×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Glòria Barrete –CR) Divuit joves d'entre 28 i 39 anys, provinents de l'Índia, Filipines, Guatemala, Nicaragua, Puerto Rico, Senegal, Camerun, Guinea Equatorial, Mèxic, Catalunya. A primer cop d'ull podria semblar el llistat de convocats per un partit de futbol de qualsevol grup de primera divisió, però no és el cas. És el llistat de participants que estan realitzant la Ruta Calassància, 20 dies que dediquen els escolapis joves abans de fer la professió solemne per conèixer tots els llocs on va estar Calassanç. Això els ha portat durant aquesta setmana a visitar Peralta de la Sal, el lloc on va néixer Sant Josep de Calassanç; els llocs on va estar de Catalunya, la Seu d'Urgell, a Tremp; els llocs on es van fundar les primeres escoles pies, a Oliana, a Lleida, on ell va estar estudiant, i avui els porta cap a Roma a conèixer els llocs on el fundador va començar a gestar l'Escola Pia.

"Els primers quatre dies a Peralta de la Sal van servir per fer revisió interna, per conèixer els llocs on va estar de jovenet Calassanç, amb visites puntuals, i xerrades que ens va fer l'actual provincial de Mèxic sobre el carisma que ens proposa Calassanç", explica Jordi Vilà, escolapi català que l'any vinent farà la professió solemne. La segona part del viatge ha estat la part més catalana on, acompanyats pel provincial dels escolapis a Catalunya, Jaume Pallerolas, i Joan Florensa, arxiver provincial, han viatjat d'un cantó a un altre de Catalunya, especialment per l'Urgell, i també han visitat llocs emblemàtics de casa nostra, com Montserrat i la Sagrada Família. La tercera i última part de la ruta és a Roma, on "serà moment per parlar de l'orde, amb el pare general, que ens dedicarà un dia i mig a parlar sobre com veu ell el futur de la congregació".

Una relació d'amistat implica conèixer els orígens

Luis Alberto Cruz, jove escolapi de Puerto Rico, farà la professió solemne el proper mes d'agost. Per ell la Ruta Calassància suposa un pas més en la seva relació amb Calassanç, ell l'equipara a la mateixa evolució que existeix en una relació d'amistat: "Per a mi la ruta suposa estar més proper a ell. El fet d'estar en els llocs on ell va néixer, va créixer i on va descobrir la seva vocació, fa que em trobi amb la part més humana del nostre fundador; ara el conec encara més ja que quan un té un amic la relació canvia quan vas a casa seva".

Tot i que la ruta té com a objectiu conèixer els llocs d'origen i de vida de Calassanç, també serveix per mostrar la pluralitat de la congregació religiosa. Pel Jordi Vilà, la ruta "t'ajuda a adonar-te que no estàs sol, que això és molt més plural, que en el món hi ha molta més gent que segueix el camí que tu has decidit prendre, i alhora també et dóna un temps per acabar de reflexionar la decisió".

Una pluralitat que, tot i venir de quatre continents diferents, radica en el mateix: transformar el món a través de l'educació per fer un món millor per crear el Regne de Déu, com deia Calassanç. Una missió que per Jean de Dieu Tagne, escolapi del Camerun i acompanyant del grup que realitza la ruta, és la mateixa missió avui que fa 400 anys, en època del fundador, però que s'ha adaptat a les noves realitats: "La manera de viure ha canviat, però la raó profunda és la mateixa; seguir a Jesucrist per a tota la vida és avui el mateix que fa 400 anys, però la manera de fer-ho i viure-ho ha variat, ja que no es pot viure la vida cristiana igual avui que en aquell temps".

La construcció d'un món millor a través de l'educació

Una opció de vida radical que, tot i ser professada solemnement una vegada, necessita alimentar-se sovint. Pel Jean de Dieu acompanyar als joves escolapis durant la ruta és un dels aliments per la seva fe: "Cada any que acompanyo, i ja en porto sis, renovo el meu compromís de ser escolapi. Anar als llocs on el nostre fundador va passar i va estar desperta en mi cada vegada el desig de seguir i ajudar a molts altres a seguir aquest camí."

Un camí que, malgrat la manca de vocacions, no espanta al Jordi Vilà: "He pogut copsar que no estem tant malament, que allò que Calassanç va pensar un dia, que era tan important educar els joves i els més petits, encara és vigent avui dia, i que malgrat sembli que hem canviat molt, les inquietuds de l'home són sempre una mica les mateixes: com construir un món millor i com fer que la infància visqui més dignament".