Vés al contingut
Catalunya Religió dv. 29/07/2022
bisbes-parlen

GIECAmb el lema “Jove, aixeca’t i sigues testimoni. L’Apòstol Jaume t’espera”, del 3 al 7 d’agost tindrà lloc a Santiago de Compostel·la el Pelegrinatge europeu de joves que aplega joves de tot Europa durant l’estiu dels anys sants compostel·lans. Aquesta iniciativa, organitzada per la Subcomissió de Joventut i Infància de la Conferència Episcopal Espanyola, conjuntament amb l’arxidiòcesi de Santiago de Compostel·la, estava programada per a l’estiu passat, però la pandèmia va obligar a traslladar-la a l’agost d’aquest any.

De fet, l’Any Sant Compostel·là de 2021 s’ha perllongat fins al 31 de desembre de 2022. Aquesta mesura permet que els pelegrins que arribin a Santiago de Compostel·la durant aquest any puguin rebre les gràcies de l’Any Sant Jacobeu. Encara que el Pelegrinatge comença oficialment el 3 d’agost, els grups de joves començaran a desplaçar-se a Santiago els dies previs per fer el Camí. Des del Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i les Illes Balears (SIJ), s’ha organitzat aquest pelegrinatge previ, en el qual uns 700 joves de les diòcesis amb seu a Catalunya realitzaran quatre etapes del Camí Primitiu, des de Lugo fins a Santiago.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del Pelegrinatge europeu de joves, així com d’estar en comunió amb la creació, de sant Ignasi de Loiola, de descansar per refer forces, de fer balanç del curs i de promoure una cultura del diàleg.

El cardenal Joan Josep Omella recorda que “una riuada de joves pelegrins provinents d’arreu d’Europa, especialment d’Espanya i Portugal, faran camí des de diferents punts i arribaran fins al sepulcre de l’apòstol Sant Jaume” i que “ho faran moguts per la fe, per la recerca del sentit de la vida o per l’aventura”. Reconeix que “és un camí preciós, però a la vegada molt exigent” i que “malgrat el cansament, el mal de peus i cames, s’aixecaran i continuaran, encoratjats pel lema d’enguany: «Jove, aixeca’t i sigues testimoni. L’apòstol Jaume t’espera»”, un lema que “ens recorda la possibilitat de posar-nos en camí sempre, un camí marcat per l’esperança, obert a nous reptes que ens ajudi a trobar-nos amb nosaltres mateixos, amb els nostres germans i amb Déu”. Expressa que “Sant Jaume, un dels primers màrtirs cristians, és patró de les terres d’Espanya i en molts pobles i ciutats hi trobem la seva petja”, que “a Barcelona, la plaça de Sant Jaume acull la seu de les principals institucions del govern autonòmic i municipal” i que “segons recull la tradició, es diu que abans hi havia una església, construïda sobre el lloc on l’Apòstol va predicar”. Afirma que “des de l’edat mitjana, Santiago de Compostela ha esdevingut un lloc emblemàtic per als pelegrins no només d’Europa, sinó també del món sencer”, que “som homes i dones en camí” i que “per això ens sentim cridats a viure aquestes experiències, que són a la vegada socials, personals i espirituals”. Finalment, desitja que “tots els joves pelegrins que enguany emprenguin aquest camí puguin viure també una experiència de convivència, de reflexió profunda i de vivència de fe a la ciutat de l’apòstol”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, informa que “en aquests dies, fins que culmini a primers d’agost, joves de tot Europa s’encaminen en pelegrinatge a peu a Sant Jaume de Compostel·la per viure una experiència de fe, de fraternitat i de comunió europea en aquest Any Sant jacobeu”: la Peregrinació Europea de Joves (PEJ) del 3 al 7 d’agost. Informa que “els joves d’Urgell també hi participen juntament amb els procedents de tots els Bisbats catalans” i que molts bisbes, com ell mateix, s’hi faran presents per acompanyar-los i per aprendre, sinodalment, a fer camí junts amb els joves. Expressa que “el camí de Sant Jaume exerceix actualment una gran atracció a tot tipus de gent” i que “es camina devers el sepulcre de l’apòstol St. Jaume, el primer que va morir per Crist i pel seu Evangeli”. Diu que “Santiago és  lloc de pelegrinatge i de trobada entre persones i pobles que, a través dels segles, s’ha convertit en símbol de fe i de fraternitat, i vertebrador d’una consciència europea” i que “avui rep la visita de més de 300.000 pelegrins a l’any, vinguts d’arreu del món”. Finalment, recorda que ““Jove, aixeca’t i sigues testimoni!” és el lema d’aquest encontre europeu (PEJ)” i que “ha de significar una nova gràcia de Déu, que ens ofereix la possibilitat de posar-nos en camí, de saber que en aquest caminar mai no estem sols, que som acompanyats. Seguir un procés d’esperança, obert a reptes nous, que ens ajudi a trobar-nos amb nosaltres mateixos, amb els nostres germans i, per tant, amb Déu. I és clar, a comprometre’ns amb la nostra societat, cadascú en la seva realitat concreta”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “l’impuls interior d’experimentar els espais oberts, gaudir de la natura, especialment en temps de vacances, és certament molt sa i saludable”, que “voldríem que aquest impuls no acabés en tristesa i frustració, sinó que fos realment eficaç per a la nostra vida, en continu avenç en camí de perfecció, en recerca d’una felicitat més gran”, però que “potser el problema és que hi ha maneres d’apropar-se a la natura en temps vacacional que poden abocar a la decepció, la buidor o el desencís”. Expressa que “la primera i fonamental actitud per assolir un creixement positiu en la nostra relació amb la natura és assajar l’admiració, fins arribar a la sorpresa davant d’ella” i que “només qui ha desenvolupat mínimament aquesta capacitat d’admiració, pot gaudir de la seva bellesa”, perquè “es tracta d’això mateix: gaudir de la bellesa que ens ve regalada”. Recorda que “els filòsofs grecs, que van tenir la sort de pensar, fer-se preguntes, en el marc del sol radiant del nostre Mediterrani, deien que la filosofia naixia de l’admiració i de la sorpresa davant la naturalesa i el cosmos” i que uns altres filòsofs, passats segles, “van voler treure veritats del pou interior, de la raó humana”, “una mirada a l’interior del jo, amb una important fecunditat de pensament, però que acabaria amb el “jo” tancat en si mateix”, “una prova que l’entorn natural i la nostra mirada sobre ell és quelcom decisiu”. Manifesta que “aquesta actitud d’admiració l’esperem també dels mateixos científics i tècnics que investiguen la natura, el gran cosmos o el microcosmos” i que “és una meravella trobar algun científic investigador que en ple treball s’atura i gaudeix comprovant la bellesa i perfecció del cosmos”. Finalment, diu que “només amb aquestes consideracions, s’intueix que allò de saber apropar-se al món creat està demanant no poques actituds morals i espirituals”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “el pelegrí Ignasi de Loiola va deixar Montserrat amb la intenció d’anar a Barcelona”, però que “no ho va fer pel camí dret, on hauria estat reconegut i honorat, sinó que es desvià, com deia ell, a un poble anomenat Manresa, on volia estar-se uns quants dies en un hospital, lloc d’acolliment de malalts i pelegrins, i així poder anotar en un llibret que duia algunes coses que anava sentint en el seu interior”. Recorda que “l’estada de sant Ignasi a Manresa es va perllongar des del 25 de març del 1522 fins al febrer de l’any següent”, que “en aquests quasi onze mesos, Ignasi demanava almoina cada dia” i que “el seu pelegrinatge exterior duia a un altre de més important: el pelegrinatge interior, que el portaria, per l’acció de Déu en la seva ànima, al coneixement de realitats espirituals”. Recorda també que sant Ignasi “fou temptat en la seva feblesa, però pogué vèncer, confiant en el Senyor” i que “en el seu cor experimentava coses diverses i, de vegades, contradictòries: sequedat de cor, sense trobar cap gust en la pregària ni en la missa, i, en altres moments, trobant de sobte consol, que feia fugir de dins seu la tristesa i la desolació”. Explica que “en una altra etapa, els escrúpols, retorn als seus pecats, una vegada i una altra confessats, el van menar a una situació extrema: la temptació de llançar-se per un gran forat” i que “solament el seu desig de no ofendre el Senyor el va salvar”. Finalment, diu que “la quotidianitat de sant Ignasi transcorria amb pregària, set hores al dia, demanant almoina i ajudant persones”, que “la duresa de les penitències va anar afluixant-se per tal de millor servir els germans” i que “diverses foren les experiències de coneixement de Déu”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, recorda que “estem ja en ple estiu” i que “durant aquests mesos els nostres hàbits de vida i el nostre ritme de treball canvien”. Diu que “tant el treball com el descans han de ser presents en la vida de les persones” i que “és important que els cristians visquem el descans de tal manera que ens ajude a humanitzar la nostra vida i a progressar en la nostra amistat amb Déu”; per això comparteix “tres reflexions que ens poden ajudar a que aquest temps siga una ocasió per al creixement personal”. Recorda que “el relat de la creació ens presenta a Déu com el primer que va descansar després de culminar l’obra creadora” i que “al llarg de la narració es repeteix la idea que, en finalitzar cadascun dels dies de la creació i contemplar el que havia fet, Déu va veure que era bo”. Expressa que “una primera actitud per a viure profitosament aquest temps és contemplar les coses bones que Déu ens ha regalat al llarg de la nostra vida: la naturalesa, les persones que ens envolten i que ens estimen, o les obres amb les quals l’ésser humà expressa la seua dignitat”. Considera que “el temps de descans pot ser també un temps reconciliador”, recorda que els cristians “estem cridats a viure com a germans” i demana que “aquest temps siga una ocasió per a refer llaços que s’han trencat o estrènyer aquells que s’han afeblit”. Finalment, diu que “hauria de ser també un temps de creixement en l’amistat amb Déu” i que “si dediquem temps a l’oració, recuperarem forces per a afrontar amb alegria el pròxim curs”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “quan s’acaba una etapa de l’activitat a què ens dediquem, és bo fer balanç, avaluar i agrair l’interès de tots els qui han fet possible el treball de cadascú” i que “és el cas del nostre Full Dominical que comença la seva publicació el primer diumenge de setembre i finalitza l’últim diumenge del mes de juliol”. Vol donar gràcies a Déu “pels col·laboradors de la Delegació de Mitjans (una oració pel Miguel Ángel, el delegat, mort a principis del mes de maig, cap i coordinador de totes les feines), per la gent de la impremta i distribució i, sobretot, pels lectors i responsables parroquials que acosten el contingut del Full a moltes famílies”. Repassa “els títols dels 48 articles”, en els quals “es constata una pluralitat de motius de reflexió”, “assumptes que ajuden a avaluar la vida de la nostra diòcesi”. Reconeix que “la vida diocesana té la força de la comunitat, encara que el bisbe té la responsabilitat i l’obligació d’orientar i acompanyar els cristians amb les seves indicacions i d’oferir la seva opinió amb respecte i afecte a tots els qui llegeixen aquests escrits”. Entre els aspectes positius vol esmentar “el treball i la participació de molts grups en el Sínode dels Bisbes; la tasca ordinària de Delegacions i parròquies; l’interès mostrat per la catequesi de la iniciació cristiana; l’organització arxiprestal; la resposta decisiva de les comunitats cristianes davant la dramàtica situació dels refugiats i emigrants”. Entre els aspectes negatius “destaca el descens constant de la pràctica sacramental i el reduït atractiu social de la proposta cristiana; la falta de vocacions; el compromís minvant dels joves en les activitats eclesials…”. Finalment, recorda que “tenim un missatge grandiós” i que “els qui el seguim hem d’esforçar-nos per fer-lo sempre creïble” i demana que “el descans de l’estiu no us faci oblidar la vostra responsabilitat en la vida i en la missió de l’Església”.

El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, comunica que aquesta setmana ha tingut ocasió de “visitar els campaments que per primera vegada ha organitzat la Delegació de Joventut per adolescents a Tortosa i en els quals han participat prop de 130 nois i noies” i que dilluns inicia “el pelegrinatge a Santiago de Compostel·la amb 330 joves de la diòcesi per participar en la Peregrinació Europea de Joves” i que després procurarà “fer alguns dies de descans”. Diu que “la vida frenètica i potser atabalada que massa sovint portem aconsella, quasi com una necessitat, fer una aturada per refer forces” i que “és un temps per cultivar les relacions personals, per dedicar més temps a la família, per llegir allò que durant el curs no ha estat possible de fer, i també un temps per reflexionar i pregar més, si és possible”. Considera que “si les vacances són un temps per refer forces, hem de ser conscients de quines forces volem refer, i necessitem refer, de què  cal cuidar en cadascú de nosaltres per viure més com a fills de Déu i germans els uns dels altres”. Reconeix que “també ha de ser un temps per dedicar, a més de la família, a la relació amb un mateix i amb Déu” i “per fer alguns dies de recés o d’exercicis espirituals en un monestir o en una casa d’espiritualitat” i afirma que “ens pot ajudar rellegir l’evangeli o algun altre llibre de profit espiritual que oxigeni els nostres pulmons amb l’alè diví”. Finalment, diu que “tenim moltes oportunitats per refer forces i reforçar els vincles familiars, d’amistat i de compromís amb els altres i especialment amb Déu” i demana que aprofitem, en la mesura que puguem, “aquestes oportunitats que se’ns donen”.

El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “davant dels extremismes fonamentalistes i relativistes, avui resulta més necessari que mai apostar pel diàleg” i que “enfront de la concepció de l’Església com una institució monolítica, que viu tancada en si mateixa, cal subratllar que és deure de l’Església obrir-se al diàleg amb tots els homes per comprendre les esperances i recerques que acull el seu cor, i per afavorir el diàleg entre els homes, entre els pobles i les religions, a la recerca conjunta de la veritat i del bé comú”. Expressa que “l’Església camina al llarg de la història juntament amb altres homes i dones i està cridada, amb aquests, a assolir la plenitud de la veritat”. Considera que “alguns pensen erròniament que, com que els cristians ens adherim a Jesucrist, que és el “camí, la veritat i la vida”, ja no cal fer més esforços per assolir la veritat” i que “necessitem el diàleg amb els altres per assimilar millor la riquesa de la veritat que hem rebut”. Afirma que “els cristians hem de promoure el diàleg de tots els homes i pobles entre si, des de la consciència que tots els homes tenen la mateixa dignitat i que -com diu el proemi de “Nostra aetate”- “tots els pobles formen una comunitat, tenen un mateix origen, ja que Déu va fer habitar tot el gènere humà sobre la faç de la terra””. Manifesta que “davant una cultura de la disgregació i del fragment, hem de propiciar la integració, superant exclusions i incomprensions i obrint camí cap al diàleg” i que “davant l’individualisme creixent de la nostra societat, cal apostar decididament per crear llaços de fraternitat”. Finalment, diu que “hi ha persones que temen el diàleg i es refugien en mons privats o reaccionen amb violència destructiva”, però que “per a nosaltres no hi ha cap altra alternativa que el diàleg”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi: BarcelonaGironaLleidaSant Feliu de LlobregatSolsonaTarragonaTerrassaTortosaUrgellVic.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.