Sant Boi de Lluçanès llueix la seva majestat

Víctor Rodríguez –CR La història de l’art religiós de les nostres contrades és sovint una història de periples, robatoris, cremes i d’incomptables pèrdues. Emperò hi ha també excepcions com és el cas de l’esplendorosa parròquia de Sant Boi de Lluçanès, al bell mig del bisbat de Vic. Bona part del seu interior va ser salvat del foc de la Guerra Civil i avui, tant el temple com els seus retaules i ornaments llueixen brillants gràcies a l’empenta i bon fer del seu rector, mossèn Felip Soldevila.

Aquest veterà capellà regeix la parròquia des de fa 29 anys i durant tot aquest temps tant ha procurat cuidar de les ànimes com dels béns materials dels temples a càrrec seu. Avui, la parròquia està museïtzada, restaurada, ben il·luminada i dotada de sistemes de seguretat que la converteixen en un exemple a seguir pels rectors veïns i també de visita obligada. La darrera fita assolida ha estat el retorn, a inicis d’estiu, de la seva majestat romànica restaurada que llueix al costat de l’evangeli del presbiteri.

Una còpia ben original

Una majestat és un Crist a la Creu amb posat majestuós regnant sobre cel i terra. Algunes de les més conegudes de casa nostra són la de Beget, la de Caldes de Montbui o la de Sant Miquel de Cruïlles, entre d’altres. Com a curiositat, la de Sant Boi va ser exposada als Museus Vaticans l’any 2007 dins l’exposició 'Apocalisse. L’Última Rivelazione'.

És molt possible que el seu origen es degui a la canònica agustiniana de Sant Salvador de Bellver i en quedar deshabitada, passés a formar part de la parròquia de Sant Boi. A principis del segle XIX es van reduir extremitats del Crist per tal d’encabir-lo dins la fornícula d’un altar lateral de la parròquia. L’any 1939, conscients del valor de la majestat, es va decidir de traslladar-la al Museu Episcopal de Vic i per això se’n va fer una còpia que quedaria a la parròquia. Aquesta còpia és la que avui llueix de nou al temple, completament embellida i restaurada, fet que la diferencia encara més de l’original conservada a la capital osonenca.

El procés de recuperació

La parròquia va encarregar l’any 2022 als restauradors Mireia Farrerons i Francesc Tornero, de l’empresa VICUS SCP, la recuperació de la decoració romànica de la creu, que es va construir de nou, seguint un estudi previ del Museu Episcopal de Vic. Aquesta empresa, que també ha restaurat recentment la Font de la Mare de Déu de Manlleu, ha restaurat i embellit la figura del Crist de 1939, restaurant així tot el conjunt.

D’aquesta manera, els braços, que varen ser escurçats, han recuperat també les mides originals per tal de guardar-ne la proporcionalitat i retornar tot el conjunt el màxim possible a l’aspecte original. La creu mostra diferents símbols i figures com la Mare de Déu i Sant Joan mentre que el Sol i la Lluna representen la Creació.

A la part baixa hi ha pintat Adam sortint de la tomba, símbol de la redempció, i a cada extrem dels braços del dors de la creu hi ha els símbols dels quatre evangelistes i al centre, l’Anyell de Déu, símbol del sacrifici.

La creu s’ha pintat amb colors vius i rics, típics del romànic. Les parts daurades s’han reproduït sobre or fi brunyit sobre bol mentre que el Crist s’ha repintat seguint els motius originals dels teixits hispanoàrabs de l’època, colors que li doten una vistositat alegre i original.

El cost total de la restauració, incloent-hi la fusteria i el suport metàl·lic de la creu, ha estat de 7.500 euros aportats per la parròquia. El pròxim 15 d’agost, festivitat de l’Assumpció de la Mare de Déu, serà beneïda de nou durant l’ofici que tindrà lloc a l’església de Sant Boi de Lluçanès.