Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Laura Mor –CR) Avui parlem de l'esforç que està fent una comunitat cristiana perquè una festa nascuda de la societat civil al voltant de la llegenda de sant Jordi, inclogui la dimensió interior i transcendent del personatge històric. En concret, ens fixem en la vila de Montblanc que, des de fa més de trenta anys, organitza la Setmana Medieval de Sant Jordi. Els actes comencen aquest dimarts 23 d'abril i s'allarguen fins diumenge 5 de maig.

“Valorem molt positivament que es faci aquesta festa, però no volem que s'oblidi que darrera hi ha un personatge real”, apunta Simó Gras, plebà de Montblanc. Aquest dimarts a la tarda, en el marc dels actes de la setmana medieval, se celebra la missa solemne a Santa Maria la Major. L'acte religiós compta amb la participació de la comitiva reial de la festa, els campaners i organistes de Santa Maria i la Coral Flor de Lis. Després de l'Evangeli, es llegeixen les actes del martiri de sant Jordi. És una manera de recordar el sant històric i no tant el personatge llegendari. “Les llegeix el rei, per donar-li solemnitat”, explica el plebà. La intenció de la parròquia és anar un pas més enllà de la llegenda, sense restar valor a la festa civil.

Honor, valentia i capacitat de resistir

Sant Jordi ha influït en molts països i cultures. En grec Γεώργιος (Georgios), Jordi significa “qui treballa la terra”. L'any el 1456 la Generalitat de Catalunya proclama sant Jordi patró del nostre país. Però també ho és de molts altres indrets com Rússia, Geòrgia, Txèquia, Ucraïna o, sense anar més lluny, d'Anglaterra i Portugal. El màrtir que mor assassinat sota les ordres de l'emperador romà Dioclecià per no abjurar de la seva fe, el personatge històric del segle III, és el que reivindica la comunitat cristiana de Montblanc.

Respon a la figura d'un heroi cristià. Quines virtuts volen destacar a la comunitat de creients? “Les virtuts heroiques que intentem subratllar són les de l'honor, la virtut d'intentar ser fidel a les pròpies conviccions i creences; la virtut de la valentia o de la fortalesa, davant dels múltiples embats, la capacitat de resistir i de lluitar contra el mal”, explica Simó Gras.

En aquests valors el plebà llegeix actituds interessants per al món d'avui: “Quan tot sembla fluctuant, que tot és igual i relatiu, sant Jordi s'erigeix com una figura amb conviccions, amb valors, amb principis, amb virtuts; i no només les té sinó que les sap posar a la pràctica”. Són aquests els elements que la Parròquia de Montblanc vol posar de relleu en l'àmbit de la pastoral i la catequesi amb infants i joves.

El vincle Montblanc i sant Jordi

Montblanc és el teló de fons de la Setmana Medieval de Sant Jordi des de fa més de 30 anys. El 1988 se'n celebra la primera edició. Es tracta de l'única setmana medieval de Catalunya dedicada al sant. Això la fa singular. El món cultural i comercial de la vila s'ha fet seu el relat. S'emparen en la referència que el folcklorista Joan Amades va fer de Montblanc en el Costumari català editat el 1952. Amades situava la llegenda del cavaller, el drac i la princesa en aquesta vila de la Conca de Barberà.

El president de l'Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi, Joan López, reconeix que “en un 99% és una festa popular”. No s'hi fa cap lectura religiosa, més enllà dels actes proposats dins l'església. Anys enrere havien inclòs en el programa d'actes de la Setmana Medieval l'espectacle 'Sant Jordi l'endemà'. L'entitat imaginava el moment en què el personatge llegendari, després de salvar la princesa, ha de decidir entre la proposta de casar-se amb ella o seguir consagrat a Déu.

Després de la lluita interior i de pregar a Déu, fa la petició als vassalls del rei que preguin per ell i honorin a Déu. I ell marxa a predicar la bona nova a d'altres terres. López recorda que, en aquest espectacle que ara tenen “en nevera”, es veia un Sant Jordi introspectiu: “El personatge resa i veu que el que ha de fer és escampar el missatge, no es deixa temptar”. Avui, en canvi, el relat de la llegenda acaba tal com l'expliquen els contes infantils. No s'hi explicita cap lectura religiosa, sinó una relació amorosa dels protagonistes, que marxen tots dos a cavall.

Un complement a la festa civil

“L'Església intentem que una festa que neix de l'àmbit civil tingui una reminiscència religiosa”, apunta Simó Gras, plebà de de Montblanc, de manera que “la festa civil inclogui elements religiosos, quan no ho feia en el seu origen”. Un esforç que compara a la dinàmica dels primers cristians.

Entre les aportacions que els creients han fet a la Setmana Medieval hi ha la missa gregoriana. A recer d'aquesta iniciativa particular, i de forma estable, va néixer l'Schola Cantorum de Sant Miquel de Montblanc. Una escola de cant gregorià que canta quatre vegades l'any. A través d'ells, la vila també ha acollit trobades de cant gregorià d'abast nacional.

En aquesta mateixa línia, Simó Gras voldria aprofitar la setmana medieval com un moment pedagògic per mostrar, també com a parròquia, com era l'església medieval. Per exemple, l'església de Montblanc va ser l'escenari on es van celebrar les Corts Catalanes els anys 1307, 1333, 1370 i el 1414. Una fita històrica que es rememorarà el diumenge 5 de maig a l'església de Santa Maria. El plebà voldria anar més a fons: “A vegades es pinta molt fosca, l'església medieval, i també va ser molt rica a nivell cultural i patrimonial; només cal veure l'abat Oliba a favor de la pau”. Una idea que apunta com a repte de futur.

A la programació d'enguany se suma també una conferència sobre el procés de restauració de la Mare de Déu del Cor de Santa Maria, a càrrec del restaurador Aleix Vall. Tindrà lloc dimecres a la sala Santa Sant Maties de la Plebania de la parròquia. La restauració de la talla de fusta policromada del gòtic del segle XV es va inaugurar el mes de desembre.

Sant Jordi, futur patró de Montblanc?

L'ajuntament de Montblanc s'ha plantejat sumar-lo com a nou patró de la vila. Alguns historiadors expliquen que Sant Jordi va ser patró de Montblanc abans que Sant Maties, fins el 1687. Les cases senyorials de la vila tenien una estreta vinculació amb Barcelona. El màrtir ja era patró de la capital catalana i Montblanc l'havia assumit com a referència, explica Simó Gras. Una proposta que va encaixar molt bé en una ciutat de cavalleria. L'arribada de la relíquia de Sant Maties va fer perdre aquesta memòria. I Sant Jordi va deixar pas al sant apòstol.

El que sí que trobem a Montblanc són diverses imatges del Sant, algunes de contemporànies a la proposta de la Setmana Medieval, com la petita ceràmica d'un sant Jordi a cavall matant el drac, situada al lateral dret de l'església de Sant Miquel, o el vitrall que l'associació Medieval va donar a l'església de Santa Maria. Però n'hi ha de més antigues, com la pintura a l'oli de damunt de l'orgue de Santa Maria la Major, o el relleu escultòric de la creu de davant l'església de Santa Maria. La referència més emblemàtica probablement sigui el portal de Sant Jordi, una portalada que dona accés al recinte de la muralla per la part oest.

El president de l'Associació Medieval situa “la proposta de nou patronatge de Sant Jordi” per part de l'Ajuntament com “un nou debat interessant”. La iniciativa, amb les eleccions municipals a la vista, ha quedat aturada. La idea és portar-la a consulta dels montblanquins. Per ara no hi ha cap data sobre calendari.