Sant Sebastià: màrtir i icona gai

CR El 20 de gener se celebra la festivitat de Sant Sebastià. Un màrtir de l’Església catòlica que, segons expliquen els escrits de l’època, era un soldat romà que es va convertir, en secret, al cristianisme. La història no acaba aquí, Sebastià és un sant amb moltes peculiaritats. Per exemple, és un dels sants més representats en la història de l’art. Per què?

En les lluites, Sebastià animava als seus companys a través d’actes d’amor i caritat. Això va fer que molts d’ells es convertissin també al cristianisme. Quan Sebastià és descobert, les autoritats romanes intenten que renegui de la seva fe. Davant de la resistència del sant, els romans l’executen lligant-lo a una columna i disparant-li fletxes fins a la mort. Miraculosament, diuen, sobreviviu i es recupera per complet. No content amb això, Sebastià torna davant del rei per recriminar-li la seva conducta impassible i és llavors quan és condemnat un altre cop i, en aquesta ocasió, és mort a bastonades.

Fins aquí, la història d’aquest màrtir no se surt de l’habitual. Però, el gran interès que desperta Sebastià no es deu a la seva mort, sinó a les recreacions literàries i artístiques que la seva figura ha inspirat. Les representacions tradicionals del sant són de soldat romà, vestit i amb barba. Alguns exemples els trobem a l'església de San Pietro in Vincoli a Roma, amb una imatge del segle VII. També, més a prop, el gòtic català. N'hi ha més d'un al MNAC, a sant Jeroni de la Murtra o el retaule de Sant Sebàstia i Santa Tecla de la catedral de Barcelona. Però hi ha també una altra iconografia posterior que fa que sant Sebastià esdevingui un símbol dins la comunitat LGTBIQ+ des del segle XIX fins a l’actualitat.

A partir del Renaixement, es comença a representar a sant Sebastià en la seva primera execució. Artistes de la talla de Botticelli, Tintoretto o Guido Reni el retraten com un jove nu travessat per fletxes. El sant és un home bonic dibuixat amb una anatomia que recorda la bellesa clàssica de l’Antiga Grècia. El cànon de l’home perfecte amb equilibri de formes i proporcions.

L’autor Xosé Manuel Buxán, professor de la Universitat de Vigo, afegeix: “El segle XX va ser una època de reivindicació per la bellesa masculina que, a conseqüència del masclisme, era motiu d’escarni”. Fins aquell moment, la representació de l’home havia de ser dura, brusca i bruta. Per tant, la imatge d’aquest sant es converteix en una reivindicació a favor de la bellesa masculina.

Per altra banda, el decadentisme, moviment cultural de principis del segle XX, és essencial perquè la influència de les obres del sant arribi a l’actualitat. La seva figura és el representant perfecte del moviment perquè engloba l’esteticisme pur, la celebració de l’ambigüitat sexual, el plaer per la perversitat implícita en el martiri i per ser una metàfora de l’exclusió social.

La comunitat LGTBIQ+ agafa aquesta història com a pròpia, segons l’autor Richard A. Kaye, doctorat a la Universitat de Princeton. Es veu en el màrtir la representació del desig i també, una metàfora de la discriminació que viu la comunitat per part de la societat.

Hi ha qui també veu en l’expressió del sant un component eròtic. En les diferents pintures, no es percep amb claredat si el sant sent plaer o dolor mentre és travessat per fletxes. Aquesta ambigüitat desperta, per a alguns, la sensualitat de l’escena.

La influència de sant Sebastià en la història de l’art

Sebastià ha influït en moltes branques artístiques, com la música, la pintura i el teatre. El compositor Claude Debussy va estrenar el misteri musical ‘El martiri de Sant Sebastià’ amb un llibret de Gabriele D’Annunzio. L’icònic duo de Federico García Lorca i Salvador Dalí també van compartir dibuixos i papers fent referència al sant, forma que troben els dos artistes per comunicar-se en el seu propi llenguatge cultural. Dalí va anomenar sant Sebastià al seu primer escrit de gran potència lírica en resposta a la Oda a Salvador Dalí de Lorca.

El màrtir també va fer la incursió en el cinema de la mà de Derek Jarman amb la pel·lícula Sebastiane, on s’emfatitza en la bellesa dels cossos del sant i dels soldats que l’acompanyen.

També en el llibre Confessions d’una màscara de Yukio Mishima, un retrat de sant Sebastià és determinant perquè el personatge principal descobreixi la seva sexualitat.