Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Enquesta de Catalunya Religió.cat als diputats catalans (III)

La majoria de diputats catalans creuen que hi ha d’haver algun tipus d’assignatura de religió en el currículum escolar. És una de les conclusions de l’enquesta de CatalunyaReligió.cat als diputats del Parlament de Catalunya que ara acaben el seu mandat.  En l’àmbit educatiu, les respostes sobre el finançament dels centres concertats són més diverses, tot i que hi ha una majoria a favor de mantenir el sistema de copagament actual i només un 25% són partidaris de retirar els concerts econòmics.

L’assignatura de religió

Les respostes són diverses, però només el 20% dels diputats que han respost l’enquesta diuen que no hi ha d’haver cap assignatura de religió a l’escola. El 80% creuen que sí. Aquesta majoria a favor es divideix entre els diversos models possibles, però el que té més suport, el 34%, és el de mantenir una assignatura confessional optativa, i per tant, amb la capacitat d’intervenció de les diverses confessions religioses en l’elecció dels seus docents. Dins d’aquest grup, 21 diputats, creuen que l’assignatura confessional ha de tenir una alternativa de cultura religiosa general, i 4 que s’ha de mantenir el model actual sense una alternativa.

Si se sumen els partidaris d’una assignatura de cultura religiosa optativa i obligatòria, encara hi ha una majoria més amplia, del 45% (33 diputats). D’aquest grup, la majoria prefereixen una assignatura de cultura religiosa per a tothom (22 diputats), el doble del qui la plantegen com a optativa.  

En aquesta pregunta, l’opció confessional només obté el suport de diputats del CiU, del PP i un del Grup Mitx. En canvi, en la resta d’opcions apareixen respostes de tots els partits, excepte el PP que opten per la confessional i només hi ha alguns diputats d'aquest partit que volen una assignatura de cultura religiosa obligatòria.

Alhora, les creences personals també semblen determinants en la resposta. Tots els diputats que opten per una assignatura confessional són els qui també es manifesten creients, mentre que no n’hi ha cap als qui opten per treure la religió del currículum.

El finançament de les escoles concertades

Les respostes sobre el model de finançament de les escoles concertades (la majoria religioses) no dibuixen majories clares, però la resposta que agrupa un major nombre de diputats és la de mantenir el model actual en el que els pares han de contribuir a les despeses dels centres. Són el 41% de les respostes (30 diputats).

Tot i això, hi ha un terç de diputats (23) que diuen que s’haurien d’augmentar els recursos a les escoles concertades per cobrir tots els costos i assegurar-ne la gratuïtat. D’altra banda, 15 diputats (el 21%) contesten que cal eliminar el finançament públic de les escoles religioses i que les financin totalment els pares. Finalment, 3 diputats contesten que no hi hauria d’haver escoles religioses.  

També en aquest l’àmbit educatiu, les respostes del diputats apareixen aparentment més agrupades segons la posició ideològica de cada grup. Per exemple, l’opció de gratuïtat està formada principalment per respostes de CiU i del PP, mentre que la d’eliminar els concerts està formada únicament per partits d’esquerra.

Divisió entre els diputats sobre la presència de símbols religiosos

Segons es conclou de les respostes a l’enquesta de CatalunyaReligió.cat als diputats catalans, no hi ha una resposta clara sobre com actuar i regular la presència de símbols religiosos en l’espai públic. Tampoc hi ha unanimitat en la regulació del burca, però en aquest cas una àmplia majoria, el 78%, són partidaris d’algun tipus de restricció.  

Els símbols religiosos en l’espai públic

Preguntats sobre què cal fer amb els símbols religiosos (crucifixos i altres) en l’espai públic, un terç dels de diputats enquestats (24) contesten que s’haurien de prohibir en tots els centres i recintes de titularitat pública (33%). Però gairebé dividits en dos terços diferents, 23 contesten que s’ha de distingir cas per cas i no fer una legislació general (32%), i 20 que millor no tocar res, mantenir la situació actual i deixar els que hi ha (27%).

A la pregunta general sobre els símbols religiosos a l’espai públic, només cinc diputats (7%) escullen prohibir la seva presència en tots els espais públics i al carrer.

Tot i la divisió d’opinions, en l’opció d’eliminar símbols religiosos dels espais públics hi apareixen la majoria de diputats de PSC i d’ICV, mentre que CiU i PP es decanten principalment per distingir cas per cas o per no canviar res. Alhora, tant de PSC com de CiU hi ha diputats en totes les opcions.

D’altra banda, les conviccions personals de cada diputat també és un factor rellevant en la resposta, ja que en el bloc de diputats partidaris d’alguna restricció hi ha una amplia majoria que es declaren no creients o agnòstics, proporció que s’inverteix en les respostes partidàries d’estudiar cas per cas o no canviar res.  

La prohibició del burca

Finalment, en el debat sobre la prohibició del burca que ha omplert tantes pàgines aquest any, hi ha una clara majoria de diputats a favor de restringir el seu ús.

57 diputats (78%) són partidaris de prohibir el burca. Dins d’aquest grup, la majoria, 32 (44%), s’inclinen per la prohibició total, inclosa la seva presència al carrer; i 25 (34%) per prohibir el burca només en els centres i recintes de titularitat pública. Només 11 diputats són partidaris de valorar cas per cas i 1 de no prohibir-lo.

Les respostes són molt diferents a la pregunta general sobre els símbols religiosos. Per exemple, d’un 7% partidaris de la prohibició total, en el cas del burca es passa al 44%.

Per partits, pràcticament tots els diputats de CiU i del PSC s’apunten a la prohibició del burca, i els del PSC apareixen com a més partidaris d’una prohibició parcial del burca. En canvi, al PP coincideixen tots en una prohibició total, mentre que a ICV totes les respostes aposten per no fer una regulació general.

La darrera part que publicarem de l'enquesta tractarà sobre com veuen els diputats el fet religiós i com influeix en unes eleccions.

Enquesta de Catalunya Religió.cat als diputats catalans (I)

Enquesta de Catalunya Religió.cat als diputats catalans (II)