Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri- CR) La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha agraït aquest dijous a les entitats cristianes que s’han adherit al Pacte Nacional del Dret a Decidir la seva continuïtat en la “defensa del país, de la catalanitat i de la dignitat de Catalunya”. Ho ha dit en rebre als representants d’una seixantena d’entitats a la Sala d’Audiències del Parlament de Catalunya.

De Gispert ha afirmat que “des de la perspectiva cristiana aquestes entitats poden aportar molt” i ha dit sentir-s’hi molt propera personalment. Per això ha volgut recordar dues personalitats eclesials en el seu discurs. Sobre el bisbe Joan Carrera s’ha mostrat convençuda que estaria en aquest acte “parlant de concòrdia, reconciliació i pau”. I ha recordat el que va dir a Tarragona a l’homenatge al cardenal Vidal i Barraquer, que el cardenal tarragoní en el context actual “defensaria també el dret a decidir”. Una percepció que ha explicat que li van confirmar en el mateix acte els familiars de l’arquebisbe de Tarragona exiliat després de la guerra pel franquisme.

El compromís amb la dimensió política de la caritat

El lliurament s’ha formalitzat amb tres breus parlament de les entitats adherides. Carles Armengol, del Grup Sant Jordi, ho ha emmarcat en el reconeixement dels drets del pobles en la doctrina social de l’Església i els pronunciaments dels bisbes catalans que “en reiterades ocasions han donat fe de la realitat nacional de Catalunya”. L’adhesió l’ha presentat com “una petita representació dels milers de persones que formen part d’aquestes entitats de filiació o inspiració cristiana i que aporten especificitat, sensibilitats i tradicions ben diverses”.

Montserrat Espinalt, provincial de les Vedrunes, ha remarcat que en l’adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir “no ens mou cap motivació partidista de cap signe, sinó només el compromís que sempre hem volgut tenir amb la gent dels barris, dels pobles, de les ciutats de Catalunya, per donar resposta a les necessitats i mancances de cada moment històric”. Un principi que volen fer present a través de les 35 escoles i les obres socials que tenen les Vedruna a Catalunya: “des de dins i des d’abaix de la realitat catalana, volem seguir al costat de les iniciatives que busquen diàleg i entesa, i que fan seu el deure de defensar els drets. Ens mou el compromís decidit amb la dimensió política de la caritat”.

Finalment, el delegat episcopal de Justícia i Pau a Barcelona, Josep M. Fisa, ha remarcat la motivació des de l’Evangeli com “defensa radical dels valors de la llibertat i del respecte a la persona i la seva dignitat”. I, que aquesta adhesió, es fa “sabent que cadascú de nosaltres ens adherim a diverses opcions polítiques a l'hora de votar” i que sumar-se al dret a decidir “no és a cap programa ni a cap estratègia, sinó al dret irrenunciable a poder decidir, sobre el futur del país que anem construint entre tots, des de fa molts segles”.

També ha defensat “una millor convivència i amistat, entre els nostres pobles, des del diàleg franc i una consciència solidària, com ha de ser entre germans”, i per això ha reiterat i agraït el perdó que va formular dimarts el bisbe Frances Pardo sobre els mitjans de la Conferència Episcopal Espanyola que “s'aparten d'una comunicació respectuosa i dialogant”.

Aquí podeu llegir les tres intervencions integres.

Al lliurament d’adhesions al Parlament hi han assistit un grup de representants de les entitats. Entre els representants de diversos ordes religioses hi havia els provincials dels escolapis, Jaume Pallarolas, de vedruna, Montserrat Espinalt, i dels claretians, Màxim Muñoz, també president de la Unió de Religiosos de Catalunya. També com a membres de les entitats hi havia els exconsellers Antoni Comas, Ignasi Farreres i Oriol Badia. A l’acte s’hi ha sumat l’expresident del Parlament, Joan Rigol i, representant el Govern, el director general d’Afers Religiosos Enric Vendrell.