(CR) El primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Miquel Iceta, reconeix l'important paper que "l'Església catalana ha tingut per sort de Catalunya en la preservació de la llengua i de la cultura, amb la complicitat durant la llarga nit de la dictadura o amb el sorgiment de molts fenòmens associatius". Per això, assegura que "tot i que jo ara no em considero membre de l'Església catòlica, tampoc la considero una cosa aliena al meu país; en absolut". També assegura que "el clam de justícia que ja ve de l'Evangeli ha estat un element inspirador per a molta gent d'esquerres i ens agermana moltíssim".
Així ho explica Miquel Iceta dins del cicle d'entrevistes "Catalunya i Religió" que hna realitzat als líders polítics catalans CatalunyaReligió.cat i la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna. Aquest dilluns publiquem el primer resum d'aquestes entrevistes sobre temàtiques vinculades al fet religiós i que alhora afecten a la gestió pública.
[Veure entrevista íntegra]
"Laïcitat no vol dir esborrar la religió"
Des d'aquest context, Iceta aposta per un model de laïcitat, "no laicisme en el sentit que algú pot dir que li agradaria que no hi hagués religió, o esborrar la religió". I defensa la laïcitat de les institucions com "aquell espai que ens permet la lliure expressió de totes les creences religioses". "No tinc cap por de la religió, de cap religió. El que em faria por és que per conviure algú hagués d'amagar la seves creences o la seva absència de creences", afirma.
El líder del PSC es mostra partidari d'una renegociació dels Acords Església-Estat de 1979 i de fer-ne uns de nous, però no d'un trencament: "A vegades quan es diu trencar alguna cosa, es podria pensar que no n'hi hagi de relacions. No és això". Per Miquel Iceta "és d'interès públic que hi hagi unes regles del joc acordades, particularment amb l'Església catòlica que té per raons històriques un pes molt important".
Valors cívics per damunt de les creences religioses
Sobre la convivència les tradicions religioses, Iceta creu que cal distingir entre religió i costums culturals, i tot allò que afecta la llibertat de les persones.
"Hi ha uns valors cívics que estan per sobre de les creences religioses ", i posa com exemple que "no hi ha creença religiosa que pugui impedir a un metge practicar una transfusió de sang per salvar un nen amb independència de la religió de l'infant o dels pares". També mostra la seva preocupació "pel poc sabem de l'islam; tendim a començar pel burca mentre que de la obligatorietat de l'almoina no se'n parla gaire".
Fet religiós a l'escola
En l'entrevista també es mostra partidari de la presència del fet religiós a l'escola però mai des de l'adoctrinament: "Qui vagi a l'escola pública ha de tenir la garantia que els seus fills tindran un coneixement del fet religiós, en el qual la religió catòlica té una part important, però també que allà no rebrà allà la doctrina cristiana".
Les entrevistes senceres a diversos líders polítics catalans del cicle "Catalunya i Religió" es podran veure a través de les televisions locals durant les properes setmanes. En aquest vídeo podeu veure un resum de la conversa amb Miquel Iceta, entrevistat per Eulàlia Tort. En cada entrevista hi participa un professor diferent de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, en aquest cas el doctor en filosofia Lluís Font Espinós.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.