Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Maite Hereu i Alba Felip –Sant Joan de Déu) Aquest mes de setembre l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu dedica l'entrevista a Manuel Lecha, Coordinador de l'Àrea Social de Cúria Provincial. Lecha parla dels serveis que l'hospitalitat té engegats i com la crisi ha tingut un impacte en la feina diària.  També planteja alguns reptes per al proper quadrinenni en matèria social.

Podeu llegir l'entrevista íntegra a continuació:

Quin impacte està tenint la crisi a la nostra Província des del punt de vista social?

La crisi a la nostra Província està suposant un gran augment en la demanda d'atenció a persones en exclusió social i un canvi en el perfil de les mateixes: augmenten les persones de nacionalitat espanyola, que en uns anys han passat a ser més que els estrangers; els joves, les dones i els col·lectius d'especial vulnerabilitat com a malalts mentals, discapacitats i malalts crònics, els quals manquen els vincles socials.

Quina és la resposta dels nostres centres dedicats a l'atenció social?

Els nostres centres han respost incrementant notablement l'oferta d'atenció en els serveis bàsics d'allotjament i manutenció. Com a exemple podem dir que el menjador de Jesús Abandonado de Múrcia ha passat de donar 99.113 serveis l'any 2007 a 212.870 en 2014, per a això hi ha hagut que invertir en millora d'instal·lacions, cuina i menjador, en dotació de personal i en un increment notable de voluntaris. En el mateix període 2007-2014 Sant Joan de Déu Serveis Socials-Barcelona ha crescut en unes 130 places d'allotjament entre el nou centre residencial de Hort de la Vila i pisos, tenint en aquests moments capacitat per acollir 192 persones.

També la nostra Província ha apostat pel creixement creant nous centres socials. A Mallorca ja està en funcionament el centre “Es Convent”, dependent de la Fundació Sant Joan de Déu Serveis Socials Mallorca, per a famílies sense llar, amb cinquanta places. D'altra banda, la Fundació Tomas Canet ha estat l'encarregada de posar en funcionament Serveis Socials Manresa, que acollirà diversos serveis en col·laboració amb entitats del territori. En aquest moment ja està en marxa un servei de dutxes, durant l'any s'aniran obrint nous serveis i esperem poder comptar amb el primer servei residencial.

La mateixa Fundació Tomas Canet ha engegat un projecte d'habitatge per a malalts mentals que en aquest moment ja compta amb 19 places. En total els nostres centres i fundacions ofereixen diàriament un total de 576 places d'allotjament.

Això quant al quantitatiu, però malgrat la crisi també hem augmentat la qualitat de la nostra atenció. Hem procurat millorar els serveis residencials i a través dels programes de pisos facilitar habitatge digne, assequible i estable a persones sense llar, fent més eficaç la nostra intervenció. Hem procurat apropar-nos a les necessitats de l'entorn dels nostres centres creant programes de suport com a “Menú en Familia” de València. Hem treballat en xarxa amb altres entitats desenvolupant projectes comuns: el de la Canyada Real a Madrid o amb la Fundació Mambré que en 2008 tenia tres habitatges amb 28 places i a la fi del 2014 tenia 75 amb 226 places. Aquest treball en xarxa ens ha ajudat també al fet que la nostra tasca sigui més eficient.

Com a institució estem presents en alguns fòrums i aliances dedicats al tercer sector social. A quin nivell treballem amb altres entitats que actuen en l'atenció i defensa dels més vulnerables?

La societat en la qual vivim està assentada en la desigualtat, una desigualtat que genera exclusió. La desigualtat en el repartiment de la riquesa, la nova idolatria dels diners, com diu el papa Francesc en la Evangelii Gaudium, ens fa perdre de vista la veritable dimensió de l'ésser humà, la seva dignitat, reduint-ho a mer subjecte de consum. Aquesta economia de l'exclusió mata. “No pot ser que no sigui notícia la mort de fred d'un ancià que té per casa el carrer i que sí ho sigui la caiguda de dos punts en la borsa” (Evangelii Gaudium 53)

És per això que no ens podem conformar amb prestar més i millors serveis a les persones que pateixen les conseqüències d'aquesta crisi que té les seves arrels profundes en la injustícia. La nostra vocació de transformació social ens ha de portar a estar presents en els fòrums on es treballa per millorar les condicions de vida i per la dignitat de les persones excloses, la seva causa ha de ser la nostra causa, a això ens obliga el creure que tots tenim la mateixa dignitat com a Fills de Déu i l'Hospitalitat.

Aquesta ha de ser la raó profunda i no unes altres, com el lluïment personal o institucional, d'estar en plataformes de pressió davant els poders públics i de defensa dels més vulnerables. El fer-ho, juntament amb uns altres, ens dóna més força. Per això estem presents des de la proximitat a les xarxes municipals d'atenció a les persones sense llar o d'entitats tutelars i centres especials d'ocupació, fins a en organismes més generals com ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) i la Taula del Tercer Sector o xarxes nacionals com FEPSH (Federació Espanyola de Persones sense Llar) i internacionals com FEANTSA.

Com a responsable d'aquesta àrea, què hem de plantejar-nos en aquest quadrienni sobre la realitat dels centres socials?

Mantenint i augmentant, si és necessari i possible, el nivell d'atenció a les necessitats bàsiques i de suport, crec que hem de seguir aprofundint en el nostre model d'atenció perquè sigui més concorde a les veritables necessitats que presenten les persones a les quals atenem. Una atenció que tingui en compte les diferents dimensions de la persona, materials i espirituals, una atenció més eficaç que doni solucions estables, que permetin a la persona viure dignament.

Per què o quan podem dir que una persona està reinserida socialment; quan compleix una sèrie de paràmetres que com a societat tenim establerts treball, casa, família… o quan pot viure amb dignitat. Per a mi una persona està inserida socialment quan pot viure amb dignitat segons les seves possibilitats.

Un altre tema que ha d'ocupar-nos en aquest quadrienni és el del finançament. Hem d'aconseguir més complicitats socials amb els nostres projectes d'atenció a persones vulnerables. Hem de comunicar-nos millor, perquè la societat conegui el que fem, que és molt, i vulgui formar part del nostre projecte implicant-se econòmica o personalment. Hem de promoure també la solidaritat interna: a la Província som molts i hem de tenir consciència de la pobresa i el sofriment en què viuen molts; tenim mecanismes per poder ajudar-los dins de la nostra pròpia Institució, seria una bona forma de practicar l'Hospitalitat.

Però per sobre de tot crec que hem d'aprofundir en el que som i en perquè fem el que fem. Mantenir la identitat hospitalària per ser fidels a la nostra missió és imprescindible si no volem acabar sent una mera entitat prestadora de serveis, ben gestionada. Quan en el nostre vocabulari ens referim a les persones que atenem com a clients o usuaris, penso que ens estem apropant a això segon. Formar-nos i formar als quals arribin a treballar amb nosaltres es converteix en alguna cosa essencial, si volem entendre tots el mateix quan diem que volem atendre la fragilitat des de l'Hospitalitat de Joan de Déu inspirada en l'Evangeli de Jesús.