“A tots ens cal tenir una mà que ens sostingui quan les coses no van bé”

(Ramon Bassas –CR) Un bon dia el dissenyador gràfic Jonathan Navarro i la seva dona, la Marta López, que treballava en comerç exterior, van decidir deixar les seves feines per anar a estudiar a la Facultat de Teologia SEUT i van acabar sent ordenats i instal·lats com a pastors de la Primera Església Protestant a Rubí, ell, i de l’Església Protestant del carrer Tallers, a Barcelona, ella, que pertanyen a l’Església Evangèlica de Catalunya (EEC), la qual també presideix Navarro. “L’EEC és un Presbiteri de l’Església Evangèlica Espanyola, una de les esglésies protestants més antigues de l’estat, i que per simplificar direm que som la unió de les esglésies presbiterianes i metodistes que van ser fundades a finals del s. XIX”, m’aclareix perquè, com a bon catòlic, ignoro moltes coses dels nostres germans protestants.

El pastor Navarro és vocal de la junta directiva de Frater-Nadal, un servei d’atenció als més necessitats sorgit de la seva església que només tanca dues setmanes a l’agost “però de forma planificada, traslladant les famílies que serien ateses en aquells dies cap a les setmanes anteriors o posteriors en les que ampliem l’horari” —m’aclareix.— “Ara bé, el servei d’urgència, si ens reclamen els serveis socials de l’Ajuntament, funciona els 365 dies de l’any”. Doncs bingo. Un altre servei que no tanca per vacances i que s’escau en aquesta secció.

—Com va sorgir Frater-Nadal?

—Frater-Nadal Servei Social Evangèlic va començar sense moltes pretensions, per respondre a les necessitats de mitja dotzena de persones que passaven per la nostra comunitat amb mancances econòmiques. Sense cap nom encara adquirit, ni entitat establerta encara. És la conseqüència de la nostra fe cristiana i concretament de la nostre tradició metodista, els valors de la qual se centren en la recerca de la justícia social, la igualtat d’oportunitats pels nostres ciutadans, la llibertat de consciència i fe, la inclusió dels exclosos i dels migrants, i la solidaritat activa, valors que hem vingut desenvolupant a la nostre ciutat de Rubí des del 1881.

—Quan va ser, més o menys?

—Devia ser cap a l'any 2000, amb la creixent migració, tant d’Amèrica Llatina com del Marroc. Ens comencem a veure desbordats pel gran esforç que requeria atendre a totes les persones que acudien a l’església demanant ajuda, així és que decidim començar el camí de crear una institució pròpia a banda de l’església, amb la seva pròpia junta administrativa que pogués dedicar-s’hi plenament. L’any 2017 vam ser declarats entitat d’utilitat pública. Per mi, Frater-Nadal no deixa de ser un altre espai de la pastoral, diferent, perquè ni tan sols la gran majoria dels nostres voluntaris són de fe protestant; però poc importa això, tots som al mateix vaixell de la vida, i a tots ens cal tenir una mà que ens sostingui quan les coses no van bé.

—I com funciona?

—Som al carrer del Doctor Gimbernat 44, de Rubí, i desenvolupem en un programa d'atenció primària de distribució d'aliments, calçat i roba per a persones necessitades derivades pels Serveis Socials de l'Ajuntament de Rubí, i esporàdicament a altres persones en situació de precarietat urgent. Tanmateix els nostres usuaris reben informació i orientació per poder adreçar-se als diferents serveis socials, municipals o de la Generalitat. I quan és possible oferim formació per a la recerca laboral, així com per a adquirir coneixements de l'idioma català en el cas dels migrants. Durant el 2020 la nostra entitat va atendre 3462 beneficiaris, que van rebre 267.797 Kg. d’aliments, entre d’altres ajuts.

—Deveu haver notat la pandèmia, oi?

—Sí, hem hagut d’atendre més gent, ja que moltes persones van perdre la feina, o van haver de tancar el seu negoci. Ara, pels protocols, intentem tenir el mínim d'usuaris possibles presencialment, i per això hem d'organitzar cues al carrer, cosa que sempre comporta molèsties a tothom, a més de no ser desitjable. Sort que hem rebut un gran suport per part de l'Ajuntament de Rubí, que en tot moment ens ha proporcionat tot el material que hem necessitat, com mascaretes, o gel hidroalcohòlic entre d'altres.

—I com encareu el futur?

—Entenem que cal anar més enllà, especialment en temes de formació orientada a les necessitats empresarials de l'entorn de la ciutat de Rubí, tot i queque estem tenint problemes per aconseguir els fons necessaris per poder-ho oferir. D'altra banda, aquest curs esperem que comenci un esplai amb vocació que acabi esdevenint un centre obert per als fills i filles dels nostres usuaris, tot i que el desenvoluparà un altra entitat de la nostra església, "el Far", que fa més de 30 anys treballa amb la infància a ciutats com Santa Coloma de Gramenet, o la Llagosta.

—Sens dubte, aquest servei està inspirat en la fe. Què és la fe per vostè?

—Principalment confiança en Déu i seguiment a Jesucrist: la fe ens informa, però sobretot ens forma, ens modela conforme a la imatge de Jesús. Per tant la fe ho és tot en la construcció de la meva identitat, qui soc, i cap on vaig. No puc saber quins compromisos tindria si no tingués fe, però sí que puc dir que tot el que faig, és per causa de la fe. I fem amb esperança, la fe sempre porta a l’esperança de que les coses petites que fem, puguin afectar positivament al nostre entorn, i tenir un món més humà, o diví, qui sap.

—Com el podem ajudar, pastor Navarro?

—Penso que cada lector, tots nosaltres, tenim la crida de mirar el nostre món amb els ulls de Jesús, veure el patiment humà i fer-lo nostre, fugir de la indiferència, i considerar a aquell que no voldríem a taula, el nostre proïsme, el nostre germà, la nostra germana. A partir d’aquí, qualsevol petita acció, com la petita llavor, pot ser una acció poderosa fruit de la gracia divina. Si tots fem passes en aquest camí de vida, tots serem ajuda. I pregar, pregar per un món trencat, la pregària ens ajuda a ser més conscients de la nostra crida.