Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri/Laura Mor –CR/Terrassa) Feia cinquanta anys que no passava. Un bisbe de Catalunya se’n va a fer les Espanyes. Aquest dissabte la Santa Seu ha anunciat el nomenament de Josep Àngel Saiz Meneses com a nou arquebisbe de Sevilla. És una de les seus més destacades de l’església a Espanya, entre la quinzena de seus vacants o amb el bisbe en espera de relleu que hi ha actualment.

Saiz, de 64 anys, és bisbe des de fa vint anys i el 2004 va ser nomenat per Joan Pau II primer bisbe de la nova diòcesi de Terrassa, segregada del bisbat de Barcelona. Nascut a Cuenca, va traslladar-se de petit a Barcelona. Va formar-se al Seminari de Toledo però des del 1989 es va reintegrar al clergat de Barcelona. El cardenal Ricard Maria Carles el va promocionar en diversos càrrecs diocesans i el 2001 va ser nomenat bisbe auxiliar.

El nomenament és singular perquè feia dècades que els bisbes provinent del clergat de Catalunya no eren promoguts a altres diòcesis. I menys a un arquebisbat com Sevilla amb tradició històrica cardenalicia: és la seu espanyola que ha tingut més cardenals. Andalusia també és una de les zones amb més vitalitat i projecció de l’Església espanyola.

Saiz ha estat nomenant administrador apostòlic i continuarà dirigint la diòcesi de Terrassa fins que entri oficialment a Sevilla, probablement el 12 de juny. Llavors caldrà esperar si la Santa Seu nomena un nou administrador apostòlic o deixa que l’esculli el Col·legi de Consultors del bisbat en espera que hi hagi nou bisbe. Un procés que acostuma a trigar al voltant d’un any.

Aquest dissabte al matí, en roda de premsa al bisbat de Terrassa, el bisbe Saiz ha adreçat un missatge a la diòcesi de Sevilla i a qui n’ha estat fins ara arquebisbe, Juan José Asenjo i el seu antecessor, el cardenal Carlos Amigo. El bisbe auxiliar de Terrassa, Salvador Cristau, i el vicari general, Fidel Catalán, l’han acompanyat en aquesta compareixença.

 

Bisbes catalans a Espanya

Ramon Buxarraris és el darrer bisbe català, del clergat de Barcelona, que l’agost del 1971 va ser nomenat bisbe en una diòcesi de parla no catalana, a Zamora i després promogut a Màlaga. El desembre del mateix any l’osonec Josep Maria Cases Deordal va ser nomenat bisbe de Castelló. I el 1977 el solsoní Antoni Deig va anar a Menorca abans de tornar a Catalunya. Era l’època en la qual des de nunciatura s’estava culminant la renovació de l’episcopat espanyol hereu del franquisme.

Des de llavors no hi hagut cap bisbe català fora de Catalunya. Per contra, en aquests 50 anys a Catalunya, especialment les darreres dècades, han estat nomenats: sis valencians, Carles, Piris, Salinas, Cortés, Giménez i Benavent; dos balears auxiliars de Barcelona, Taltavull i Vadell; i un aragonès de la Franja, Omella.

Ara, amb el cardenal Joan Josep Omella a Catalunya, membre de la Congregació vaticana que escull els bisbes i president de la Conferència Episcopal Espanyola, un bisbe de Catalunya torna a ser elegit per una seu important de l’Església Espanyola.

 

La tasca a Terrassa

Durant la roda de premsa, Saiz ha adreçat un missatge de comiat a tota la diòcesi. Ha valorat com ha orientat la tasca al bisbat de Terrassa “per esdevenir una església que surt a l’encontre de cada persona”. En concret, ha subratllat la creació del seminari: “en un moment en què es produïen fusions i unificacions era arriscat” i ha recordat: “He ordenat més capellans que els que s’han jubilat”.

A més de potenciar la pastoral vocacional i juvenil, i l’ordenació de preveres, ha destacat que ha promogut peregrinacions diocesanes, la catequesi, el treball amb les escoles diocesanes, parroquials i religioses, i especialment ara, amb Càritas parroquial i diocesana. Una tasca que ha estat possible gràcies a que ha tingut “bons col·laboradors”.

“Estem en uns temps complicats i difícils però hi ha aquests indicadors que revifen la nostra esperança vers el futur”. I ha conclòs del seu pas pel Vallès Oriental i Vallès Occidental: “Aquests anys a Terrassa han estat una delícia per poder comptar amb la providència de Déu i la sinèrgia entre persones i institucions”.

De cara a la nova etapa a Sevilla ha dit que hi aportarà l’actitud de servei. “La tasca de l’Església és apassionant” i ha esmentat l’àmbit del primer anunci, la catequesi i la formació, així com l’acció caritativa i social. També ha recordat l’esforç que demana el papa Francesc a viure “la col·legialitat i la sinodalitat” i a ser una Església en sortida.

 

Primer bisbe de Terrassa

Josep Àngel Saiz Meneses va néixer a Sisante (Cuenca) 1956, però abans de fer els 10 anys la seva família es va traslladar al barri de Sant Andreu de Barcelona. Va estar al seminari menor de Barcelona i va estudiar psicologia a la Universitat de Barcelona però finalment va decidir fer la seva formació sacerdotal a Toledo. En aquella època era considerat un seminari més tradicional que el de Barcelona. Va fer els estudis teològics a la Facultat de Teologia de Burgos.

Va ser ordenat sacerdot a Toledo el 1984 i després de realitzar diverses activitats parroquials i d’acompanyament de grups diocesans, al cap de cinc va tornar a Barcelona. Va estar un breu període a Sant Andreu i després va ser destinar a Cerdanyola del Vallès, responsable també de la pastoral universitària de la UAB. Al mateix temps mantenia la participació en el Moviment Cursets de Cristiandat i va fer la tesina de llicència sobre aquest grup a la Facultat de Teologia de Catalunya.

L’any 2000 va ser l’any en que el cardenal Ricard Maria Carles, llavors arquebisbe de Barcelona, va sorprendre a tothom nomenant-lo secretari general i canceller, renovant tot l’equip de col·laboradors més directes de l’arquebisbat que havia liderat el bisbe Joan Carrera. Un any després era nomenat bisbe auxiliar de Barcelona. Va estar a totes les travesses per succeir el cardenal Carles a Barcelona, però el 2004 finalment es divideix la diòcesis i es creen els nous bisbats de Terrassa i Sant Feliu. Josep Àngel Saiz és el nou bisbe de Terrassa encarregat de posar en marxa una nova diòcesis des de zero.

A Terrassa el més visible ha estat la creació d’un seminari propi en temps de sequera vocacional. Des d’allà no ha tingut una gran projecció pública ni ha protagonitzat cap polèmica, però ha anat estructurant un nou bisbat amb perfil propi diferenciant-se de Barcelona. Fa poques setmanes repassaven aquesta etapa amb una llarga entrevista amb el bisbe Saiz a Catalunya Religió.

Durant els darrers anys també s’ha guanyat la confiança de la resta de bisbes espanyols. En diversos mandats, ha estat elegit president de comissions episcopals i el 2017 va ser nomenat consiliari nacional del Moviment Cursets de Cristiandat. En el més significatiu és que en la darrera elecció de càrrecs de l’assemblea de la Conferència Episcopal Espanyola, el 2020, els bisbes el van escollir membre de la Comissió Executiva. És l’organisme de nou membres que porta més directament el dia a dia del Conferència. Ara serà un dels bisbes destacats de l'església a Espanya.