Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Fundació Joan Maragall) Una conferència de la religiosa dominica Véronique Margron, presidenta de la Conferència de religiosos i de religioses de França ha pronunciat la lliçó inaugural del curs de la Fundació Joan Maragall (FJM). L’acte ha coincidit amb el relleu en la presidència de la FJM que ara ha assumit el físic i poeta David Jou.

Margron (Dakar, 1957) ha parlat de les “Crisis a l’Església catòlica. Com ens en podem sortir?”. S’ha centrat en la crisi dels abusos a l’Església, de la qual s’ha mostrat molt crítica,  i ha dit que “no és temps de fer moral”, i que l’Església “ha de promoure el lloc de les dones”. Per Margorn “cal transformar la crisi en mutació, i cal un canvi d’estil”.

La primera obligació de l’Església és “dessacralitzar la figura del sacerdot, deconstruir el sistema clerical, no per destruir, sinó per inventar una altra manera de fer canviar l’estil de l’Església”, ha proposat que es revisi “l’exercici del poder en el si de l’Església – servei, no poder-; és un moment de veritat”. Per portar-ho a terme, Véronique Margron ha detallat 12 propostes de treballs.

La presidenta de la Conferència de religiosos i religioses de França és llicenciada en Teologia –especialitat Moral- i ex degana de la Facultat de Teologia de la Université Catholique de l’Oueste d’Angers, i col·labora al diari La Croix i les revistes Panorama i La Vie,

 

Un Centre Cultural Cristià a Barcelona

La Fundació Joan Maragall inaugura el curs 2019-2020 amb el relleu a la presidència. El doctor David Jou, membre del Patronat de la FJM des de 1993 i fins ara vicepresident, pren el relleu del doctor Josep Maria Carbonell, que n’ha estat president els darrers vuit anys. Jou ha agraït la seva dedicació “intensa i fructífera des dels seus inicis, combinant la seva activitat política amb el seu compromís cristià, social i intel·lectual”. “Ha contribuït enormement al dinamisme de la Fundació, tot lluitant en molts fronts per a aconseguir-ne un finançament que permetés desplegar, tant com fos possible, els seus objectius de diàleg entre cristianisme i cultura”, ha afegit el nou president de la FJM durant l’acte d’inauguració de curs, que ha tingut lloc a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, en presència del bisbe auxiliar de Barcelona Sergi Gordo.

David Jou, que ha agraït també la confiança del Patronat de la FJM i del cardenal de Barcelona, ha explicat que la Fundació ha tingut un paper molt important en la seva formació, i que la seva aportació –ara com a president- aspira “a la continuïtat i a mantenir en el possible la intensitat i el nivell d’exigència de l’activitat de la Fundació, un compromís notable i difícil”.

“El nou impuls a donar a la Fundació –ha dit David Jou-, d’acord amb les aspiracions i reflexions del Patronat, es basa essencialment en tres punts: potenciar els seminaris de la Fundació i la seva visibilitat pública, accentuar la sintonització amb les preocupacions d’actualitat, i ampliar la seva faceta internacional”. Jou ha recordat que la FJM compta amb sis seminaris interns, dedicats a patrimoni sacre, història i religió, comunicació i Església, lectura i interpretació de la Bíblia, desenvolupament integral i doctrina social de l’Església, i ciència i espiritualitat, que estan constituïts per unes 10-12 persones especialment actives en aquestes camps, i “pretenen mantenir-se al dia de les noves tendències i noves preocupacions, anar desenvolupant –en el possible- alguna aportació pròpia, i difondre mitjançant algunes sessions públiques els resultats de ses seves conclusions”.

El president de la FJM ha avançat que en el decurs d’aquest curs 2019-2020 donaran més pes a la pàgina web -de la qual ja es pot descarregar gratuïtament els Quaderns-, “enriquint-la amb més continguts”; també ha dit que la FJM “vol fer algunes sessions que donin veu a representants molt joves, perquè ens expliquin les seves inquietuds de diversos tipus, i els mitjans digitals a través de les quals les viuen i les propaguen-; incrementarem l’atenció a les arts plàstiques i a la creació d’imaginaris per a la representació simbòlica de la temàtica cristiana”.

Igualment, David Jou ha remarcat que la FJM enfortirà els vincles internacionals, a través de la participació a Pax Romana, a la Xarxa Europea de Centres Culturals Catòlics, i en l’Acadèmia Europea de les Religions, la qual cosa “estimularà a estar al dia en els corrents internacionals, i a participar-hi i intervenir-hi tant com puguem”. Finalment, ha destacat que “perseverarem en la feina editora que fem des de fa anys, tant en la col·lecció de llibres i de Quaderns, com en la responsabilitat editorial de la revista Qüestions de Vida Cristiana; i també en la idea de promoure i dinamitzar un Centre Cultural cristià prou visible i actiu a Barcelona, amb la participació d’altres entitats culturals relacionades amb l’Església, prenent com a referència –en la mesura de les nostres capacitats més limitades- els centres culturals dels Bernardins a Paris, San Fedele a Milà o San Domenico a Bolonya”.

De les activitats del curs 2019-2020, el president de la FJM ha destacat l’Aula Joan Maragall, que se celebrarà el 7 de maig de 2020. Anirà a càrrec de la filòsofa i teòloga Lucía Ramón i versarà sobre el tema: “Feministes agnòstiques i feministes cristianes: un diàleg inexplorat”.

 

Ajut a la formació per a Sergi Castellà

A la part final de l’acte s’ha donat a conèixer l’Ajut a la formació –de 6000 euros- que concedeix la Fundació Joan Maragall, i que ha estat per a Sergi Castellà Martínez, amb estudis d’Humanitats i Màster d’Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament (UPF) i Premi Extraordinari de Fi d’Estudis (2016). El treball porta per títol “Eixos principals d’interrelació de la recepció lul·lista contemporània i el pensament poètic i religiós”, i que serà dirigit per Amador Vega (UPF).

“El meu propòsit –ha dit Sergi Castellà- aspira a descriure quin coneixement del pensament lul·lià tenien al seu abast els religiosos catalans de les tres primeres dècades del segle xx, quan les primeres edicions catalanes modernes tot just començaven a imprimir-se i a distribuir-se, i Llull era retrobat com a escriptor, el primer i millor de la literatura catalana, però també com a referència filosòfica i teològica dúctil per a interpretar el present. Per a poder comprendre amb esperit crític la sensibilitat i la visió del món d’aquests erudits, faré un estudi a fons dels materials bibliogràfics dispersos però conservats per biblioteques catalanes i europees, com al Centro Italiano di Lullismo de Roma o al Raimundus-Lullus-Institut de Friburg de Brisgòvia, amb la intenció de poder posar en relació l’estat de les incipients investigacions lul·listes i el pensament religiós pròpiament contemporani”.

“Amb aquest aspecte de la recerca espero poder contribuir al major coneixement d’un període històric, i a posar en valor els fonaments filosòfics que permetrien el ressorgiment de la recepció lul·liana, no només de tall acadèmic sinó també de tipus poètic i creatiu, de la segona meitat del segle xx i de l’actualitat”, ha explicat Sergi Castellà.