Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals / Ramon Bassas -CR) Tot i que (gairebé) ningú es llegeix els programes electorals, aquesta vegada ho hem tornat a fer. La independència de Catalunya i les conseqüències positives o negatives d'una eventual independència centren la campanya electoral. Tot i això, en els programes de les set candidatures que han tingut representació en el Parlament en aquesta legislatura també hi ha lloc pels afers religiosos.  Però en general, no gaire.

Aquí podeu trobar un resum dels continguts que apareixen en els programes. També podeu recuperar les entrevistes als líders polítics catalans que vam fer aquesta primavera, amb els grups parlamentaris d'aquesta darrera legislatura al Parlament de Catalunya.

JUNTS PEL SÍ: "Llibertat de consciència, de culte i d'expressió"

Més que un programa electoral, la coalició Junts pel Sí, que engloba a Convergència Democràtica (CDC), Esquerra (ERC) i les entitats independentistes, parla de quines "estructures d'estat" hauria d'assumir un eventual Catalunya independent en cada un dels seus àmbits. En el cas dels afers religiosos, es comprometen a crear un registre d'entitats religiosos propi i "un acord amb l'Estat" per gestionar les dades que ara estan les seves mans.

Sobre com seria la relació entre un eventual estat català  les institucions religioses, el programa diu que no hi haurà "cap discriminació ni desigualtat" i, després de defensar el principi de "clara separació entre religió i estat", defensen la "llibertat de consciència, de culte i d'expressió" i la importància del diàleg.

PSC: "Llibertat Religiosa"

Els socialistes catalans es comprometen a defensar la "llibertat religiosa com un dret de totes les persones" i posaran en valor la "contribució social" de les diferents tradicions. Sobre la ubicació de nous espais de culte, diuen que es produirà "fruit d’una negociació entre l’administració i les diverses religions, per trobar un equilibri de convivència".

PP: "Contundència" 

Enlloc d'un programa electoral, el PP ha presentat un recull amb 100 mesures que es compromet a prioritzar en la propera legislatura. No parla de gestió dels afers religiosos específicament, tot i que defensa una "societat inclusiva", tot i que afegeix: "Tothom ha de respectar les nostres normes i costums".

"En la nostra societat no han de tenir espai aquells que no respecten la dignitat de les persones o promouen l'odi contra els valors", diu el programa, que inclou una mesura dedicada exclusivament a la "contundència" contra el gihadisme. El defineix com una "amenaça real", i per aquest motiu, s'ha de liminar "el finançament estranger" dels centres de culte i demanar "l'expulsió dels líders comunitaris que facin apologia de la violència".

CATALUNYA SÍ QUE ES POT: "Estat laic"

La coalició entre Iniciativa (ICV), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Podem i Equo fa bandera de l'"estricta laïcitat", especialment en l'educació pública, on es mostren partidaris d'"eliminar l'educació religiosa de les activitats curriculars de l'alumnat" perquè es faci en horari extraescolar, "sense inversió de fons públics i amb caràcter voluntari".

Recalquen també que la laïcitat, per a la coalició d'esquerres, és un "principi irrenunciable" i defineixen la societat catalana com a "plenament secularitzada". El programa també carrega contra els "privilegis econòmics" de l'Església catòlica, i la "involució" en àmbits com l'ensenyament i "la presència ostentosa de representants del govern en actes religiosos". Segons la coalició, no haurien d'assistir "com a tals", i els actes públics haurien de ser "exclusivament civils i sense connotacions religioses".

Defensen també "eliminar qualsevol tipus de simbologia religiosa" en actes oficials i edificis públics, "suprimir" les retransmissions de cultes als mitjans de comunicació públics, vetllar pel pluralisme religiós en equipaments com tanatoris i cementiris.

Sigui Catalunya un estat "federat, confederat o independent", en qualsevol cas hauria de ser "laic" i així s'hauria de garantir en una futura Constitució catalana. Demanen també un "Pacte Nacional per a la Laïcitat i la Llibertat de Pensament i Consciència" i redactar una llei específica que reguli que no hi hagi "distincions ni privilegis".

UNIÓ: "Eix fonamental"

"El fet religiós és un eix fonamental de la vida de les societats" i "forma part intrínseca" del dia a dia dels catalans, siguin creients o no. És el diagnòstic que fa Unió Democràtica en el seu programa, l'únic que cita explícitament la "presència majoritària" del catolicisme en la societat catalana, tradició a la que el partit destaca la "importància" de la seva "presència". Tot i això, recalca que "la immigració i les tendències demogràfiques" han fet que arrelin altres tradicions, amb qui s'ha de dialogar.

Unió demana una "gestió adequada de la diversitat religiosa", enfortir la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat, promoure "de manera positiva" el fet religiós i la llibertat de creences, desenvolupar la Llei de Centres de Culte i reconèixer els "interlocutors significatius" de cada tradició.

"Convocarem ajuts per fomentar la cultura religiosa en la societat catalana i promoure el diàleg interreligiós", recalquen els democristians, que es compromet a desenvolupar els acords entre l'Estat "i les minories religioses jueva, protestant i musulmana". "Seguirem de prop el seu encaix", conclou.

En l'ensenyament, defensen incloure també la seva dimensió "espiritual", i per això defensaran el dret dels pares a educar els seus fills "segons les seves conviccions morals i religioses". Demanen també una formació "en valors cívics bàsics de caràcter transversal" i una assignatura de cultura religiosa no confessional "pactada per les diverses forces polítiques" per combatre la "ignorància" dels alumnes en aquestes qüestions.

C's i la CUP

El fet religiós no apareix en els programes de C's i CUP. La formació d'Albert Rivera sí que es mostra partidària d'"eliminar qualsevol tipus de discriminació" i de promoure entre els joves "valors relacionats amb la persona, la tolerància, el valor de la diversitat i el respecte".

La CUP demana que a l’eventual Catalunya independent es garanteixi que no es reproduirà “l’actual ordre polític, econòmic, social i religiós”.

 

Entrevistes amb els líders polítics:

-Jordi Turull: "Volem tenir bones relacions amb el Vaticà"

-Oriol Junqueras: "La república catalana ha de ser respectuosa amb l'experiència religiosa"

-Miquel Iceta: "No considero l'Església catòlica una cosa aliena al meu país"

-Alícia Sánchez-Camacho: "Un nacionalisme excloent és contrari als principis catòlics"

-Dolors Camats: "Cal combatre la gent que fa política amb el racisme o la islamofòbia"

-Carina Mejías: "Hem de demanar als musulmans respecte per les nostres tradicions"

També podeu veure un acte als Caputxins de Pompeia amb David Fernández de la CUP.