Pestanyes primàries

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Catalunya no és una excepció en l'augment de casos d'islamofòbia a Europa. Des de l'atac terrorista a Barcelona s'ha produït un augment d'actituds discriminatòries i l'islam ha ocupat un espai creixent en els mitjans. Per aquest motiu l'auditori de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (FCRI) va acollir el VII Seminari sobre Xenofòbia sota l'eix temàtic de 'Democràcia i islamofòbia'. La jornada es va dur a terme en una data assenyalada, quan es complien els sis mesos de l'atemptat de la Rambla de Barcelona del 2017 en un intent de projectar llum a una situació complexa en la qual la comunicació hi té un paper protagonista. 

Va obrir l'acte el degà de la facultat, Josep Maria Carbonell, juntament amb tres representants d'institucions que vetllen activament per la diversitat i la convivència: Anna Balletbó, presidenta de la Fundació Internacional Olof Palme, Esther Niubó, directora de la Fundació Rafael Campalans i Josep Farré, director gerent de l'Institut Europeu de la Mediterrània.

Niubó va parlar de l'auge de la islamofòbia dels últims mesos: "A diferència d'anys anteriors hem vist un repunt de la islamofòbia, una onada d'odi a les xarxes socials, agressions físiques a persones musulmanes o atacs a mesquites". Farré va reafirmar la visió de Niubò a través de l'experiència d'una iniciativa que coordina l'Institut Europeu de la Mediterrània, l'Observatori de la islamofòbia. S'ha realitzat el monitoratge del tractament de l'islam en sis diaris espanyols pel gran impacte que tenen sobre l'imaginari col·lectiu. El balanç de l'estudi és concloent. Dels articles analitzats un 25% són obertament islamòfobs i un 30% afavoreixen una interpretació islamòfoba. Només un 50% es salven de la xacra de la discriminació. 

La nova onada islamòfoba

Xavier Casals, professor d'història de la mateixa facultat, va dedicar la seva intervenció a contextualitzar el debat. El professor va situar l'auge de l'última onada islamòfoba en els atemptats de l'11S a Nova York. A partir d'aquest moment, va explicar, l'extrema dreta ha assumit un discurs islamòfob que deriva en el mite d'Eurabia, un Occident conquerit per l'islam. A continuació va exposar un seguit de cartells de propaganda per exemplificar com es fomenta l'odi i la discriminació vers els col·lectius musulmans. Casals va explicar que aquest discurs ha permès una reinvenció a l'extrema dreta, que sempre havia estat de tradició antisemita. Amb aquest nou objectiu a batre s'obre cap a votants que sovint els defugien: el públic homosexual i femení que veu en l'islam una regressió de les seves llibertats.

"La dinàmica és més de coexistir que de conviure"

A continuació es va celebrar una taula rodona amb Mohammed el Amrani, innovador social i Jordi Viñas, alcalde de Salt, moderada per Míriam Díez, directora de l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura.  La directora de l'Observatori va obrir el debat mostrant un escenari d'islamofòbia vírica i de crisi de l'alteritat.

El Amrani, com a musulmà català i actiu emprenedor social, va aportar l'experiència personal des dels atemptats: "Jo estava convençut que vivíem en una societat diversa, plural, que el nostre model estava basat a entendre aquest context. Arran dels atemptats m'he adonat que no funciona tan bé com pensava. Crec que la dinàmica és més de coexistir que de conviure. El fonamental d'aquest problema és la por a preguntar i conèixer el que és diferent". Davant la pregunta d'un model de convivència que funcionés va respondre que no en coneixia cap: "Cal veure que fan els altres països. Hi ha també petites coses que es poden aplicar, no només les grans polítiques. El foment de la inclusió, és la capacitat de trobar un model que no entengui la ciutat com una cosa etèria sinó que treballi a les escoles, universitats o al carrer". El Amrani va ser especialment crític amb el llenguatge que s'empra en els mitjans, una terminologia que està assumida per la majoria, però que pot resultar incòmode, reduccionista i discriminatòria: "comunitat musulmana", "segona generació" o "integració" van ser alguns dels exemples. 

"30.000 habitants, 84 nacionalitats, 130 llengües"

Viñas va explicar la situació de Salt, un dels pobles de Catalunya amb més diversitat ètnica, nacional i lingüística. "És una població amb 30.000 habitants, 84 nacionalitats i 130 llengües. Davant d'aquesta realitat ens plantegem com ho podem fer perquè això sigui un element de convivència i una oportunitat per al municipi. A Salt intentem fer actuacions des d'una perspectiva global, transversals en diferents àrees d'actuació: educació, servei social, urbanisme". És un problema, va afirmar, que s'ha d'encarar des d'una perspectiva general. "Determinades polítiques o models sabem que no les hem de copiar per no arribar a situacions com les que trobem d'Alemanya o França. Es necessiten polítiques de convivència. Tothom s'ha de sentir ciutadà, independentment de la cultura i la religió. Hem d'acceptar que hi ha diversitat".