Vés al contingut
Catalunya Religió dv. 26/11/2021
Galeria d'imatges

(Andrea Acali / Exaudi) El Pontifici Institut d'Estudis Àrabs i Islàmics (Pisai) va acollir una important jornada sobre la figura de Ramon Llull, beat i filòsof mallorquí que va tenir una notable influència en la cultura medieval entre el segles XIII i XIV sobre el diàleg interreligiós i la llengua catalana, de la qual n’és considerat un dels pares. La jornada es va celebrar entre el 18 i 20 novembre.  

"Il beato Raimondo Lullo: il personaggio e il suo rapporto con l’Islam" era el títol de les sessions, ajornades diverses vegades per la pandèmia, organitzades conjuntament pel Pisai, l'Ateneu Universitari Sant Pacià de Barcelona i l'Escola Superior d'Estudis Medievals i Franciscans de la Universitat Pontifícia Antonianum.

Tres dies de debat sobre la rellevància de la figura de Llull, amb l'aportació d'importants estudiosos de l'enorme obra de l'escriptor medieval, però també sobre la seva rellevància religiosa. Les actes de les jornades, publicades amb antelació precisament perquè es van ajornar per la pandèmia, van ser editades pel director de Pisai, el pare Diego Sarrió Cucarella, i contenen l'aportació, entre d'altres, d'estudiosos com  Jordi Gayà, Maribel Ripoll Perelló, Xavier CalpeMarta Romano.

Les jornades van ser obertes pel cardenal Miguel Angel Ayuso Guixot, president del Pontifici Consell per al Diàleg Interreligiós, expresident de Pisai, mentre que el discurs de cloenda va ser encarregat al prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, el cardenal Luis F. Ladaria, mallorquí com Llull. Entre altres intervencions, hi van participar el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, i el postulador de la causa per la canonització del beat, Gabriel Ramis.

La figura del beat és especialment rellevant en el context del diàleg interreligiós que tant estima el papa Francesc. El cardenal Ayuso ha subratllat com Llull va definir el Mediterrani com "el mar de l'únic Déu i de les moltes comunitats de creients". També ha reiterat com el seu "ideal d'harmonia universal" és "precursor d'aquesta fraternitat universal que està al centre del compromís pastoral del papa Francesc". “Un personatge complex –va concloure– amb intuïcions modernes, amb llavors de diàleg que perduren fins i tot avui”.

Una idea que comparteix Armand Puig, rector de Sant Pacià que no va poder participar presencialment però va enviar el seu discurs: “Llull era el més modern dels antics, va més enllà del seu temps. En la seva visió comparteix el somni de la fraternitat universal i no exclou ningú de la recerca de la veritat”.

El bisbe de Mallorca va destacar tres característiques de Llull: “L'amor savi, la pregària humil i el diàleg sincer resumeixen un personatge, que és un regal per al nostre poble i per a tota l'Església. El pensament, la tasca i la personalitat de Llull poden tocar avui la sensibilitat de tothom".

En el seu informe, el pare Ramis va fer balanç del procés de canonització i proclamació de Llull com a Doctor de l'Església: “El procés jurídic ha acabat positivament; ara tot està en mans del Papa”.

La clausura de la jornada va ser confiada al cardenal Ladaria, "no com a expert sinó simplement perquè sóc conciutadà de Llull", va dir el prefecte. “Per mi una figura coneguda: quan vaig assistir a l'església de Sant Francesc, que és una meravella, vaig entrar per la porta lateral i a l'esquerra vaig trobar el sepulcre de Llull. Era com una amistat. Vaig poder contemplar la seva imatge a totes les esglésies de Mallorca. Estic content perquè els estudis sobre ell avancen i el seu exemple és llum i força per a tots nosaltres. Llull és amic de l'Amat”, va dir el cardenal referint-se a un dels llibres del beat. “Això defineix què és ell en el fons del seu ésser. Que el seu impuls missioner sigui també el nostre”.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.