Les religions es comprometen a “promoure l’ús social del català”

(Laura Mor –CR) Diverses entitats i comunitats religioses ja han signat el nou acord ‘Religions per la llengua’ que impulsa la Direcció General d’Afers Religiosos. Les primeres adhesions d’aquesta “declaració col·lectiva i transversal” s’han concretat aquest dimarts en un acte que ha encapçalat el president Pere Aragonès i que s’ha celebrat al Palau de la Generalitat.

“Les comunitats religioses de Catalunya ens comprometem a promoure l’ús social del català en els nostres àmbits, ja sigui introduir-lo en aquelles comunitats on gairebé encara no és present, augmentar-lo on és incipient o enfortir-lo en la nostra acció quotidiana”, diu l’acord. Un text de caràcter general, que s’emmarca dins el Pacte Nacional per la Justícia impulsat pel Departament de Justícia i que està obert a noves adhesions de les entitats religioses i altres entitats vinculades a les tradicions de Catalunya.

Què puc fer pel català?

La Direcció General d’Afers Religiosos (DGAR) ha publicat també un llistat d’iniciatives amb el títol ‘Què puc fer pel català?’. Des de la retolació, la traducció de textos litúrgics, la publicació de textos a webs i xarxes socials, l’ús del català en les celebracions religioses o la col·laboració en les activitats d’altres entitats que promoguin la llengua i la cultura catalanes. Són alguns dels exemples i suggeriments que el Govern proposa a les religions per fomentar el català.

Cada entitat impulsarà les actuacions que consideri que poden tirar endavant dins de les seves possibilitats d’acció. La DGAR s’encarregarà de recollir les adhesions que es facin a través del web i de fer seguiment i acompanyament, si cal, de les actuacions que emprenguin les entitats.

Amb aquesta mesura el Govern vol garantir que tota la ciutadania pugui exercir el dret fonamental a la llibertat religiosa i de consciència, i que viure en català sigui un element quotidià en la praxi d’aquesta llibertat.

El català, llengua de pregària

Junt amb el president Aragonès, a l’acte també hi han participat la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i la directora general d’Afers Religiosos, Yvonne Griley. La trobada ha esdevingut un espai de diàleg entre els representants de les diferents comunitats religioses i el Govern de la Generalitat, per tal d’aprofundir en les relacions i reflexionar conjuntament al voltant del paper de les confessions en la societat catalana. Hi han assistit els membres del Grup de Treball Estable de les Religions (GTER), del Consell Interreligiós de Catalunya i representants de les principals confessions religioses presents a Catalunya. La consellera de Justícia ha destacat “el paper cabdal de les diferents religions en el manteniment de la llengua i la cultura catalana”.

La consellera Ciuró ha defensat la llengua com a vehicle de connexió amb l’espiritualitat. “Necessitaríem que es pogués percebre que el català és llengua de trobada”. D’aquesta manera, considera, “col·laborem a que una llengua pròpia del país sigui també llengua de pregària”. En el seu discurs, la ha destacat “els esforços de la Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de Justícia pel que fa a l’impuls del diàleg interreligiós, la convivència i l’entesa entre les diferents opcions i creences, com a element essencial de la cohesió de país”. I ha apuntat la vocació compartida de les religions en superar fronteres idiomàtiques a favor de l’entesa entre persones.

#Consellera @lciuro, a l’acord ’Religions per la llengua’: “Amb el dret fonamental a la religió, la creença i l’espiritualitat, és imprescindible garantir que aquesta es pugui fer amb la pròpia llengua” pic.twitter.com/AWnMP93qQ9

— Govern. Generalitat (@govern) July 12, 2022

L’objectiu de l’acord ‘Religions per la llengua’ és que les entitats religioses i altres entitats vinculades a les tradicions de Catalunya s’adhereixin a aquest acord i assumeixin un conjunt d’actuacions concretes en funció del seu context lingüístic. El Departament ha constat que hi ha entitats en què la presència del català encara és incipient i d’altres que ja en fan un ús en alguns àmbits i cal que facin un pas més i hi incorporin d’altres.

“Avui fem pas endavant en el nostre compromís en la defensa de l’ús social de la llengua catalana”, ha dit Aragonès. El president ha recordat que “teníem totes les condicions perquè llengua hagués desaparegut fa molt de temps, però no ha passat gràcies a la perseverança i compromís de la societat catalana”. Per aquest motiu, ha agraït el suport manifestat pels participants a l’acte.