Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Vídeos

(CR) El bisbe claretià Pere Casaldàliga ha deixat una extensa bibliografia, a base de cartes, poemes, pregàries i dietaris que desgranen el seu pensament social i eclesial. N’oferim una tria, un vocabulari senzill, de la A la Z, que recull bona part dels eixos que van moure aquest profeta de l’esperança:

Alliberament. “És mentida afirmar que la teologia de l’alliberament s’inspira en el marxisme: la teologia de l’alliberament s’inspira en l’Evangeli i en la pobresa. Però evidentment utilitzem categories marxistes i gràcies a Marx hem entès millor el capitalisme. Jo dic sempre que Marx a més de tenir una bona barba tenia també un bon cap que li va donar Déu”.

Bellesa. “Tant de bo hi hagués una mica més de romanticisme avui, en aquesta postmodernitat, pragmatista, immediatista i crematística. Seria bo. Si no hi ha un cert romanticisme no hi ha bellesa a la vida, no hi ha sentiment”.

Celibat. “Mai no he condemnat el celibat. Ben al contrari: jo, personalment, he optat pel celibat i fins ara m’hi mantinc sense penediment. Ja he format molts seminaristes i religiosos en aquesta opció. M’agradaria, això sí, que es desvinculés el celibat del sacerdoci, per tal que el celibat sigui sempre una vocació, un testimoni lliure d’oblació evangèlica”.

Diàleg amb els laics. Som rabiosament clericalistes, jeràrquics; ens enganyem amb una sorprenent facilitat pel que fa a les nostres benèvoles concessions. ¿Què més volen ‘ells’? Som nosaltres, els bisbes, i en part també els ‘pares’, els que la sabem llarga... És difícil fer-se a la idea viscuda que el carisma del servei reclama una actitud real d’escolta i de diàleg i de caminar de costat.

Esperança. “És Quaresma. La Pasqua arriba de nou, dura i gloriosa. Cal ser pobre, impotent. Cal esperar contra tota esperança. Si bé no és gens fàcil compaginar les urgents exigències de la supervivència d’aquest poble meu amb la veritat o el miratge de l’esperança que portem a dins d’una ‘fe’ tradicionalment considerada cristiana. La radicalitat no es controla com aquell qui res. I l’amor és radical.

Fe. “Déu és bo, més del que pensem o creiem, més del que diuen les nostres interpretacions de la Bíblia i de la Moral. (...) És necessari reobrir sempre l’horitzó de la confiança i refermar cada dia la fe en aquest amor esplèndid en Déu. Ens acostumem fàcilment a mesurar el cor de Déu per les estretors del nostre cor humà”.

Guerrilles. “Lamento l’existència de les guerrilles, admiro la ¿utòpica? Generositat de molts guerrillers, però, sobretot, condemno inexorablement les causes que provoquen les guerrilles. I en principi, em sembla més digne un guerriller que un dictador”.

Humanitzar-se. “La tasca més essencial de la humanitat és la tasca d’humanitzar-se. Humanitzar la humanitat és la missió de tots, de totes, de cadascun i cadascuna de nosaltres. La ciència, la tècnica, el progrés només són dignes del nostre pensament i les nostres mans si ens humanitzen més”.

Identificació amb l’Església. Totes les meves rebel·lies i llibertats han estat fruit de la meva identificació amb l’Església. M’ha fet mal, me’n fa, perquè l’estimo. Perquè l’estimo, la vull diferent. Puc criticar-la i fins i tot violentar-la, perquè és també meva.

Justícia i pau. La pau només és vàlida en la veritat i en la justícia. Qualsevol altra pau és mentida, hipòcrita explotació (o covarda connivència). Quan Crist donava la seva Pau, accentuant que no era ‘com el món la dona’, volia sens dubte dir alguna cosa…”

Kaiabi. “Un matrimoni kaiabi, que no és cristià, em demana una reza, una benedicció, per a la seva nena –d’un any potser– que ha estat a les portes de la mort per una pulmonia. Beneeixo la petita amb tota la seva ànima. Perquè es curi, perquè sigui una índia feliç”.

Lideratge. “Potser estic descobrint millor la meva missió d’escolta i diàleg, d’estímul i companyia. Estar una mica, sempre, amb tothom i a tot arreu. Donant suport sense manar. Assumint sense imposar”.

Lluitar sense odi. “Cal lluitar sense odi, estimar l’enemic, fer la guerra en Pau, diu el Senyor. Les ires, les armes fins i tot, la sang, les repressions i agressions d’aquests dies, ens criden a una més gran comprensió, a una caritat-malgrat-tot, a la Pau de Crist, al capdavall”.

Missioner claretià. “La definició que del missioner claretià ens havia llegat el fundador demanava això: ‘un home inflamat de caritat, que abrusava per allà on passava’”.

No-violència. “Confesso que no m’agrada parlar ni de violència ni de no-violència. M’agradaria més que es parlés, com a programa, de Justícia, de Llibertat, d’Amor. I que quan es parlés de violència o no-violència, es fulminés abans – conseqüentment- la violència més gran que és aquí, institucionalitzada, oficialment justificada, diplomàticament tolerada i dialogada, i que provoca, per reacció, tantes altres violències molt menors”.

Ordenació episcopal. “La teva mitra serà un barret de palla sertanejo; el sol i el clar de lluna; la pluja i la serena; la mirada dels pobres amb els quals camines i la mirada gloriosa de Crist, el Senyor. El teu bàcul serà la Veritat de l’Evangeli i la confiança del poble en tu. El teu anell serà la fidelitat a la Nova Aliança de Déu Alliberador i la fidelitat al poble d’aquesta terra. No tindràs altre escut que la força de l’Esperança i la Llibertat dels fills de Déu, ni faràs servir altres guants que el servei de l’Amor”.

Política. S’ha de fer política, sí senyor, i no es pot fer religió veritable, sobretot religió cristiana, si no es fa també política. (...) Si no em preocupo de la terra, de la salut, de l’educació, de les comunicacions, fins i tot de les vacances per descansar, no m’estic preocupant de la vida humana. Perquè jo m’he de preocupar de la vida en aquest món; la vida en l’altre món és un assumpte de Déu que Ell resoldrà molt bé, perquè allà hi haurà la vida i vida en abundància per a tots.

Qüestionar. “Vam comprovar tots que hi ha una certa por en l’Església ‘oficial’ a l’hora de manifestar-se en problemes socials coneguts. Hi ha molta ‘política’ anomenada prudència; potser sincera, potser ingènua, potser covarda i massa compromesa…”

Resurrecció. “Crec en la Resurrecció amb un concretíssim realisme per exigència de la mateixa realitat, deshumanitzada i cruel”.

Socialització. “En aquest continent, si no s’aconsegueix una certa socialització de la terra, i també de l’educació, de la sanitat, de les comunicacions... no hi haurà democràcia ni pau. Tota acumulació suposa exclusió”.

Terra. “Anem descobrint que la terra és la gran criatura de Déu i que per això mateix, pel fet de ser criatura, és limitada. Penso que aquest sentit de la coresponsabilitat de la creació és la moralitat de la història humana. Som corresponsables no sols de la pròpia vida personal i de la vida dels altres, sinó també de les aigües, de la terra, de la fauna, de la flora i de l’univers”.

Utopia. “La Utopia ens obliga a anar trencant esquemes (...) Hauríem de trencar una sèrie d’esquemes que tenim al cap i al cor que no corresponen al Déu de la vida. Perquè Déu no va fer motllos, ens va fer lliures d’esperit.

Vellesa. “Em sembla que la vellesa és una espècie de sagrament. Tot i que perds oïda, hi sents més, perquè escoltes la vida, no els sorolls… I compares, saps relativitzar més. A la llum de la mort, la vida adquireix un pes específic, més definitiu”.

Xais.  Els de dalt s’hauran d’acostumar –ens haurem, perquè jo també estic una mica entre els de dalt– a escoltar la veu dels germans de baix. I els de baix hauran d’exercitar, cada dia amb més llibertat i normal freqüència, també amb major responsabilitat i risc, el seu dret i el seu deure de parlar amb els de dalt i amb els del costat. I hauran de reconèixer, els de baix en els de dalt, la seva pròpia llibertat i responsabilitat, i el seu ministeri propi de pasturar el Ramat (un ramat d’humans fills de Déu, no de xais!)”.

Zel apostòlic. “A un rígid mestre dels meus anys de Filosofia, quan se m’esquerdava tot l’arrebossat exterior del Noviciat, li dec el fet d’haver-me trobar amb Pau. Una mica fanàticament, potser –perquè engolíem les Epístoles de memòria, en llatí, i els més agosarats en grec-, de fet vaig trobar sant Pau. I, a partir d’ell, la Bíblia, així en bloc, el Misteri de Crist, la Història de la Salvació...”