Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jesuïtes) Aquesta setmana s'ha presentat a Barcelona l’informe CIE 2015 del Servei Jesuïta a Migrants – Espanya (SJM). El document recull les dades que han recollit les entitats que formen part del SJM i que visiten regularment a persones internades als Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) de Madrid, Barcelona i València. En el cas del CIE de Zona Franca de Barcelona, les visites han estat realitzades per Migra Studium, entitat que forma part del Servei Jesuïta a Migrants.

A la presentació han participat Margarita García O’Meany, coordinadora del grup de voluntaris de Migra Studium (SJM) que visita el CIE de Zona Franca; José Javier Ordóñez, advocat, col·laborador de Migra Studium (SJM) i Santiago Yerga, advocat del programa CIE a Pueblos Unidos (SJM). També Sussana Bosch, una de les persones que visita interns, ha donat el seu testimoni.

L’informe constata, un any més, com se segueix abusant de la mesura d’internament al CIE, com es continuen produint vulneracions de drets i com segueixen existint arbitrarietats i diferències en els reglaments interns als diversos centres i en la seva aplicació. José Javier Ordóñez lamentava com les situacions que advocats i organitzacions venen denunciant des de fa anys, segueixen existint. "És una vergonya, un desastre i una radical injustícia l'existència de centres com aquests", afirmava.

Acompanyar persones

El Servei Jesuïta a Migrants ha acompanyat 503 persones en un total de 1536 visites, a través de les quals es dóna suport d’assessoria jurídica, es facilita el contacte amb familiars i assistents socials, o es realitzen gestions d’enviament de documentació als advocats, entre d’altres. A partir d'aquesta experiència, l'objectiu de l'informe és visibilitzar el que passa als CIE. A Barcelona, l’equip de Migra Studium ha fet 346 visites a 172 interns del CIE de Zona Franca. "Acompanyar al CIE", explicava Marga García, "implica reconèixer la dignitat de la persona, posar-la al centre i acollir-la". 

Les històries personals amb les que es troben els voluntaris són dures i generen sovint un sentiment d'impotència i d'injustícia. Malgrat tot, els voluntaris intenten transmetre'ls esperança. "Cada vegada sento més ràbia, més dolor i em costa més entrar al CIE. L'única satisfacció és l'agraïment de la persona que acompanyes", deia Sussana. 

Abús de l’internament i criminalització

L’any 2015 van ser internades als 7 Centres d’Internament d’Estrangers que hi ha a l’estat espanyol 6.930 persones. Malgrat que l’internament al CIE es contempla com una mesura excepcional i d’últim recurs per a les persones que estan pendents d’expulsió, només un 41,42% de les persones internades als CIE van ser finalment expulsades. Això posa de manifest, en la majoria dels casos, aquest internament "no serveix per res", segons José Javier Ordóñez. En canvi, "el que s'està fent és criminalitzar aquestes persones", ja que una mesura d'internament s'associa amb presó i amb delicte. 

Presència de persones vulnerables 

L’SJM fa especial atenció a la situació de les persones vulnerables, a les que es refereix en l’informe com a vulnerabilitzades, entenent que han arribat a la situació de vulnerabilitat per mecanismes estructurals econòmics, polítics, socials i jurídics. "Hem vist com el CIE", explicava Marga García, "agreuja les situacions de vulnerabilitat de les persones".

Una dada especialment preocupant és que hi ha hagut 19 menors internats reconeguts pel mateix Ministeri. Santiago Yerga considera que probablement n'hi ha encara més, i constata"un fracàs dels sistemes de determinació d'edat". També s'ha mostrat preocupat per lespersones sol·licitants d'asil i protecció internacional que acaben arribant als CIE. "Com pot ser que persones que arriben fugint d'un infern, es troben aquí vivint un altre infern?". És el cas, per exemple, de les víctimes de tràfic de persones, que no són en molts casos identificades com a tal. L’SJM ha visitat 49 dones al CIE de Madrid i 24 al de València. La majoria dels seus relats evidencien que han passat per situacions de violència i/o explotació sexual. Cap d’elles no havia rebut assessorament o atenció especialitzada.

També s’ha constatat que hi ha persones que pateixen malaties i persones que manifesten haver rebut agressions físiques i tractes intimidatoris o degradants per part de la policia i d’altres interns. D’altra banda, més del 16% de les persones visitades tenien dificultats per expressar-se o comprendre la llengua espanyola, i no s’ha atès el seu dret a ser assistits per un intèrpret.

Disparitat de normatives de règim intern

Tot i que el març de 2014 es va aprovar el Reial Decret 162/2014 que regula de forma completa el funcionament dels CIE, més de dos anys després de la seva aprovació, es segueixen constatant les seves deficiències: no modifica el model policial dels CIE, no garanteix els drets de les persones i no assegura l’atenció a persones vulnerables. L'advocat Santiago Yerga insistia en l'opacitat que segueix envoltant aquests centres i la dificultat de les organitzacions i advocats per obtenir informació. Yerga ha recordat que segueix sense existir una normativa de règim intern homogènia per a tots els CIE.

L’informe recull els autes dictats pels jutges de control dels CIE, en els que es posa de relleu moltes de les situacions quotidianes que pateixen els interns i que vulneren drets fonamentals com impedir la comunicació telefònica, privar-los dels seus efectes personals, no comptar amb els mínims recursos per a la seva higiene personal i l’atenció sanitària, o no comunicar-los prèviament i amb suficient temps que seran expulsats. 

Tancament definitiu dels CIE

Davant tot això, i tenint en compte que la privació de llibertat és una mesura molt greu, l’SJM“condemna que es privi de llibertat a una persona migrant per motius administratius i defensa la supressió els CIE”. 

L’SJM i les entitats que en formen part han participat en plataformes socials i ciutadanes, provocant que s’inclogui a l’agenda pública la qüestió de l’existència dels CIE. José Javier Ordóñez valorava positivament que "hem aconseguit fer-nos presents en el debat públic". A Barcelona, Migra Studium ha participat a la plataforma social “Tancarem el CIE” i a la Comissió de Justícia i Drets Humans del Parlament de Catalunya, aconseguint l’aprovació d’una moció en el ple del parlament, el juliol de 2015, que defensa el tancament progressius dels CIE.

Mentre s’avança en la supressió dels CIE, l’SJM demana que es redueixi el nombre de persones internades, analitzant les circumstàncies de cada cas i proposant alternatives a l’internament, així com alternatives a l'expulsió.