Vés al contingut

notícies relacionades

“Treballar a Càritas és un repte i un regal”

(Ramon Bassas –CR) Càritas Barcelona té tres espais polivalents actius a Barcelona l’Hospitalet i Santa Coloma i aquest setembre n’obren un quart a Badalona. “El projecte està pensat per donar resposta els dotze mesos l’any, però l’activitat cal que sigui organitzada i proposada a partir de les necessitats de la comunitat” ens informa la Mireia Milián, responsable del programa de famílies i infància d’aquesta entitat diocesana, que tampoc tanca per vacances.

“La meva pregària transcorre tot restaurant una capella o netejant una imatge”

(Ramon Bassas –CR) En Roger Cortina diu que no té cap necessitat de fer vacances i quan en fa, comptades vegades, té bastant a veure “amb la seva vida”. I la seva vida, rotundament, són les imatges religioses. Regenta un establiment “dels pocs que queden a Catalunya" dedicat a la venda i restauració d'imatgeria religiosa, objectes litúrgics i de culte, a Berga.

“Com a rector de Lloret de Mar, ja acostumo a fer ‘vacances’ tot l’any a la Costa Brava”

(Ramon Bassas –CR) Lloret de Mar té uns 39 mil habitants censats i a l’estiu n’hi han de sumar cap a 16 o 17 mil més d’estacionals, segons l’Idescat. En un municipi on tanta gent treballa quan la majoria som de vacances, ens preguntàvem si al rector li passava el mateix. I així és. “A l’estiu, de juny a setembre, l’activitat de la parròquia es transforma notablement, sense disminuir per res la feina”, ens comenta Martirià Brugada, rector de la parròquia de Sant Romà des de 2017.

“Amb l’ACO entenc alguna cosa que em costava abans: El Regne de Déu”

(Ramon Bassas –CR) La Maribel Matilla fa deu anys que és de l’Acció Catòlica Obrera (ACO) però fins aquest estiu no ha pogut participar als exercicis espirituals que el moviment celebra cada agost. “Fer-los en família, si no hi ha el mateix interès comú en fer aquesta aturada i treball interior, és difícil.

“No podem tornar ‘al món d’abans’. Les nostres vides han de trobar un sentit i qualitat”

(Ramon Bassas –CR) El germà Pere és membre de la comunitat ecumènica de Taizé des de fa cinquanta anys. “Vaig conèixer la comunitat pels escrits del germà Roger, el fundador, en aquest petit poble del sud de la Borgonya, a uns cent km. al nord de la ciutat de Lió. Amb un equip de la parròquia vàrem venir per participar en una trobada, va desvetllar-me molt, va eixamplar la meva mirada sobre el món, vaig començar a pensar que potser em podria quedar... la resta son coses de l’Esperit!”, em comenta.

“Treballar al Lloc de la Dona va ser com tornar als orígens de la meva fe”

(Ramon Bassas –CR) “El col·lectiu de dones que exerceixen prostitució està molt invisibilitzat i estigmatitzat però darrera hi ha les històries i les vides d’unes dones plenes d’humanitat, de fortalesa, de capacitat de lluita i superació personal, que, en la majoria dels casos, s’han iniciat en aquesta activitat com a mecanisme de supervivència” —diu d’entrada la Mar Galceran, coordinadora tècnica del Lloc de la Dona, al barri del Raval de Barcelona, des de fa sis anys.

“Quan mireu els vaixells del port, penseu que dins hi ha persones que passen mesos fora de casa”

(Ramon Bassas –CR) “El lema de l’Apostolat del Mar és: ‘La teva llar lluny de la llar’ i expressa perfectament el nostre objectiu: donar suport a la gent de mar” —em diu així de clar en Ricard Rodríguez-Martos, un diaca permanent que és al capdavant de l’Apostolat del Mar de Barcelona des de l’any 1983. “Quan em preparava per a ser ordenat de diaca, el cardenal Jubany, aleshores arquebisbe de Barcelona, em va dir: ‘Tu, capità de la marina mercant i ara diaca, t’encarregaràs de l’Apostolat del Mar. I fins ara”.

Veure la fe

monogràfics

MONOGRÀFIC