El Servei Jesuïta a Migrants defineix els CIE com a “centres sinistres de primera acollida i recepció”

(Santi Torres –Migra Studium) A mesura que avançava la presentació de l'Informe CIE 2016 del Servei Jesuïta a Migrants l'ambient es va anar omplint d'una barreja d'indignació i tristesa davant les dades que s'anaven donant des de la taula. Algunes de les persones que assistien a l'acte eren voluntàries del grup de visites del Centre d'Internament d'Estrangers de Zona Franca, però tot i conèixer de primera mà i per pròpia experiència el contingut de l'informe, no deixaven d'assentir i reconèixer-se en el que es deia.

Precisament l'agraïment als voluntaris i voluntàries va ser l'eix de la presentació que va fer M. del Carmen de la Fuente, directora de la Fundació Migra Studium, en el marc d'aquesta presentació, el dijous 15 de juny a Barcelona. Durant l'any 2016 més de 50 voluntaris van realitzar 1.741 visites a 658 persones, un volum d'informació important que és el que permet contrastar i interpretar les dades oficials, freqüentment fredes, barrejades i presentades de manera que velen més que no pas revelen la realitat. Les visites amb el contacte humà, persona a persona, proporcionen una informació que moltes vegades no té res a veure amb allò que presenta l'administració a través dels seus contractes i papers.

"Centres sinistres de primera acollida i recepció"

Una part important de l'informe, així ho va destacar un dels seus autors, Santiago Yerga, era analitzar precisament la contractació al voltant del CIE, una contractació que durant el 2016 va pujar a 20 milions d'euros. Yerga va definir els CIE com a “maquinàries econòmiques i administratives ben greixades”. Sobre el paper es garanteixen qüestions bàsiques com assistència sanitària, alimentació i assistència social integral, però en la pràctica els voluntaris aprecien greus deficiències que afecten a la dignitat de les persones visitades.

No obstant, aquest no va ser l'únic aspecte que Santiago Yerga va destacar, sinó la deriva dels CIE com a centres de “primera acollida”, on persones recentment “interceptades” en pastera són internades automàticament en els CIE, sense mirar la seva situació, la seva edat ni si poden ser realment expulsades. Això va portar l'advocat de l'entitat Pueblos Unidos-SJM a qualificar als CIE de “centres sinistres de primera acollida i recepció”. Llocs on les persones són internades fins a poder ser alliberades o derivades a projectes d'acollida portats per entitats socials. Això constitueix una autèntica desviació de la funció per la qual han estat creats aquests dispositius, convertint-los en un engranatge més de l'estratègia política de perseguir i criminalitzar la immigració.

Els voluntaris troben persones profundament desorientades i espantades

Irina Arsova, del grup de voluntaris de Migra Studium que visita el CIE de Zona Franca, també va insistir en la mateixa idea de la inadequació dels centres com a llocs de primera acollida per a persones acabades d'arribar en pastera que no coneixen l'idioma, que es troben profundament desorientats i espantats i que de sobte es veuen reclosos en una “mala presó”. El treball dels voluntaris és molt important en aquests primers moments, ja que l'única informació que reben els interns és moltes vegades la que els proporcionen els seus mateixos companys que porten reclosos més setmanes. Una informació que no inclou sovint el coneixement dels seus drets, o la manera de realitzar les queixes o de presentar els recursos per acollir-se a la protecció internacional.

Per Irina tampoc l'alliberament tal com es gestiona en els CIE suposa un acabament “feliç” de les dificultats. Algunes persones són alliberades sense un mínim d'informació que els permeti acudir als recursos socials adients a la seva situació i això quan, sobre el paper, aquest alliberament hauria de fer-se amb unes determinades garanties per a la persona.

Exposar les persones a més dolor

Finalment va intervenir Antonio Madrid, professor de Filosofia del Dret i coordinador general de Dret al Dret, una clínica jurídica de la Universitat de Barcelona. Una de les línies de treball de professor Madrid és precisament l'estudi de la relació entre el fenomen del sofriment i el dret i la política, i és per aquesta raó que va ser convidat a la presentació de l'informe. Per a ell l'existència dels CIE és un exemple clar de com quan es neguen drets s'exposa més i més a les persones a les fonts de patiment. Una experiència de patiment i dolor com pot ser la que comporta de per si el procés migratori, es veu augmentada per unes lleis que no van en la direcció de mitigar-lo sinó en la direcció d'exposar les persones a més dolor.

Per això animava a preguntar-se i a preguntar-nos contínuament que fem davant, no només les fonts naturals del patiment (malalties, desamors, dolor físic...) sinó vers aquelles fonts de patiment creades per les mateixes estructures humanes. “Perquè –concloïa– els CIE no són una cosa natural, són estructures polítiques i socials creades per éssers humans”. La visió del professor Madrid, concloent l'acte, va donar context filosòfic a la realitat vivencial i jurídica que s'havia exposat des de la taula. A un li ressonava la pregunta “què fem per alleujar el dolor?”, a aquella altra d'arrels bíbliques que no para de ressonar a través dels segles “On és el teu germà?”.

L'informe que es va presentar a Madrid el 8 de juny i a Barcelona el 15, segueix recorrent tot Espanya, denunciant i sensibilitzant a la vegada perquè no ens resignem a considerar l'internament o l'expulsió exprés com a les úniques maneres possibles de gestionar la immigració. El document és fruit del treball de les entitats que formen part de la xarxa del Servei Jesuïta a Migrants i que visiten i donen suport a persones internades als CIE de l'estat espanyol.