Vés al contingut
Catalunya Religió
bisbe-novell-casament
Fotografia: @silviacaballol

CR El bisbe emèrit de Solsona Xavier Novell s'ha casat per l'Església. La seva dona, Sílvia Caballol, ho ha anunciat aquest dilluns a través d'una publicació al seu perfil d'Instagram. En el seu escrit, Caballol ha explicat que Novell va obtenir la dispensa per casar-se per l'Església "gràcies a la misericòrdia del Sant Pare".

En el text que acompanya les quatre fotografies del casament de Novell, Caballol confirma que el papa Francesc va concedir la secularització a Novell per poder-se casar per l'Església. "He quedat admirada de la gran qualitat humana i espiritual del Papa", diu Caballol. 

La parella del bisbe emèrit de Solsona també assegura que regularitzar la situació canònica ha estat "un camí llarg", però que finalment s'han pogut casar com desitjaven.  

Sobre el fet de fer pública aquesta informació, Caballol reconeix que "molts haurien preferit ocultar-la". "Però sempre he cregut que si hom està convençut d'allò que fa i sent, cal apostar per la naturalitat, la normalitat i la transparència", diu. "Tampoc crec que l'ocultació que va acompanyar la renúncia del meu marit ara fa dos anys i mig fos, per a res, un encert", conclou.

 

En la seva publicació, Sílvia Caballol deixa clar que Xavier Novell "continua sent bisbe, però sense poder exercir el ministeri". I és així perquè penjar els hàbits, com se sol dir popularment a deixar la vida religiosa o secularitzar-se, no vol dir que es deixi de ser bisbe.

Una vegada es pren la decisió per deixar la vida religiosa, el procés ordinari per “penjar els hàbits” comença amb la redacció d’una carta a Roma demanant la secularització. El bisbe de torn encomana a un capellà que porti l'expedient del cas. Aquest capellà fa un conjunt d'entrevistes a la persona que demana la secularització. Hi ha de constar el currículum, com va decidir ser capellà, raons per deixar-ho, i la carta al Papa. El capellà que porta l'expedient s'anomena instructor, i també entrevista a la parella afectiva si n'hi ha i a altres persones. De tot plegat en fa un bon escrit que ha de signar el bisbe. S'envia l'expedient a Roma perquè ho mirin i decideixin. Un cop es rep de Roma la secularització l'ha de signar l'interessat i el bisbe. Conté un conjunt de prohibicions com per exemple no donar classes de teologia, o no exercir el ministeri. El Papa pot concedir una suspensió del ministeri, però no es deixa mai de ser capellà o bisbe.

En el cas dels capellans, també pot demanar la suspensió del ministeri un bisbe per a un prevere. Algú que hagi desaparegut i que de cop se sap que té parella, per exemple. En aquests casos aquest procés el fa nunciatura.

En el cas dels bisbes, la comunicació per demanar secularitzar-se es fa per carta, directament al Papa. La Santa Seu demana aleshores un contrast que allò que manifesta per escrit està fonamentat, per evitar que no hi hagi cap coacció i sigui una decisió lliure. Es tracta d’evitar allò de “miri, m’han obligat a escriure aquesta carta”. És en aquest moment quan la institució, el bisbat en aquest cas, pot suspendre el sou i la responsabilitat d’ofici, directament.

Ara, una cosa és demanar la suspensió del ministeri, i una altra cosa és demanar l’aixecament del celibat, dues coses diferents. Si la decisió ve motivada per una relació afectiva, i si un té la intenció de casar-se per l’Església, es fa aquesta petició. Normalment, si es dona la primera, es dona també la segona. Es considera, però, un acte de gràcia que fa el Papa, suspèn el ministeri perquè li ho demanen.

El “caràcter inesborrable” de l’ordenació

Penjar els hàbits, però, no comporta deixar de ser capellà o deixar de ser bisbe. Un capellà no ho deixa de ser mai, igual que passa amb un bisbe. L’ordenació sacerdotal o episcopal és un sagrament, com el baptisme o el matrimoni: no és un càrrec ni es pot desfer. En dret canònic es parla del “caràcter inesborrable amb què són marcats” en el cas de rebre el sagrament de l’orde.

Què vol dir que el Papa hagi acceptat la dispensa per casar-se a Novell? En aquest cas, significa que l’Església deixa de donar-li la potestat de l’exercici públic del ministeri i la persona deixa d’exercir-lo.

Temàtica
Territori

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.