Vés al contingut
Catalunya Religió
Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri-CR) No és el primer homenatge i molts reconeixements ja se li van fer en vida. Però era l’homenatge que faltava al monjo de Montserrat Lluís Duch. El president de la Generalitat, Quim Torra, va presidir acompanyat de l’abat de Montserrat, Josep M. Soler, l’homenatge institucional que s’ha celebrat aquest dijous al vespre al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Mort el passat novembre, s'ha reconegut el seu servei intel·lectual com un dels pensadors més singulars, destacats i prolífics del pensament contemporani a Catalunya.

En tots els parlaments ha aparegut un dels termes que s’ha fet més popular del pensament de l’antropòleg Lluís Duch: "emparaular". La necessitat humana de donar nom a les coses perquè prenguin sentit. Un terme que també enllaça amb la necessitat d’enroanar i de dialogar d’una manera raonada. En aquest sentit, el president Torra ha insistit en la necessitat “d’’emparaular’, de parlar, de dialogar, però ens convenen —en tots els ordres— diàlegs en profunditat, no pas cosmètics i de cara a la galeria”.

Una realitat contraposada al “llarg període electoral, en què han proliferat, com males herbes, paraules esmolades com ganivets i on ens hem embardissat amb frases tretes de context, ve de gust recobrar la calma i la serenor, el temps”. És quan “falten les paraules, que s’abona el camí a la confrontació i a la violència. El diàleg ha de ser sempre possible”.

L’acte, promogut per la Fundació Joan Maragall, s’ha celebrat coincidint amb la presentació del monogràfic de la revista Qüestions de Vida Cristiana (núm. 263) dedicat al pare Lluís Duch. Un volum que també agraeix la col·laboració d’un dels autors més habituals de la revista, en la que hi va publicar 77 articles.

Felicitació a Tarragona

El president Torra ha reconegut la importància del llegat del pare Lluís Duch i el treball de totes les institucions que han contribuït a difondre la seva obra. A la Fundació Joan Maragall l’ha encoratjat a “perseverar en la tasca de normalitzar les relacions entre cristianisme i la cultura dels nostres dies”. I a iniciatives com Qüestions de Vida Cristiana, les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, i la comunitat benedictina de Montserrat, les ha reconegut com a “planter espiritual i intel·lectual de casa nostra, també en moments ben difícils de la nostra història”.

En aquest context, ha recordat que dissabte Tarragona rebrà el nou arquebisbe Joan Planellas, amb el qui s’ha excusat personalment per no poder assistir a l’acte a la catedral. Torra s’ha felicitat pel nomenament i li ha desitjat “que serveixi a l’Església i al seu país, Catalunya, amb tota la seva força i amb tota la seva fe”.

Cultura, cristianisme i país

L’abat de Montserrat, Josep M. Soler, ha recordat del pare Lluís Duch que sempre “posava la seva intel·ligència penetrant i la seva visió de les coses a disposició dels altres”. El més rellevant, és que “tant a nivell eclesial com civil, ell ho vivia com un servei a l’Església i la societat, per ajudar-la a pensar, a analitzar les situacions, a aprofundir”. Ha explicat que ell mateix, davant de certes situacions o de certs corrents de pensament, li demanava a Duch que li exposés com ho veia ell: “I la seva exposició sempre m’era il·luminadora per comprendre aspectes de la realitat”.

Monjo de Montserrat, “en la base del seu pensament hi havia la seva fe cristiana”. Per això l’abat ha recordat un llegat que no ha quedat recollit, les homilies de cada diumenge a quarts de nou a Montserrat: “És llàstima que aquestes paraules no hagin quedat registrades, però estic segur que van fer molt de bé a qui les escoltava”.

L’abat ha remarcat que “ara ens queda la seva obra” i que ha d’ajudar a reflexionar i a analitzar la realitat. Això, “serà bo per la cultura i la vida del nostre país” i “serà bo per superar la superficialitat instal·lada en tants àmbits”.

El president de la Fundació Joan Maragall, Josep M. Carbonell, ha definit el pare Lluís Duch com “un dels testimonis cristians més significatius i agosarats dels darrers anys al nostre país” i “un mestre de les ciències de l’esperit”. La seva formació en antropologia, filosofia, teologia, fenomenologia l’ha convertit en “un dels pensadors catòlics més significatius del diàleg fe i cultura, de la voluntat constant i esperançada de la possibilitat d’un diàleg sincer i creïble entre el pensament cristià i tot el món cultural de la contemporaneïtat: si algú ha representat aquest diàleg és el pare Duch”.

Carbonell també ha subratllat que “la seva denúncia de l’actual desemparaulament religiós procurava, i encara ho fa ara, evitar un buit molt perillós que tanqui l’Església en una subcultura eclesiàstica molt allunyada del missatge evangèlic”.

L’acte l’obert el director de la revista Questions de Vida Cristiana, Miquel Calsina, presentant el número dedicat a Lluís Duch, i la doctora en filosofia Mar Rosàs ha fet un una càlida semblança acadèmica i personal del pare Duch. Un pensador i monjo que va “merèixer el respecte més absolut de tothom, creients i no creients, cosa que em sembla summament difícil d’aconseguir”. En diversos grups d’estudi i conversa va demostrar com “tenia l’habilitat de saber respondre amb una deliciosa erudició i, alhora, saber guardar silenci davant de l’incomprensible i saber identificar el que ell anomenava 'l’ambigu' —el caràcter ambigu de l’home, i de tants fenòmens”. L'acte s'ha tancat amb el Cant dels Segadors.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.