitat.