AINA ARGUETA -cr "Costa que la llengua catalana penetri en les comunitats religioses", explica Carles Armengol, director general d'Afers Religiosos. Per lluitar contra això diverses entitats religioses van signar l'acord 'Religions per la llengua' el passat juliol on es comprometien a promoure l’ús social del català en els seus àmbits. Ara la Direcció General d'Afers Religiosos ha volgut fer un pas més en la promoció de la llengua adherint-se al programa de Voluntariat per la Llengua del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que crea parelles lingüístiques de llengua catalana, obrint la possibilitat que sigui de temàtica interreligiosa.
El pròxim 30 de maig es presentarà el nou projecte a les entitats religioses, on es presentaran els recursos que ofereixen així com un vídeo sobre parelles lingüístiques creades en el marc de l'àmbit de la diversitat religiosa i es comptarà amb el testimoni de persones participants en el programa. Segons explica Armengol, una potencialitat del programa és el factor interreligiós. "Que no sigui només un intercanvi lingüístic sinó un compartir sobre la tradició de cadascú", remarca.
Les comunitats poden participar aportant voluntaris que dominin el català, aprenents que busquin millorar la seva expressió oral i organitzadors de l'activitat. Es busca enfortir l'ús del català, però també contemplen que les parelles lingüístiques siguin un element dinamitzador de les entitats amb el seu entorn.
El català com a factor de cohesió
La informació que donen els últims informes de la Generalitat és que l'ús del català va a la baixa. Davant d'aquesta situació, "hem de promoure que el català sigui aquesta llengua de contacte i la llengua comuna", assegura Armengol, "pensem que és un factor de cohesió i ho ha de ser". La gent més jove aprèn el català a l'escola, però continuen havent-hi moltes mancances amb l'expressió oral.
Una altra possibilitat que es contempla és que la llengua vehicular dels grups de diàleg interreligiós també sigui el català. Moltes vegades els membres de grups religiosos que porten poc temps al territori no parlen les llengües locals. Per tant, "la religió no es converteix en un factor de convivència, al contrari, les comunitats acaben tancant-se en si mateixes", declara el director general d'Afers Religiosos. La llengua seria una mesura de cohesió efectiva per començar a obrir-se.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.