Vés al contingut
Catalunya Religió dv. 24/06/2022

(GIEC) Diumenge 26 de juny, tindrà lloc a Roma la clausura de l’Any “Família Amoris laetitia, un any especial dedicat a la família, que culmina amb la celebració de la X Trobada Mundial de les Famílies, amb el lema «L’amor familiar: vocació i camí de santedat». Aquest Any, inaugurat el 19 de març de 2021, dia del cinquè aniversari de la publicació de l’exhortació apostòlica Amoris laetitia, sobre la bellesa i l’alegria de l’amor familiar, ha estat una de les iniciatives fonamentals del papa Francesc en la línia de ser Església en sortida.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la clausura de l’Any “Família Amoris Laetitia”, així com de la fe, del pelegrinatge diocesà a Lourdes, de l’Eucaristia o l’amor tangible, de l’estiu en clau de Laudato si’, del cor de Crist i la vida de gràcia, d’un nou diaca permanent i de participar en la missió de l’Església.

El cardenal Joan Josep Omella diu que l’arxidiòcesi de Barcelona s’ha unit a l’Any “Família Amoris Laetitia” “amb diverses iniciatives, algunes de les quals han estat preparades i realitzades pel Secretariat diocesà de Pastoral Familiar” i diu també que “el passat dimecres el bisbe auxiliar Javier Vilanova va presidir una trobada de famílies al Seminari Conciliar” i que “diumenge, el bisbe auxiliar Sergi Gordo celebra una Eucaristia per a les famílies de la nostra diòcesi a la basílica de Santa Maria del Mar”. Expressa que “amb aquesta iniciativa, el papa Francesc ha volgut arribar a totes les famílies del món mitjançant diverses propostes espirituals, pastorals i culturals, que durant la fase diocesana s’han pogut realitzar a les parròquies, diòcesis i universitats, i també als moviments eclesials i a les associacions familiars”. Afirma que “seguint aquest propòsit, el primer dels objectius ha estat difondre el contingut d’aquesta exhortació apostòlica per fer-nos sentir «que l’Evangeli de la família és alegria que omple el cor i tota la vida»”. Manifesta que “el papa Francesc sent vivament la missió que Crist va confiar a sant Pere: confirmar en la fe els seus germans” i que “el Papa ens convida a viure la fe que neix de l’Evangeli amb alegria”, “una invitació a l’alegria que ha marcat tot el pontificat del papa Francesc i que també ha quedat recollida en l’exhortació apostòlica Amoris laetitia, que hem rememorat aquest any i que conté una profunda reflexió sobre com podem viure aquesta alegria que ens ve de creure en Jesucrist en el si de les famílies”. Finalment, demana que no oblidem el que ens diu el papa Francesc al final de l’exhortació Amoris laetitia: «Caminem, famílies; seguim caminant. Allò que se’ns ha promès és sempre més. No ens desesperem a causa de les nostres limitacions, però tampoc no renunciem a buscar la plenitud de l’amor i de la comunió que ens ha estat promesa» (AL 325).

El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda que “aquest diumenge es clou a Roma el X Encontre mundial de les famílies” i diu que “a la nostra diòcesi ens hi unim també amb la convocatòria de la Trobada diocesana de les famílies en el Santuari de la Mare de Déu de la Salut”, a la qual “Maria, la Mare de Déu i de l’Església, ens aplega per donar gràcies a Déu pel gran do de la família”. Afirma que durant l’Any Família Amoris Laetitia “a l’Església s’ha reflexionat a través de grups de matrimonis en les parròquies i moviments sobre la importància de la família per a la pròpia Església i per la humanitat en general”. Informa que “en la reflexió que s’ha fet a nivell general s’ha constatat que cal ampliar la mirada i l’acció pastoral familiar, de manera que sigui una pastoral que esdevingui transversal” i que “un element important també ha estat la reflexió i l’acompanyament de les famílies que pateixen ferides i crisis, ja sigui per les implicacions de la situació econòmica, com també per les dificultats dintre el matrimoni”. Manifesta que “aquest any dedicat a la família ens fa prendre més consciència encara de la necessitat d’acompanyar les famílies, de potenciar la pastoral familiar a la diòcesi i d’implicar especialment les famílies en les estructures parroquials i diocesanes per tal que la família ocupi el lloc que li pertoca en la vida de l’Església”. Finalment, convida els feligresos de la diòcesi a trobar-se aquest diumenge a la tarda “com a gran família diocesana als peus de la nostra Mare”, i aprofita l’avinentesa per “agrair tot el treball que es fa des de la diòcesi per tal d’acompanyar, ajudar i potenciar la vida familiar”.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “la fe és la virtut teologal que ens apropa al misteri de Déu fins a penetrar el profund dels seus designis” i que la mentalitat bíblica “ens presenta la fe com una experiència personal, com un posar en pràctica el voler de Déu”, una “adhesió a un Tu que em dona esperança i confiança”. Expressa que “en el Nou Testament aquest tu és la persona de Jesucrist”, que “aquesta és precisament la gran novetat del cristianisme: posar la fe en “un rostre concret”, de manera que totes les nostres actituds i conviccions religioses es concentren en ell” i que “cal descobrir la fe com una relació personal amb Jesús, com un viure en ell i per ell, com un enamorar-nos-hi”. Recorda que “la fe, que és un do de Déu, és també un treball nostre” i que nosaltres, com molts personatges de l’Evangeli, “homes i dones necessitats de salut i guarició, de compassió i tendresa”, “des de la nostra indigència, ens obrim a l’amor compassiu de Jesús”. Afirma que la fe “és una pregària, una contemplació”, que “és dir a Jesús que sí, que creiem que ens pot guarir i renovar”. Considera que “a Jesús li oferim la nostra indigència i pobresa”, que “li oferim també el desig ferm de rebre-ho tot d’ell” i que “per això, l’autosuficiència, l’orgull, l’anhel de poder i vanaglòria són a les antípodes de la fe”. Finalment, exclama “com li agrada, a Jesús, que confiem en ell, que visquem segurs del seu amor” i expressa que “llavors descobrirem que sempre està trucant a les nostres portes per convidar-nos a la intimitat del seu sopar, el banquet del Regne”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, comunica que “els dies 30, 31 de maig i 1 de juny, en el seu 42è. pelegrinatge, la Diòcesi d´Urgell s’ha deixat visitar per Maria Immaculada a Lourdes, després de dos anys de pandèmia” i que “350 pelegrins provinents de tots els indrets de la Diòcesi hem viscut 3 dies per viure el perdó i l’acollida, la missa a la Gruta, en la festa de la Visitació, la foto de família de tots junts i el Viacrucis per la muntanya”, així com “la processó amb el Santíssim Sagrament”, “el Rosari amb la processó de les torxes” i “la joiosa Missa internacional a la Basílica de St. Pius Xè”, una “experiència de catolicitat, de comunió i de servei als malalts i ancians; de pregària, cercant la pròpia conversió i el testimoniatge ferm i generós de la fe, que Maria beneeix i empeny”. Recorda que “aquest any 2022 a Lourdes se celebren els 160 anys del reconeixement oficial de les aparicions de la Immaculada a la jove Bernadeta Soubirous a la gruta” i que “el lema pastoral del Santuari de Lourdes d’aquest any 2022 és: “Aneu a dir als sacerdots”, fragment de les paraules que Maria digué a Bernadeta: “Aneu a dir als sacerdots, que edifiquin una capella, i que hi vinguin en processó””, lema que “suggereix que cal estimar els sacerdots, ajudar-los en el seu ministeri, col·laborar sinodalment amb ells i donar-los suport en moments de crítiques o de dificultats”. Finalment, diu que “en retornar ens adonem que hem estat pelegrins que visiten el Santuari per omplir el cor de vida interior i de vida apostòlica, i per sentir la urgència d’anar-ho a anunciar i de regalar aquesta gràcia a tothom” i que “estem contents d’haver pogut reconquerir el goig del pelegrinatge de fe a Lourdes, com a Diòcesi en camí, en temps de Sínode”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “sempre ens ha sorprès un fet admirable”: que “els sants més propers a l’Eucaristia han estat els que han anunciat, viscut i impulsat l’amor més perfecte, és a dir, més universal i gratuït”, “l’amor als més pobres i necessitats”. Expressa que “el germà sant Carles de Foucauld és un paradigma d’aquest fet” i recorda que “se’l coneix com el “germà universal”” i que “Carles es converteix en una vida lliurada a Déu i als homes, a semblança de Jesús”. Expressa que “la seva recerca prioritària és de Crist viu”, que “una vegada trobat en l’Eucaristia, veu obert l’horitzó dels pobres, de tota mena de pobresa en qualsevol lloc del món” i que “en aquest sentit, Carles de Foucauld s’endinsa en tota una tradició secular d’amor concret eucarístic i la seva petjada va desencadenar un llarg i variat carisma en els seus seguidors”. Recorda que “un exemple de la fecunditat d’aquest carisma va ser la Germana Magdeleine de Jesús (Magdeleine Hutin, 1898 – 1989), fundadora de la Fraternitat de les Germanetes”, que “la seva recerca de la pau enmig de sofriments (orfandat, guerra, malaltia), la seva fe, la seva sensibilitat vers el món del Sàhara i la seva capacitat de lliurament en el servei als necessitats, la porten a descobrir l’espiritualitat del germà universal, i a compartir el seu carisma” i que “la seva oració és qualificada per ella mateixa com a “contemplativa”, sense deixar l’acció”. Finalment, diu que “desert, oració, pobresa, Eucaristia, servei als més necessitats, obertura a l’universal”, “tot entra en un mateix camí i una mateixa lògica”, “un secret que es revela als qui s’endinsen en el misteri”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “el temps d’estiu és una oportunitat per a aprofundir en actituds necessàries que expressin els nostres convenciments més profunds” i que “el tema de l’ecologia integral, tal com la presenta el sant pare Francesc en l’encíclica Laudato si’, posant en el centre les persones, fora una bona lectura per a aquests mesos estiuencs, quan el contacte amb la natura és més intens i quan hi ha una mica més de temps per a la lectura i la reflexió”. Expressa que “l’estil de vida del cristià és la pobresa evangèlica, que l’ha d’acompanyar sempre”, que “no hi ha vacances ni parèntesis en el fet de viure cristianament”, que “una actitud fonamental que neix de la nostra fe és donar gràcies a Déu per tots els béns que rebem de la seva generosa mà” i que “la defensa de la vida humana i de tota la creació, obra de Déu, és un principi innegociable per a un cristià”. Considera que “una altra expressió de la pobresa evangèlica és l’ús adequat dels béns de la terra” i que “el consumisme compulsiu que duu a comprar per comprar és una expressió de l’egoisme, tant personal com col·lectiu”. Manifesta que “qui reconeix que els béns que tenim són un do de Déu no pot malbaratar-los” i que “hem de conrear hàbits i actituds que siguin expressió de l’ús adequat dels béns”, com ara “la temperatura justa en el termòstat; cuinar o preparar els aliments necessaris; reduir el consum d’aigua; apagar llums innecessaris; reutilitzar alguna cosa en lloc de llençar-la ràpidament…”. Finalment, fa una “darrera concreció de la pobresa evangèlica: compartir els nostres béns amb els necessitosos” i demana que “ningú no estigui sol” i que “tinguem cura dels més vulnerables: els petits, els pobres, els malalts i els ancians”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, recorda que “el divendres posterior al Corpus Christi celebrem la solemnitat del Sagrat Cor de Jesús”, “una devoció que va arrelar profundament en el poble cristià, i que ha produït abundants fruits de vida cristiana”. Afirma que “contemplant el cor ferit de Crist, molts batejats han descobert la riquesa, la grandesa i la profunditat d’un amor que el va portar a entregar la seua vida per tots els homes” i que “s’ha despertat en ells el desig de viure cada dia amb més intensitat en gràcia i en amistat amb el Senyor i d’acostar-se als sagraments de l’Església per a acollir amb goig la gràcia de la salvació”. Reconeix, però, que el preocupa que “mentre que la tasca social i caritativa de l’Església és socialment ben valorada i cada dia més visible, pel que fa als sagraments, ens trobem en una situació d’abandó per part de molts batejats de la vida sacramental”. Expressa que “l’espiritualitat catòlica es basa en la convicció que la vida sacramental constitueix la base de la vida espiritual i del compromís dels cristians en el món” i que “si contemplem la història de l’Església descobrim que quan s’ha intensificat la pràctica dels sagraments, hi ha hagut fruits més abundants de santedat i de caritat”. Considera que “l’Església no viu per ella mateixa”, que “ella no gaudeix d’una altra vida més que de la vida de la gràcia” i que “això significa que les fonts de la vida sobrenatural que ella està cridada a oferir al món es troben en els sagraments que van nàixer del cor obert de Crist, per la qual cosa, únicament alimentant-nos constantment en ells, podem ser autèntics cristians”. Finalment, diu que “quan considerem les nostres accions més importants que la gràcia que rebem del Senyor, la nostra vida cristiana llangueix i l’Església deixa de ser testimoniatge de santedat”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “a l’Església tots els laics, sacerdots i consagrats són cridats en essència a això, al servei dels germans, tant als qui són a prop com als qui en són lluny o en volen restar al marge”, que “aquesta és una de les dimensions que hem rebut de la missió baptismal” i que “cadascú, des de la seva vocació, servei i ministeri la vol fer possible no sols enmig de la comunitat eclesial, sinó en el món”. Recorda que “per la gràcia de l’Esperit Sant, alguns dels nostres germans, amb les seves famílies, es veuen cridats a respondre, seguint l’exemple de Jesús, a aquesta invitació al servei, a la diaconia (diakonía)”, que “per mitjà del diaconat permanent, en rebre el Sagrament de l’Orde, els escollits participen d’aquesta missió i de la gràcia de Crist, que els configura amb Ell, el servidor de tots” i que “assumeixen així, en benefici de tota l’Església, tasques capitals en la litúrgia, la predicació i l’ensenyament de la Paraula del Senyor, les obres de caritat i l’administració”. Explica que “per aquest motiu la nostra Església diocesana ha decidit que Luis Manuel Pérez Zambrano (Villavicencio – Colòmbia, 1984) rebi l’ordenació diaconal el diumenge 3 de juliol a la Catedral” i que “des de 2021 ell és el director del Departament de Patrimoni del Bisbat de Lleida i durant els últims anys, juntament amb la seva esposa i la seva filla petita, han estat vinculats i celebren la fe a la Parròquia de Sant Llorenç”. Expressa que “aquesta ordenació és una oportunitat per renovar la vocació de servei i testimoniatge pròpia de la nostra fe i recordar els exemples de diaques sants com Esteve, Felip, Llorenç i Francesc d’Assís”. Finalment, diu que “a més d’encomanar al Senyor la tasca del nou diaca, també li demanarem que ens concedeixi les vocacions sacerdotals que tant necessitem a la nostra Església diocesana”.

El bisbe de Solsona, Francesc Conesa,  diu que no podem oblidar que la participació en la vida de l’Església “és per a la missió”, que “la sinodalitat està al servei de la missió de fer deixebles i proclamar a tothom la bona nova de la salvació” i que “la raó de ser de l’Església no és en si mateixa sinó sortint a anunciar l’Evangeli a tothom”. Recorda que “és arran d’això que el Sínode dels Bisbes explica com en una Església sinodal són importants la “comunió, participació i missió” i assenyala que: “aquest procés sinodal té una profunda dimensió missionera” i reconeix que “no serviria de res tot aquest procés sinodal que estem vivint si amb això no quedés enfortida la missió”. Afirma que “tots som deixebles missioners”, que “hem rebut el do de ser part del poble de Déu”, però que “això suposa una responsabilitat: “La responsabilitat de donar testimoni amb fets i no només amb paraules de les meravelles de Déu, que, si es coneixen, ajuden els homes a descobrir la seva existència i a acceptar la seva salvació”. Expressa que “el gran desafiament que es presenta avui a l’Església és el d’intensificar la col·laboració de tothom en el testimoniatge evangelitzador, a partir de la vocació i els dons que cadascú té”. Manifesta que “la vivència de la sinodalitat fa més creïble el missatge que l´Església proclama” i que “una Església que practica el diàleg, l’escolta, la participació i la corresponsabilitat es converteix en signe per als altres”. Finalment, demana que “caminem i treballem plegats per testimoniar que no és una utopia ser una gran família unida per l’amor, sinó que és el propòsit per al qual Déu ens ha creat”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi: BarcelonaGironaLleidaSant Feliu de LlobregatSolsonaTarragonaTerrassaTortosaUrgellVic.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.